Neus Catalanes

Esquies? Ja has fet plans per aquest hivern? ¿Vols gaudir dels plaers de l'esquí en estacions molt ben equipades i a bon preu? ¿Coneixes els increïbles paisatges de la Cerdanya i els Pirineus Orientals?

La majoria d'estacions d'esquí obren les seves portes aquest novembre. L'oferta és molt àmplia, però cal saber escollir d'acord amb els nostres gustos i mirant la butxaca. Personalment, m'agrada molt l'esquí de fons. L'he practicat algunes vegades i, si tot va bé, penso repetir l'experiència aquesta temporada. M'estic rumiant possibles destinacions, la descoberta de nous paratges. Per exemple, a Font Romeu enguany han creat al sector de la Calma Sud una nova pista d'esquí nòrdic de 2,4 km batejada "Martin Fourcade" en honor al campió local de Biathlon, fill de Céret. Em penso que aniré a estrenar-la. Val a dir que l'espai nòrdic Font-Romeu/Pyrénées 2000 ofereix una extensió total de 111 km. Per als amants de l'esquí alpí, les possibilitats són gairebé infinites...


A la Catalunya Nord hi ha 8 estacions d'esquí que s'han aplegat en l'associació NEUS CATALANES. Aquestes estacions són Les Angles, Espace Cambre d’Aze, Font-Romeu Pyrénées 2000, Formiguères, La Quillane, Porté-Puyromens, Puigmal i Puyvalador. Totes elles comparteixen un forfait únic.

Fins al 27 de novembre fan una promoció en la que ofereixen
un descompte del 15% per la compra del forfait de temporada.

No t'ho perdis!

T-56

Diuen que hi ha crisi. Diuen que aquest diumenge hi ha eleccions. Diuen que hi ha canvi climàtic. Diuen que el món s'acaba l'any que ve. Diuen, diuen, diuen. Diuen tantes coses que sembla mentida que puguin ser certes totes alhora. Ell roman escèptic. A l'altra banda del Montsec, mirant cap al nord, allà on les muntanyes esdevenen més pures, tot es veu d'una altra manera. Només importa allò essencial: llenya, teca, que surti el sol, bona solitud i millor companyia... La resta s'esfuma entre la boira tardorenca. Publicitat, discursos buits, amenaces llunyanes, apocalipsis de pa sucat amb oli. Diuen, diuen, diuen. Sovint les paraules serveixen per amagar la veritat. Els que més parlen són els que tenen més por. ¿Encara no has après a escoltar el silenci? ¿Encara no ets capaç de mirar de fit a fit l'horitzó?

Llegeix tota la sèrie T

T-55

S'ha d'estar molt tocat del bolet per a llevar-se a les set del matí un diumenge de mitjans de novembre, agafar la moto i, amb una temperatura de cinc graus i boira espessa, fer 10 km de carretera i 10 km de pista pedregosa Montsec amunt. Però ell és així, sempre ho ha sigut; així el van parir i em temo que així continuarà fins al final. A l'anada se li van glaçar les mans les quals, malgrat els guants, van haver de ser reanimades amb el caliu del tub d'escapament. A la tornada van ser els peus, els que van patir els efectes del fred, perquè no hi ha botes de Gore-Tex® que suportin quatre hores seguides trepitjant herba molla. La sensació de caminar amb els mitjons xops és força desagradable.

La primera hora només va trobar fredolics. El fredolic és un bolet delicat i recòndit. Sol aparèixer sempre en grup, amb totes les tonalitats del gris, mimetitzant-se amb les pedres que l'envolten. S'ha de tenir molta cura a l'hora de collir-lo. Si l'agafes pel barret es desintegra. El mànec també és fràgil i molt fibrós. La millor tècnica és clavar el tou del dit mitger a l'arrel i fer un moviment cap amunt deixant que el bolet caigui en el palmell. Tampoc és recomanable apilar-ne molts a la cistella perquè els de sota queden aixafats. Alguns dels fredolics que va trobar eren grossos com a rucs. Tip de tanta fredolicada, sospirava per un rovelló, només un. Després de molta recerca, el desitjat rovelló va fer acte de presència en forma de doble regal, una parella.


A mig matí, mentre el sol provava d'escampar els núvols, la cosa es va animar. Els rovellons que anava trobant amb comptagotes eren enormes i sans. En total, va baixar 5 kg de fredolics, algunes mucoses i set rovellons que feien goig de veure. Aquesta segona menjada va resultar més profitosa, perquè a l'anterior no van tocar a la dent. La majoria de fredolics, nets i bullits, són al congelador.


És una llàstima que els pocs rovellons que ha trobat no permetin convidar els amics a compartir-los. Suposant que el temps acompanyi i en vagin sortint més, necessitaria un vehicle apropiat (un tot terreny o 4x4) per a transitar per les pistes. Tanmateix està prou content. Com se sol dir: hem salvat la temporada.

Llegeix tota la sèrie T

Oak

T-54

Avui han pujat reforços familiars i, al llarg del matí, l'expedició boletaire ha aconseguit trobar diverses espècies de fongs comestibles: fredolic, bec de perdiu, mucosa o llenega, molleric, pampa, pet de llop i rovelló. Els més abundants els fredolics. Els rovellons molt escassos. Ell n'ha trobat un parell de ben macos. Val a dir que la majoria han aparegut per sobre dels mil metres d'altitud. Per a celebrar-ho han dinat a Casa Roca de Sant Martí de Barcedana. Impressiona veure el lledoner centenari davant la porta de la masia. La mestressa ens ha ensenyat el foc de rogle (una habitació que té 500 anys amb un foc central on tot el sostre és xemeneia). També han pogut visitar els antics trulls de vi i d'oli. Els rovellons, veritables delicatessen, han fet cap a l'estómac a l'hora de sopar. Poca gent pot dir que enguany ha menjat rovellons del país. D'aquests (encara) no en venen a les botigues.

Llegeix tota la sèrie T

T-53

L'esforç sol tenir recompensa. Per fi, després de dies d'infatigable recerca pels boscos dels voltants, ha trobat bolets, els primers de la tardana temporada d'enguany. La majoria són desconeguts per a ell. Ha pogut identificar els apagallums i els pets de llop, potser també els cama-secs o carreretes (que es podrien confondre amb la Collybia dryophila). Rovelló cap ni un. La resta els ha fotografiat amb l'esperança de poder esbrinar-ne el nom i la comestibilitat. L'últim exemplar que ha trobat, gairebé arribant a casa, ha sigut una Amanita Regalis. Vella i enorme, desprenia una olor molt pudenta.

Llegeix tota la sèrie T

T-52

Dia assolellat amb atmosfera límpida. Abans de dinar ha fet una visita al roure i s'ha enfilat bosc amunt descobrint noves senderes. Encara hi ha papallones. Una Vanessa l'ha acompanyat un bon tros. Ni rastre de bolets. A l'hort germinen pastanagues, bledes, pèsols i faves. Els més avançats són els raves, que caldrà esclarir perquè no ha fallat ni una sola llavor. Avui s'ha adonat que des de la terrassa també pot veure el poble de Santa Engràcia, situat al capdamunt d'un vertiginós espadat, amb la qual cosa són vuit els pobles visibles. En el sentit de les agulles del rellotge (d'oest a est): Moror, Estorm, Cellers, Guàrdia de Noguera, Santa Engràcia, Talarn, Els Masos de Llimiana i Llimiana. Encara ha d'esbrinar el nom d'un altre nucli habitat, el més llunyà de tots, les llums del qual brillen més enllà d'Els Masos. Sant Serni? Claverol? S'acosta la lluna plena de novembre.

Llegeix tota la sèrie T

T-51

Després d'uns dies de pluja, el sol ha tornat a sortir. La cota de neu ha baixat. Els cims emblanquinats són cada cop més propers. Al matí ha caminat pels boscos que hi ha a l'altra banda de la via del tren, seguint la pista que puja des de l'estació fins al Pas de l'Arbocera. Encara no hi ha bolets, ni bons ni dolents. Tanmateix s'ha atipat de cireretes d'arboç. Diuen que, si en menges més del compte, aquests fruits emborratxen perquè contenen etanol, però ell no ha notat cap símptoma. L'arboç també té la seva mitologia. Es veu que espanta els maleficis i protegeix de tota desgràcia. El Manel de l'alberg li ha dit que si fa tres o quatre dies de sol com avui, plegarem rovellons. Tant de bo. A l'hora de dinar la temperatura fregava els 20 graus. La migdiada l'ha enxampat amb la mirada perduda més enllà del llac, on les muntanyes es vesteixen de núvies.

NB: Com una premonició, fa dos anys també menjava cireres d'arboç i mirava els cims nevats enllà del Montsec...

Llegeix tota la sèrie T

T-50

Fusta, foc, terra, metall i aigua. Aquests són els 5 elements o processos naturals (五行) segons la filosofia tradicional xinesa. Els grecs, d'acord amb la formulació d'Empèdocles, en consideraven 4: terra, aigua, aire i foc (afegint de vegades l'èter). Tots estan relacionats. El cicle de generació i transformació és circular. La fusta creix a terra gràcies a l'acció de l'aigua i de l'aire. El foc s'alimenta de fusta i escalfa l'aigua. Les cendres tornen a la terra. A partir de la terra es fabrica el metall el qual talla la fusta. Etcètera.

Ell està d'allò més familiaritzat amb aquestes matèries-energies. Viu integrat dins el cicle natural. El primer que fa quan es lleva (després de prendre un te verd amb mel) és treure les cendres de la cuina i de la llar de foc. Es passa el dia amb els peus a terra, conreant-la, respirant aire pur, bevent aigua de font, tocant fusta, pendent del foc.

La pluja tardorenca, la boira, els colors deixatats del paisatge, inhòspit horitzó. La llar encesa, la flama viva, el caliu, domèstica tendresa. Fora i dins. Pell i cor.

I per a dinar una amanida ben completa...

Ingredients: julivert, nous, brots de soia, arròs integral, xampinyons, tomata, raves, pebrot vermell, enciam, oli, salsa de soia.

Llegeix tota la sèrie T

T-49

Bufa xaloc, trona, entreplou, les fulles seques s'envolen. Ell finestreja seguint amb la vista la trajectòria dels grops sobre el llac, el vaivé del cimall dels roures, la mística lluentor de les toves de la terrassa que, rellents, espurnegen com mirallets.

Mata mosques amb la paleta de plàstic. Odia les mosques. No sap per on es colen, és un misteri. Somia un món sense mosques.

Ahir furonejava pel bosc percaçant algun bolet. Només va veure un pebràs escadusser. Potser la setmana vinent hi haurà més sort. El que va trobar és molta llenya (ara veu llenya pertot arreu), sobretot pins trossejats. El problema és que estan molls i s'han de portar a pes de braços fins a casa. Una feinada. Al bosc se quedaran.

Els que l'envegen haurien de saber que no tot és bufar i fer ampolles. El modus vivendi neorural exigeix fortalesa física i psíquica. Si tens la pell massa fina o et fa basarda arromangar-te, deixa-ho córrer. La vida a ciutat és molt més soft i molt més light, sempre que no et toqui remenar contenidors o dormir als caixers, clar.

A mitja tarda ha descarregat de valent. En anglès diuen It's pouring down (cats and dogs); en castellà Llueve a cántaros (a mares); nosaltres diem que Plou a bots i barrals (a semalades).

Llegeix tota la sèrie T

T-48

Ell pensa que si els grans de la magrana no tinguessin pinyol serien perfectes, però s'equivoca. Aquesta fruita tardorenca és tota una metàfora. Si la perdició d'Eva va ser una poma, la de Persèfone va ser una magrana. Hi ha un quadre de Dante Gabriel Rossetti titulat Proserpina on la deessa sosté una petita magrana a la mà esquerra...


El més curiós d'aquesta pintura és que el vermell de la fruita coincideix amb el vermell dels llavis i el blau dels ulls amb el blau del vestit. A banda de la magnífica cabellera negra, també crida l'atenció que li manca mig cos (si més no les cames), com si estigués soterrada de cintura cap avall. Rossetti volia representar així que la filla de Zeus i de Demèter havia de passar sis mesos al món dels vius i sis mesos a l'Hades.

La magrana no és una fruita fàcil. Per a poder menjar les seves llavors carnoses hem d'escarrassar-nos-hi. Primer cal travessar la pellofa coriàcia. Un cop esberlada, encara ens queden les cutícules groguenques i translúcides que protegeixen els grans. Per tant, no és aconsellable menjar-se-la de pressa i a mossades. Cal esgranar-la amb paciència i delicadesa, perquè si ho fem maldrestrament pot rebentar la polpa dels grans el suc dels quals, com si fos sang, produeix unes taques difícils de llevar.

Fruita dels morts o de la fertilitat, ell considera la magrana metafòricament femenina. No perquè sigui afrodisíaca, sinó perquè per assaborir-la a fons cal descloure-la a poc a poc, seguint un ritual precís, un adagio ple de detalls on, vel rere vel, tel rere tel, mai no s'acaba de descobrir del tot el darrer pinyol, l'última veritat.

Llegeix tota la sèrie T

T-47

No hi ha res com el treball físic per a espantar els dimonis de la ment. Suar és purificador. Entre altres coses, aquest matí ha recollit llenya menuda al bosc i ha fet d'electricista. Havent dinat s'ha posat a estudiar anglès. Està cursant Upper-Intermediate a l'EOI. Divendres li fan un test sobre el llibre de lectura: Man from the South and Other Stories, de Roald Dahl. Han començat a grillar les llavors dels raves que va plantar fa una setmana. Ha sopat truita d'espinacs. Davant el foc, recorda com era la seva vida a l'apartament de Lleida. Confinada i avorrida. Per exigències del guió s'hi va estar dos anys. Quan va poder, es va emboscar. El canvi li prova, encara que no s'acabi la feina. És més fàcil adormir-se si estàs cansat.

Llegeix tota la sèrie T

T-46

Em temo que no n'hi ha prou amb la tercera persona del singular, donar l'esquena al món, distanciar-se de la cosa pública, badoquejar amb els núvols, retirar-se al bosc per tal d'aprendre el llenguatge dels ocells. Per molt que t'amaguis, tard o d'hora fa acte de presència aquell gat negre que et mira fixament als ulls i, quan el vols empaitar, desapareix. No t'enquimeris. La nit dels difunts és una altra nit més. La lluna creix. Les llavors germinen. Pitjor són les mosques que encara t'empudeguen malgrat el fred o els fantasmes del passat que, per fas et nefas, voldrien fer-te la guitza. La Tau és el teu amulet. El Sant del Bosc et protegeix. No debades hi has pujat quatre cops d'ençà que ets aquí. ¿Què hauries de témer? ¿Gats, difunts, mosques, fantasmes...? Només t'ha de fer por la teva por. La resta són bajanades.

Llegeix tota la sèrie T

T-45

Han travessat els dos Pallars i han accedit a la Val d'Aran a través del port de la Bonaigua. Han pujat fins al pla de Beret, on neix la Noguera Pallaresa, el riu que nodreix el llac de Terradets. La neu cobria els cims més alts, cavalls i vaques pasturaven als prats. Han passejat per Vielha. Després de passar el llarg túnel, han baixat seguint el curs de la Noguera Ribagorçana. Els colors de la tardor els han acompanyat sota un sol esplèndid. Han acordat que tornaran a fer aquest periple quan hi hagi més neu. Ella no parava de fer fotos. Ell estava encantat de poder ensenyar-li paisatges nous per als seus ulls. Time flies, so do I. El temps corre massa de pressa quan ets feliç. I això que anit els van regalar una hora de rellotge.

Llegeix tota la sèrie T

T-44

De bon matí li han descarregat 1.180 kg. de llenya d'alzina davant de casa. L'ha pagat a 12 cèntims el kg. Ha estat dues hores traslladant els troncs, la meitat al garatge i l'altra meitat sota el porxo que té a la terrassa. El problema d'aquesta segona ubicació és que cal pujar els 28 esglaons de l'escala amb el cabàs carregat. Una feina feixuga. L'avantatge és que tindrà la llenya més a mà, només li caldrà obrir la porta. S'ha fotut una bona suada i ha quedat ben esllomat. Els braços s'han endut la pitjor part. Però no hi ha res que no es pugui arreglar amb una dutxa d'aigua calenta, un bon dinar i una migdiada. A partir d'ara cremarà llenya de qualitat. La fusta que tenia era sobretot pi i roure, que es consumeix de seguida. A voltes plovisquejava. La bromallada no ha escampat. La boira s'arrapava a les valls mentre els cims pirinencs sobresortien altívols i emblanquinats. La pregunta del milió és quant de temps durarà una tona de llenya. És el primer hivern i no ho pot saber. Duri el que duri, de ben segur que li sortirà més ecònomic que l'electricitat, el gas o el gasoil. Mentre traginava la llenya ha arribat el carter amb una factura d'Endesa. Aquest darrer mes ha reduït dues terceres parts el consum de kWh. La llenya s'ha de cercar, tallar i carregar, però ben mirat també t'estalvies la quota del gimnàs.

Llegeix tota la sèrie T

T-43

Pastanagues, raves, bledes, faves, pèsols i soia. Això és el que va sembrar ahir. Aquestes llavors s'afegeixen a les cebes, alls, espinacs, escaroles, cols i apis que ja tenia plantats. No hi cap res més. Tot el dia plovent de la millor manera que pot ploure, moderadament, amarant la terra amb parsimònia tardorenca. Les mallerengues volten per la terrassa espicossant les restes de pa moll que ha deixat expressament per a elles. Demà li porten una tona de llenya d'alzina. Es queda embadalit davant les flames del foc a terra com Pistorius, aquell entranyable personatge de la novel·la Demian d'Herman Hesse. El poder hipnòtic del foc. La llar uterina en la qual ens arrecerem de la intempèrie freda i humida. Avui ha conegut una de les persones que va construir la casa fa quaranta anys. Es diu Sisco i fa de serraller. Li ha explicat que un dels anteriors llogaters va ser un pintor anomenat Pueyo. També hi va viure una ornitòloga anglesa. ¿Les cases guarden el record de les persones que les han habitades? A ell li va costar tres mesos acomodar-s'hi. La casa es resistia a ser posseïda, es defensava, fins que ell va reeixir. Ara és com si hi hagués viscut tota la vida.

Llegeix tota la sèrie T

T-42

Al matí ha trobat un senyor gripau al garatge. És com si l'animaló hagués ressuscitat després de la pluja. En ser descobert, ha reaccionat estarrufant-se completament, dreçant el cos amb les anques ben tibades per tal de semblar més alt, més llarg i més gran. És una reacció també molt humana. La pobra bestiola s'ha intentat refugiar en un forat amb la mala pata que el cau era tan petit que no ha pogut encabir la seva respectable còrpora batràcia. Al final s'ha quedat immòbil, mirant l'infinit amb els seus ulls de color coure.

L'ultima vegada que va veure un gripau li va dedicar un poema en clau alquímica. Després el va incloure dins un poemari que va titular Un gripau al jardí el qual (el poemari, no el jardí ni el gripau) fou presentat a un premi que no va guanyar.

La Viquipèdia diu que la cultura popular associa el gripau amb la lletjor, amb bruixes i éssers malignes. Quan ho ha llegit s'ha posat a riure. ¿Per què les bruixes solen ser tan lletges? ¿No podria existir una bruixa maca? Si les bruixes ja són perilloses per les seves (males) arts, només faltaria que les acompanyés un bon físic; aleshores esdevindrien absolutament irresistibles i no hi hauria manera de fugir dels seus encanteris. Besar una bruixa deu ser com besar un gripau. ¿També es converteix en princesa?


Per al Feng Shui el gripau (蟾蜍) és un símbol de prosperitat que atreu bones energies, seguretat i fortuna. Se'l sol representar amb tres potes i una moneda a la boca. Curiosament, al vespre ha rebut una trucada en la qual se li oferia la possibilitat de guanyar uns diners extra. I ha pensat de seguida en el gripau.

Llegeix tota la sèrie T

T-41

Castanyes i moniatos fets en el forn de la cuina de llenya. Fora plovisqueja. Ambient de tardor. Es posa uns mitjons de llana gruixuts. Encén el foc a terra. Escolta el seu programa de ràdio preferit: Delicatessen. Pel finestral del menjador veu com la boirina embolica el paisatge. La tènue indefinició de les coses exteriors. De portes endins tot és més abastable. Mentre pela castanyes calentes ajuda, mitjançant el xat del Facebook, a fer una traducció del llatí. Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat. L'autor de la frase és Sèneca. El que no explica el cordovès suïcida és quina mena de jocs perpetrava (sense enrojolar-se) Sòcrates amb els seus deixebles més estimats. Potser plourà tota la nit. Amb una mica de sort encara plegarem bolets.

Llegeix tota la sèrie T

T-40

El cel ha estat tot el matí carregat de núvols, però no ha caigut ni una gota. Ell ha anat al mercat de Tremp a comprar fruita, verdura i planter per a l'hort. L'home que venia el planter ha dit que no calia regar perquè plouria de dues a tres. Les persones que l'han sentit han somrigut. S'ha endut 20 espinacs, 10 escaroles, 10 cebes, 6 cols i 5 apis. Tot plegat li ha costat 2,5 euros. Tan bon punt ho ha plantat ha vist que havia fet curt, atès que encara quedava lliure un bon tros de bancal. En l'espai que resta hi sembrarà llavors de pastanaga, raves, faves, soia, etc.


L'horticultura és cultura en el sentit més profund i originari del terme: conrear (colere) la terra és el pas previ per a poder conrear el cos, la ment i l'esperit. Es tracta de trobar l'harmonia entre les diferents parts. De res no serveix haver llegit milers de llibres si has perdut el lligam (religio) amb la natura. L'error fonamental de la modernitat (i ja no diguem de la postmoderrnitat) ha sigut empènyer l'ésser humà cap als entorns urbans, desarrelant-lo, substituint la seva essència pel miratge de la tecnologia i l'artificialitat. L'home del segle XXI és un autòmat connectat a un comandament a distància, a un smartphone, a un notebook, que ingènuament creu que prement una sèrie de tecles la vida pot ser solucionada. A efectes pràctics és un inútil perquè si se n'anés la llum (o s'acabés el petroli) seria incapaç de sobreviure una sola setmana. Aquesta és la trampa d'on cal escapolir-se al més aviat possible. I no ens queda gaire temps. Ell ho va intuir i procura afanyar-se per a trobar la sortida. ¿Quant trigarà a poder menjar el que ha plantat avui? A les 14:32 s'ha posat a ploure...

Llegeix tota la sèrie T

T-39

Profitós matí de diumenge. Quan s'ha llevat, la boira embolcallava el llac i la casa. Ha pujat a Sant Cristòfol de la Vall per a parlar amb un veí que ven llenya d'olivera i d'ametller a 14 cèntims el quilo. No han fet tractes. A continuació s'ha atansat a Sant Martí de Barcedana on la Lolita de Casa Tonera li ha deixat agafar fem d'ovella. Tenen un ramat important. Ha tornat a omplir els cabassos. La terra de l'hort ja és a punt. Demà anirà al mercat de Tremp a buscar planter.


S'ha entretingut trencant les ametlles que havia rampinyat baixant per la carretera de Llimiana. Proteïnes de qualitat. A veure si l'ajuden a reduir el colesterol. Les closques sobrants cremaran molt bé a la cuina. A l'hora de dinar el cel s'ha omplert de núvols foscos provinents del sud-oest. Tant de bo portessin pluja.

Llegeix tota la sèrie T

T-38

De bon matí els cims pirinencs més alts han aparegut enfarinats. L'atmosfera era tan neta i la visió tan propera que, malgrat el fred, s'ha quedat a la terrassa contemplant-los una estona. El llac era un espill que reduplicava la bellesa i la quietud del paisatge. Al migdia ja no quedava cap rastre de l'efímera neu. Ha anat al bosc a cercar terra per a l'hort i després l'ha barrejat amb el fem que tenia. Ha plantat mitja dotzena de cebes grillades. Demà plantarà una cabeça d'alls. Tot és començar. Per aspera ad astra, deia Sèneca: a les estrelles s'hi arriba pel camí més difícil. L'hivern és un repte. A ell els reptes el fan sentir viu. El més gran desafiament és l'autosuperació. Seguirem somiant... anirem sempre més lluny...

Llegeix tota la sèrie T

T-37

Segueix preparant la terra per a l'hort. El Josep de la Casa Claverol de Llimiana ahir li va permetre agafar fem del seu corral d'ovelles i cabres. En va omplir uns cabassos.

Aquest matí ha tingut dues sorpreses molt agradables. La primera és que ha trobat un pit-roig (Erithacus rubecola) dins de casa. Segurament havia entrat per la xemeneia. El paio s'ha cagat a la pantalla del portàtil! Li ha costat de fer-lo sortir.

La segona sorpresa ha sigut l'aparició a la terrassa d'un magnífic exemplar de papallona reina (Vanessa atalanta). Els colors que vesteix (negre, taronja i blanc) la fan digna d'aquest nom. Els anglesos i els alemanys l'anomenen (Red) Admiral, mentre els francesos i els italians Vulcain / Vulcano. Nabókov parla d'ella a la novel·la Pale Fire. Gérard de Nerval li va dedicar uns versos:

Voici le Vulcain rapide

Qui vole comme un oiseau

son aile noire et splendide
Porte un grand ruban ponceau

És una de les últimes papallones que es poden veure abans de l'hivern. A les nits el mercuri del termòmetre ja se situa per sota dels 10 graus.

Llegeix tota la sèrie T

T-36

Per fi s'ha decidit a fer hort. La lògica dels fets l'empenyia a prendre aquesta decisió. Conrear els teus propis aliments és una de les satisfaccions més grans que podem obtenir a la vida. En un racó rere la casa, al costat del jardí, està preparant un petit rogle seguint la tècnica del bancal profund. Ha fet un clot de 2 x 2,5 m. i dos pams de fondària que ara caldrà reomplir amb terra bona. És conscient que s'enfronta a dos problemes: no hi toca gaire el sol i anem de cara a l'hivern. Simplement es tracta d'una prova. Encara no sap què hi plantarà ni quina viabilitat i productivitat tindrà allò que planti. Sempre havia dit que algun dia faria un hort, com son pare, que és un mestre en aquest sentit. Mira el cel i prega als déus que no plogui fins demà passat, no fos cas que el projecte d'hort acabés esdevenint una bassa. Guaiteu-lo: l'intel·lectual fatxenda s'ha convertit en un neorural peuterrós. Ningú diria que les seves mans són les d'un poeta.

Llegeix tota la sèrie T

T-35

El més important és el retrobament amb la natura i amb un mateix a través de la solitud. Les ciutats allunyen les persones de les coses senzilles, convertint-les en contenidors foscos i buits, aparadors envoltats d'aparadors. L'artificialitat de la vida urbana ens separa de l'autèntica vitalitat, confinant-nos dins el cercle viciós de les necessitats innecessàries. Cal escapar de la ciutat per a retrobar els espais oberts i el batec del propi cor. En la cova més pregona, en el bosc més frondós o en el cim més elevat, la qüestió és sentir que formem part d'un tot amb la resta d'éssers vius, que no som superiors, sinó simplement humans, amb defectes humans i virtuts humanes. Cal retirar-se, almenys unes hores, uns dies, per a prendre consciència de la realitat real, que no és pas la que surt a la TV o als diaris. Ell ja fa mesos que no llegeix la premsa ni mira la TV. Escolta els ocells i fita l'horitzó. S'ha fet amic de les mallerengues i del pit-roig. Aquest matí, quan la boirina s'ha esvaït, el cel ha aparegut esquitxat de núvols. Subtil, ineluctable, la tardor s'ensenyoreix dels encontorns.

Llegeix tota la sèrie T

Corbs

videopoemes

La incidència Blackberry

Malgrat que aquests darrers dies he rebut dos sms informatius de la companyia Vodafone, avui se m'ha acudit d'enviar la següent reclamació:

De: tonibanez@hotmail.com
Fecha: 13/10/2011 15:04:55
Para: Ac_gestionweb@vodafone.es
Asunto: Mi Vodafone Particulares :: 61736XXXX :: PERFIL_CLIENTEPOSPAGO :: Reclamación

Problem Description
----------------------

¿Habrá un indemnización en la próxima factura por los 3 días que hemos estado sin internet?

La resposta ha arribat set hores després:

Estimado Sr. Ibañez,

Nos dirigimos a usted en respuesta a su correo electrónico del día 13/10/2011, con el ID 10913114, en el que nos informa acerca de una cuestión relacionada con "la incidencia Blackberry".

Le pedimos disculpas por las molestias y le informamos que lamentamos las continuas interrupciones del servicio de Blackberry. Vodafone está trabajando intensamente con la compañía RIM, que es la propietaria del servicio de Blackberry, para que reestablezca el servicio de los clientes lo antes posible. Por su tranquilidad le indicamos que Vodafone cumplirá la legislación vigente y no se preocupe porque nosotros proactivamente nos pondremos en contacto con usted. En todo caso, Vodafone por supuesto cumplirá la legislación española vigente sobre esta materia.

Desde Vodafone queremos enviarle respuesta a su consulta y, a la vez, recordarle que en próximas ocasiones puede encontrar respuesta a sus necesidades en el servicio personalizado dentro Mi Vodafone.

Deseamos agradecerle la utilización del servicio que Vodafone pone a su disposición en nuestra Web, ya que nos ayuda a mejorar el Servicio que ofrecemos a nuestros Clientes. Y seguimos a su disposición en el Centro de Ayuda Online o también gratuitamente marcando el código de autogestión *123# y tecla de llamada en su teléfono móvil.

Gracias por confiar en nosotros.

Servicio de Atención al Cliente de Vodafone.

Actualització 14-10-11 15:11

Acabo de rebre un sms que diu:

VF info: Vodafone le compensará por la interrupción del servicio Blackberry según establezca la ley, sin necesidad de reclamar. Le mantendremos informado.

T-34

Un altre dia sense núvols. Per sopar va preparar una sopa de ceba amb pa, ou i formatge. Quina patxoca, la cassola de fang sobre la cuina de llenya, fent xup-xup. El foc a terra encès, la lluna plena, un bon vi de la terra, la companyia perfecta. Tant és que fallin les Blackberrys o que s'aturin de patac totes les centrals nuclears. Tant és que ens quedem sense internet. La fragilitat del sistema és evident. ¿Quant de temps podrem continuar depenent de l'artificialitat tecnològica? Aquí hom pot sobreviure amb poca cosa: aigua, llenya, una mica de menjar... Ha reduït les despeses de forma sorprenent. Aquí queden molt lluny els problemes polítics o socials de les grans aglomeracions urbanes. Mentre es passeja pels pobles abandonats (en té un grapat ben a prop) imagina el futur amb nens jugant al carrer, gaudint d'una vida més natural, on els diners siguin un ròssec del passat. Hem anomenat progrés a una bogeria suïcida feta de cobdícia i materialisme barroer. No calia córrer tant per arribar al caire d'aquest estimball.


Assaboria la sopa de ceba amb una boirosa melangia. Cada cullerada era com una injecció d'esperança per al seu esperit rebel. La tardor ja no és tardor i el món tampoc és el que era. ¿Qui és ell? ¿En què s'ha convertit? ¿Ha guanyat o ha perdut? ¿Quin és el veritable triomf? Són preguntes que no tenen sentit davant les flames, sota la lluna, pell a pell amb ella. Va deixar de ser filòsof el dia que va deixar de fer-se preguntes. Ara en té prou sent poeta. Els poetes no pregunten. Ser poeta és saber contemplar el món i vestir-lo amb paraules adients. Ser poeta també és admetre que sovint el silenci és superior a qualsevol verb.

Llegeix tota la sèrie T

T-33

Diumenge al matí una gernació va omplir la carretera i els carrers de Llimiana amb motiu de la Fira del Mostillo. Avui torna a regnar la placidesa habitual. Ha tallat una mica de llenya i ha sortit a estirar les cames. El sol lluïa amb gallardia tardorenca. Cel completament ras. Fa dies que no apareix cap núvol per l'horitzó. 500 passes més amunt de casa ha trobat un indret perfecte per a meditar. Ha apilat quatre pedres tot formant un setial i s'hi ha assegut per a poder gaudir de la serena panoràmica del llac i les muntanyes. A la pedra més gran i més plana hi ha gravat el signe de la Tau. Massa mosques. Massa sequera. Enguany els bolets els haurem de pintar. Demà pleniluni.

Llegeix tota la sèrie T

T-32

Thoreau va estar-se dos anys, dos mesos i dos dies vivint en una cabana a la vora de l'estany de Walden. D'aquesta experiència en va fer un llibre titulat Walden o la vida als boscos. Ell fa quatre mesos que viu a la vora del llac de Terradets i està escrivint un dietari. Sens dubte, Thoreau és un dels seus inspiradors. Com diu el vell Henry, la filosofia només és autèntica si, a més de teoritzar-la, som capaços de dur-la a la pràctica vivint d'acord amb ella. Aquestes són algunes frases que ha subratllat mentre rellegia Walden en versió original (les traduccions són seves, o sigui, molt lliures):

• A man is rich in proportion to the number of things which he can afford to let alone. (La veritable riquesa es mesura pel nombre de coses de les quals ets capaç de prescindir)
• Live free and uncommitted (Viu lliure i sense compromís)
• There are none happy in the world but beings who enjoy freely a vast horizon (Només són feliços els éssers que gaudeixen lliurement d'un vast horitzó)
• I believe that every man who has ever been earnest to preserve his higher or poetic faculties in the best condition has been particularly inclined to abstain from animal food, and from much food of any kind (Crec que tot aquell que s'ha pres seriosament la conservació òptima de les seves facultats superiors o poètiques s'ha sentit particularment inclinat a abstenir-se d'aliments animals o de qualsevol altra mena en excés)
• Goodness is the only investment that never fails (La bondat és l'única inversió que mai fracassa)
• If one advances confidently in the direction of his dreams, and endeavors to live the life which he has imagined, he will meet with a success unexpected in common hours (Si avances confiadament en la direcció dels teus somnis i t'esforces per viure la vida que has imaginat, trobaràs l'èxit imprevist en la vida corrent)
• Any truth is better than make-believe (Qualsevol veritat és millor que la fantasia)
• Money is not required to buy one necessary of the soul (No ens calen diners per a comprar allò que l'ànima necessita)
• Rather than love, than money, than fame, give me truth (Dóna'm la veritat abans que l'amor, els diners o la fama)
• Only that day dawns to which we are awake (Només clareja el dia per al qual estem desperts)

Self-emancipation, Self-reliance. Aquest és l'experiment. De ben segur que, de tot plegat, en sortirà alguna cosa més que literatura.

Llegeix tota la sèrie T

T-31

Chateaubriand escriu en el Voyage en Amérique:

Courez vous enfermer dans vos cités, allez vous soumettre à vos petites lois; gagnez votre pain à la sueur de votre front, ou dévorez le pain du pauvre; égorgez-vous pour un mot, pour un maître; doutez de l'existence de Dieu, ou adorez-le sous des formes superstitieuses; moi, j'irai errant dans mes solitudes; pas un seul battement de mon coeur ne sera comprimé, pas une seule de mes pensées ne sera enchaînée; je serai libre comme la nature; je ne reconnaîtrai de souverain que celui qui alluma la flamme des soleils, et qui, d'un seul coup de sa main, fit rouler tous les mondes...

Ell ho llegeix en un volum que conté extractes de les obres de l'escriptor francès, un llibret que es va endur de la biblioteca de l'alberg de Zermatt on va dormir l'última nit de juliol. En el buit que va quedar a la lleixa hi va deixar un poemari en el qual apareixen poemes seus traduïts a tres llengües una de les quals la de Chateaubriand. Tradueix el text:

Correu a tancar-vos a les vostres ciutats, sotmeteu-vos a les vostres petites lleis; guanyeu-vos el pa amb la suor del vostre front, o devoreu el pa del pobre; degolleu-vos per un mot, per un mestre; dubteu de l'existència de Déu, o adoreu-lo d'acord amb les supersticions; pel que a mi pertoca, me n'aniré errant amb les meves solituds; ni un sol batec del meu cor serà reprimit, ni un sol pensament serà encadenat; seré lliure com la natura; només reconeixeré com a sobirà aquell que encén la flama dels sols el qual, amb un cop de mà, fa rodolar tots els astres...

S'identifica plenament amb l'autor malgrat els més de 200 anys que els separen. Ell també va fer el seu viatge a Amèrica... J'irai errant dans mes solitudes... I, de sobte, li ve al cap Thoreau: I believe in the forest, and in the meadow, and in the night in which the corn grows... Un altre mestre, un altre dissident.

Llegeix tota la sèrie T

T-30

S'ha afaitat i s'ha dutxat amb aigua calenta escalfada amb llenya. Ha menjat pasta bullida amb aigua escalfada amb llenya. L'aigua que omple el sistema de radiadors de la casa també és escalfada amb llenya. Tot això gràcies a una cuina-calefactora Hergóm, una meravella de ferro colat que combina tradició i tecnologia. Com no podia ser d'una altra manera, una casa folrada de fusta, envoltada de boscos, s'havia d'escalfar amb fusta. La llenya és el combustible més barat. Tot i que no fa gaire fred (23 graus a les 15 h, però de nit baixa fins als 10 graus), ell s'entreté tallant troncs, carregant tions, preparant l'hivern que, tard o d'hora, arribarà. Quan entra a casa, l'olor de llenya cremada el transporta a la infantesa i, més lluny encara, fins als orígens ancestrals, quan no sabíem què era el gasoil ni el gas. Li fa gràcia viure com vivia la seva àvia Pepeta al tros. Ella no tenia TV i ell, que en té una penjada en un racó del menjador, no se la mira mai. L'essència humana segueix sent la mateixa. Potser la crisi ens farà recuperar el valor de les coses essencials. Havíem perdut el senderi a còpia de superfluïtats, de bagatel·les innecessàries, de luxes manicomials. Lloada sia la crisi, doncs, si ens ajuda a ser una mica més savis a tots plegats.

The philosopher is in advance of his age even in the outward form of his life. He is not fed, sheltered, clothed, warmed, like his contemporaries. How can a man be a philosopher and not maintain his vital heat by better methods than other men? H. D. Thoreau

Llegeix tota la sèrie T

Malalties

La malaltia és un regal que ens fa la vida perquè siguem conscients de les nostres limitacions. La salut és quelcom tan fràgil que hauríem d'estar donant gràcies cada dia, cada hora, cada minut pel privilegi de poder gaudir-la. Benaurats els que viuen sense prendre ni una sola píndola. Benaurats els que no visiten cal metge ni cap farmàcia. Tots hauríem d'estar malalts una setmaneta a l'any, així se'ns abaixarien els fums cada cop que ens omplim la boca amb la paraula autosuficiència. Aprendre a ser un bon malalt és la cosa més meritòria del món. Benaurats siguin els virus, els bacteris i altres agents patògens. Benaurats els remeis més o menys eficaços per a combatre'ls. Benaurats els que sobreviuen i els que recauen i els que no se'n surten, perquè de tots sense excepció és el regne de les cendres.

T-29

Matí assolellat. Nova ruta amb la moto: Toló, Bonrepòs, Comiols, Covet, Gramenet, Merea. Toló no existeix com a poble. Els dos únics habitants censats actualment són el Pete i la Lou, propietaris de l'aïllada casa rural "Tros de la font" en la qual ofereixen apartaments i Bed & Breakfast. Després de visitar Bonrepòs (que pertany a la Diputació de Lleida), s'ha atansat fins al poble vell de Comiols el qual està situat a tocar d'un parc d'energia solar. Enrunat i abandonat, ara serveix de pleta. Allí ha fotografiat les restes d'un carro, símbol d'un passat que no tornarà.

L'església romànica de Santa Maria de Covet ha estat la gran descoberta d'avui. L'ornamentació de la portalada principal és una cosa extraordinària. Val la pena desplaçar-s'hi per tal d'admirar el que pot donar de si la pedra ben treballada: àngels, evangelistes, músics, acròbates, ocells, lleons andròfags... Veritable apoteosi de la iconografia cristiana. Malauradament no ha pogut veure-la per dins perquè estava tancada i barrada. Una pista sense asfaltar l'ha portat fins a Gramenet i Merea. Una mica abans d'arribar a aquest llogarret hi ha un barranc on el rierol amaga tot un seguit de gorgs i un bonic salt d'aigua. Racons idíl·lics del Pallars, la comarca amb menys habitants per metre quadrat de tota Catalunya.

Llegeix tota la sèrie T

La teva veu

videopoesia

T-28

Primer dia d'octubre. Preludi de tardor. Encara fa bonança. Ha volgut provar el foc a terra. Hi ha posat uns cartons, unes branques, uns troncs i s'ha encès de seguida. El tiratge és bo. El fum que sortia per la xemeneia contrastava amb la llum del sol ponent que encara escalfava les fulles gairebé grogues dels xops. Olor de poble de muntanya. ¿Fins quan podrà gaudir de la terrassa? El tren de la Pobla baixava a pas de bou. Com sempre, ha xiulat abans d'entrar al túnel. Les mallerengues també xiulaven, bellugant-se inquietes d'un arbre a l'altre. Ella ha arribat. Han atiat el foc. S'han estimat com s'estimen les flames, acoblant-se, enlairant-se, abrandant-se mútuament, cossos-troncs que es fonen per a esdevenir brases. Ella se n'ha anat i, enllà del temps i de l'espai, resta un caliu prodigiós, melós, inextingible. Paraules-cendra en són testimoni fins que torni la primavera dels seus dits i dels seus llavis i dels seus ulls.

Llegeix tota la sèrie T

Salvador Iborra

La mort d'un jove poeta per causa d'una bicicleta resultaria d'allò més ridícula si no fos que amb aquesta mort (a la bicicleta que la bombin) es perden tots els versos que hagués pogut escriure i ja no escriurà perquè els poetes morts no poden escriure poemes en el més enllà perquè en el més enllà no té sentit escriure res perquè escriure és el salvavides que ens queda als poetes que som vius però en el més enllà no calen salvavides de cap mena perquè la vida ja no pot ser salvada i els poemes serien d'allò més ridículs com els llençols bruts i les entranyes del foc i els cossos oblidats de matinada sobre un bassal de sang i és-que-a-qui-se-li-acut-de-viure-al-raval havent com hi ha al món milions d'indrets més segurs on poder fer versos amb bucòlica tranquil·litat

Al cel siguis dels poetes (al parnàs vull dir) descansa en pau salva
I el consol de saber que podíem haver estat feliços
Avui tothom parla de tu demà no en parlarà ni déu

QED