7.10.11

T-30


S'ha afaitat i s'ha dutxat amb aigua calenta escalfada amb llenya. Ha menjat pasta bullida amb aigua escalfada amb llenya. L'aigua que omple el sistema de radiadors de la casa també és escalfada amb llenya. Tot això gràcies a una cuina-calefactora Hergóm, una meravella de ferro colat que combina tradició i tecnologia. Com no podia ser d'una altra manera, una casa folrada de fusta, envoltada de boscos, s'havia d'escalfar amb fusta. La llenya és el combustible més barat. Tot i que no fa gaire fred (23 graus a les 15 h, però de nit baixa fins als 10 graus), ell s'entreté tallant troncs, carregant tions, preparant l'hivern que, tard o d'hora, arribarà. Quan entra a casa, l'olor de llenya cremada el transporta a la infantesa i, més lluny encara, fins als orígens ancestrals, quan no sabíem què era el gasoil ni el gas. Li fa gràcia viure com vivia la seva àvia Pepeta al tros. Ella no tenia TV i ell, que en té una penjada en un racó del menjador, no se la mira mai. L'essència humana segueix sent la mateixa. Potser la crisi ens farà recuperar el valor de les coses essencials. Havíem perdut el senderi a còpia de superfluïtats, de bagatel·les innecessàries, de luxes manicomials. Lloada sia la crisi, doncs, si ens ajuda a ser una mica més savis a tots plegats.

The philosopher is in advance of his age even in the outward form of his life. He is not fed, sheltered, clothed, warmed, like his contemporaries. How can a man be a philosopher and not maintain his vital heat by better methods than other men? H. D. Thoreau

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Pot ser que ahir a mitja tarda estiguessis parlant al costat de la carretera, entre Biscarri i Benavent?

Toni Ibañez ha dit...

Ahir a mitja tarda estava estudiant anglès a l'EOI de Tremp. Devia ser el meu "alter ego"... By the way: Qui ets tu, si no és molt preguntar?

Anònim ha dit...

Fa un parell d'anys que pujo regularment a Llimiana per feina. Era un lector ocasional dels teus blogs i amb les primeres fotos del pantà de Terradets em va alegrar descobrir que parlessis d'un lloc que m'estimo molt. Passo per sota casa teva quan me'n vaig als Massos, i molts dels llocs que descrius els conec.

No havia escrit res fins l'altre dia que em va semblar reconèixer la teva persona entre Biscarri i Benavent, però em dius que no erets tu.

Quin lloc tan magnífic has escollit per a viure-hi!

Toni Ibañez ha dit...

Bé, bé, hem millorat una mica amb les dades que aportes, però em temo que segueixes sent un anònim... Per solventar aquesta situació et proposo que la propera vegada que passis pels Pins, pugis a saludar-me. Farem una cerveseta o un cafetó.