Congrés de Convergència en directe (2)

Diumenge 13 de juliol de 2008

13:13 Em vaig saltar el dissabte. Els debats i les esmenes de les ponències m'avorreixen. A més, va ploure i no volia mullar-me amb la moto. Avui és diumenge i fa un dia preciós. Gens de trànsit, una fresqueta agradable, un aire net, un cel nítid... Sempre hauria de ser diumenge l'endemà de la pluja.

13:48 Un sandvitx vegetal i una Coca-cola petita per 9 € és una clavada important. Estic a l'Espai 2.0 parlant amb Miquel Manel Molina Manzano, regidor CiU de Santa Coloma. Nascut a Almería, porta aquí 51 anys. Es considera català per les quatre bandes. Va ser president de l'associació de comerciants. L'any 96 va entrar a CiU gràcies a Felip Puig que li va obrir els ulls. Diu que és "un treballador de la política" i amb 53 anys encara té tots els seus ideals sencers. M'ensenya la medalla de la Hermandad del Rocío. Cristòfol (que ens acompanya) diu que en Miquel Manel és un prototip de moltes coses i una esperança de futur per aquest país. Cal fer el pas de la barretina i l'espardenya a la nova realitat social fruit de la immigració...

15:24 He entrevistat Roc Fernandez a la sala de premsa de CDC. Estic pujant el vídeo al YouTube. En Roc i en Jordi Romeu són els responsables de tot el tinglado de l'internet convergent (pàgina web, videoblog, etc.). Els felicito per la magnífica feina que estan fent.



Ara és l'hora de dinar i la majoria de la gent ha sortit a fora. Des dels finestrals de l'Espai 2.0 tinc una bona vista del camp del Barça i de la muntanya de Montjuïc. Puc veure el Palau Nacional, el Palau Sant Jordi amb l'antena d'en Calatrava i, ran del cementiri, un petit pany de mar, avui d'un blau paradigmàtic. Pins, avets i palmeres emmarquen l'agradable panoràmica. També hi veig l'edifici de la facultat de filosofia on vaig estudiar els tres últims cursos de la carrera (1984-1987). Quants records! Acaba d'arribar un altre blogger, en Quim Fernandez, que tecleja amb fruició.


16:54 Mentre estic arrepapat i descalç al sofa Chill out (el coixí gran de color fúcsia és una canya), arriba la Carme-Laura Gil i em diu: "Toni, només et falta l'harem...". Jo li dic: "Doncs posa-t'hi tu i a veure si després se n'afegeixen més...". Estem una bona estona xerrant sobre el Congrés i la situació general del país. Cristòfol ens fa unes fotos:

17:48 Ja m'he situat a la zona de premsa de la sala gran, al final, al pis de dalt. Tinc una bona perspectiva i un endoll al costat (això és fonamental). Esperant la sessió del Plenari. La gent va omplint la sala.

18:03 Pel Twitter descobreixo que a la sala hi ha Saül Gordillo, Vicent Partal i López Tena. Crits de Mas President!!! Pere Macias llegeix la llista de convidats. Proclamació dels resultats. Els escollits van pujant i ocupen els seus llocs respectius. Carles Campuzano, Albert Batalla i Josep Rull són molt aplaudits. Entre el públic també hi són Mikimoto, Eliseu Climent, Joel Joan, Héctor López Bofill... Macias segueix llegint noms dels més votats. Ara per comarques. Canvio la connexió wifi pel meu 3G de Vodafone. Més convidats... Albert Ribera de Ciutadans! Joan Ridao. Joaquim Nadal. Ara pugen l'Oriol Pujol i l'Ignasi Guardans. Record per la mort de la mare de Xavier Trias. Tinc el locutor de TV3 aquí a la vora emetent en directe. Urkullu. Pelegrí, Espadaler... d'Unió. I la Núria Feliu que no podia faltar.

18:37 Cloenda. Felip Puig. Emoció i gratitud. Estimant Catalunya vaig descobrir Convergència. Artur, seré lleial a la teva confiança. Sóc al vostre servei. Hem fet un gran Congrés. Nosaltres hem tornat a sumar. Confiança compartida. Madí rep aplaudiments. Tampoc hem fet un Congrés d'oposició al Tripartit, sinó d'alternança. Tampoc hem trencat amb Unió. Més força per al catalanisme de casa nostra. La primera força catalanista d'aquest país. Crítica als sociates que volen convertir Catalunya en una província espanyola. Apostem per la sobirania plena. Felip inflama l'auditori. Ni baralles internes ni derives radicals. Ai las, més Convergència que mai. Hem renovat l'equip. Tinc gana i necessitaria una ampolleta d'aigua. Guanyarem les properes eleccions al Parlament. Mas President!!! El futur depèn de nosaltres. Centralitat. Predicar amb l'exemple. El partit al servei de la gent del país. La prioritat ha de ser Catalunya. Pluralitat interna. Gran obertura ideològica. Propostes útils als nous temps. Màxim comú denominador: la construcció nacional de Catalunya. Pal de paller dels anys 80, Casa Gran del segle XXI. Tothom hi cap. Ser ben vius per a una societat viva. Lluita contra la desafecció política. Un partit més obert, que creix, més fort, amb més complicitats. Retorna la il·lusió per a Catalunya.

18:57 Artur Mas. CDC ha fet un gran Congrés com correspon a un gran partit. Gràcies a tots per estar al peu del canó en un moment difícil de la història de Catalunya. Construir en comptes de criticar. No preguntis què pot fer el teu país per tu... Kennedy dixit. Nosaltres volem fer alguna cosa pel nostre país. Pujol més de 50 anys al servei d'aquest país. Trucada d'en Pujol cada campanya: "Mas, digue'm què he de fer". La prova dura d'haver guanyat i no poder governar enforteix Convergència. No hi ressentiment ni revenja. Més forts i el nostre partit es respecta més a ell mateix. Més units perquè som més i fem una aposta renovada per treballar junts. Més diversitat interna que ens fa més forts a condició que ningú no vulgui imposar res. És possible entendre's si el projecte col·lectiu passa per davant de les aspiracions personals. La Unió fa la força. En aquest Congrés Convergència fa la força. Diversitat no vol dir dispersió. Unitat d'acció de cara al país. Més preparats, aprendre dels errors, proposar solucions, amb actitud d'innovació, i això comporta un risc. Idees per a remoure el país, renovar el catalanisme, un Projecte amb majúscules. Exemples: Educació (el debat no és escola privada o pública, sinó escola de qualitat o no). Immigració (Corbacho ara diu el que Convergència ha dit fa una pila d'anys). Espanya (ens acusaven que no sabíem fer pedagogia, que quan gorvenessin uns altres tot aniria millor... i mireu com estan les coses). Nosaltres no acusem ningú de victimisme. Cal negociar amb qui sigui per a treure el millor resultat per a Catalunya. "Que n'aprenguin!", crida una persona del públic. Moment d'urgència (no emergència) nacional. Triple amenaça sobre teixit productiu, benestar i identitat. És urgent reaccionar. Clima de desencís. Aquest país té actius, gruix i gent suficient per a sortir-se'n. Aquesta reacció només pot venir del catalanisme. No vindrà de l 'espanyolisme, que ens vo afeblir. Tampoc de les dretes i les esquerres (excusa de les cúpules dels partits per a ocupar el poder). Amb carnet o sense carnet, tots podem participar en aquest projecte. LCGdC no es pot fer sense Convergència. Catalunya s'escriu amb C de coneixement, creativitat, cohesió, catalanitat... Si el Constitucional ens tomba l'Estatut ens les tindrem. Roina cap a Catalunya. L'ànima del poble català. Les terres espirituals. Hereus d'un llegat mil·lenari. Som baules d'una cadena. La catalanitat és un pòsit cultural, una manera de ser i de fer. Tenim menys estat però no som menys nació. I tenim dret a projectar-nos al món. Mas s'emociona. Anècdota: la seva filla gran ha estat a Anglaterra treballant en una cafeteria i vivia en una casa amb altres hostes anglesos a un dels quals després va escriure en un SMS dient "estic orgullosa d'haver-te explicat how great is our nation". De Pau Casals a la filla de l'Artur. Aquesta és una nació que pot donar exemple al món. S'està quedant afònic. Dues condicions bàsiques: un país que els catalans es facin seu i que sigui respectat a fora. Ens hem de fer respectar. Està a la nostra mà. Raimon Galí, parlant de com som els catalans: donem moltes primaveres i poques vegades arribem a l'agost. Pluralisme enriquidor, els fils del teixit, textura interna, la manera d'estimar. Els partits política son la manera de pensar el país. Però més que pensar, sobretot sobretot sobretot estem plantejant una manera d'estimar el nostre país. Fi. Els Segadors...

Dubtes?
Congrés de Convergència en directe (1)
Declaració de principis

Satie amb fons de pluja

Avui han començat les XXIV Nits Musicals de Vallromanes amb una actuació de piano a 4 mans a càrrec del germans Moreno Gistaín que han interpretat peces de Satie, Ravel, Stravinsky i Falla. Sóc un fanàtic d'Erik Satie. El moment més sublim de la nit ha estat quan tocaven la Parade i a fora plovia... La remor de la pluja s'adeia perfectament amb les notes que brollaven del piano... He clos les parpelles i he desitjat una eternitat així.

Dubtes?

Casa Gran, sobiranisme, dret a decidir, patriotisme, país, nació, il·lusió... Paraules.

Sovint dubto... ¿Vols dir que la blogocràcia no és un miratge? Un blogaire és solament un blogaire. 100 blogaires són solament 100 blogaires. 1000 blogaires són tot just 1000 blogaires... Ben poca cosa dins l'oceà de la societat real que res no sap de blogs ni de ciberactivismes...

Sovint dubto. Dubtar no em fa més savi.

Congrés de Convergència en directe
Declaració de principis

Congrés de Convergència en directe (1)

Divendres 11 de juliol de 2008

16:19 Ja sóc al Palau de Congressos. Després de passar per l'infern dels túnels de la Ronda de Dalt (un infern literal per als motoristes), s'agraeix un bon aire condicionat. Només entrar m'he trobat Roc Fernandez. A la part de baix he vist Carles Puigdemont que estava amb el seu portàtil. Ja estic acreditat i connectat al wifi. A la meva vora Rubèn Novoa i Marc Pallarés. També Carles Campuzano. Han passat passejant l'Artur Mas i en Felip Puig. La gent va omplint el hall. Molts bloggers acreditant-se. La Montse Candini també està amb el seu portàtil. Acaba d'arribar José Rodriguez (amb pantalons de pana!) Al costat tinc la Marta Puig Ventura intentant connectar al wifi el seu MacBook Air.

17:04 Ja ens hem instal·lat a l'Espai 2.0 que resulta ser el bar del Palau de Congressos. Saludo Marc Vidal, Saül Gordillo i Carme- Laura Gil. David Madí i Carles Puigdemont ja són al seu lloc. Comença la taula rodona.

Com que s'han posat a contrallum, la foto és com és. Ara Madí està presentant els ponents. (Aquí una foto millor)

Saül Gordillo comença fent una dura crítica a la catosfera política perquè és massa sectària i els blogs de molts polítics són previsibles i s'abandonen l'endemà de les votacions. Entre el públic hi ha molts blogaires (més de 70). Ara Saül parla de la campanya d'Obama. A Catalunya la catosfera és molt ciberactiva. Els blogs són el pal de paller de les eines 2.0. Hi ha molt soroll de fons. Saül s'ha rapat el cabell a l'u. Benvingut al club! Ara cita polítics convergents que s'han pujat al carro de les noves tecnologies: Campuzano, Puigdemont, Candini... Estat d'excitació política sense precedents. Catalunya república blogaire. Compte que no perdem pistonada. A la xarxa som sobirans.

Carme-Laura Gil. Sóc com una becària i no una blocaira. Cal diferenciar entre el blogs dels polítics i els blogs polítics. Diu que el seu blog és inclassificable. Fa opinió política i recreació literària. Sempre amb una intenció pedagògica. El blog és una eina individualista. Proclama d'activisme catalanista: Països Catalans. És difícil distingir la informació veraç de l'infundi. Diu que això no és política real. En Rubèn, al meu costat, discrepa al seu Twitter. Dependència dels blogaires amb els seus comentaristes fidels.


Marc Vidal diu que no està d'acord amb gairebé res del que ha dit la Carme-Laura. Segons ell, el que fem a la xarxa SÍ que és real. Parla dempeus mentre passa una presentació en una pantalla. Ciutadà 2.0. Construint idees globals. El xivarri del bar a voltes impideix escoltar-lo. La democràcia està mutant, anem cap a una democràcia deliberativa. Nova manera de pensar i d'actuar. Tornen a sortir els Països Catalans. Cita el llibre de LCL com a exemple.

Disculpeu les fotos, però surten així. Marc diu que no es pot controlar el missatge perquè les xarxes socials són incontrolables. Als blogaires ens conviden, però no poden controlar-nos. Per a guanyar: acceptar la figura del cibermilitant i hauran de promoure la participació electrònica. Imaginem que un partit fos com una empresa... Madí riu. Societat interactiva. Convergència 2.0.

17:53 Carles Puigdemont. Això és impossible d'aturar-ho. Els canvis afecten a la forma de fer les coses i també al fons. La política que es fa avui encara és molt semblant a la que es feia abans. Les formacions que no facin anar les TIC patiran i s'empetitiran. Una gran conclusió general: el 2.0 fa possible "el plebiscit permanent". Això pot espantar els sectors més conservadors dels partits.

Roc Fernández somrient i el caparró pelat del Rubèn tapant Marc Pallarès. A la meva esquerra (no es veu) Alfred Artiga.

Foto del públic

Comença el col·loqui. Una senyora diu que no sap ben bé com va això dels blogs. Saül respon. Artur Mas, que s'ha assegut molt a prop nostre, mastega xiclet. El Blog Gran del Sobiranisme. Intervenció de Manel Bargalló, militant d'ERC (Des de l'exili). Esmenta en Dessmond, al qual he saludat abans.

Marc Vidal intervé reincidint en la seva comparació entre les empreses i els partits. Cibermilitància. Puigdemont: els tres últims militants que han entrat a Girona han estat lkctors del seu blog. Llàstima del soroll de fons. Carme-Laura diu que vol ser una ciutadana 3.0.

18:33 Segueixo sense sortir a la portada del web del Congrés. Has d'anar a la pàgina interior per trobar l'enllaç a ENTRELLUM. Marc Pallarés diu que Netoratón (César Calderón) li ha demanat pel Twitter a Marc Vidal quina diferència troba entre aquest Congrés i el del PSOE celebrat el cap de setmana passat.

18:38 Acabem. Madí: Benvinguts al Congrés. Que tingueu un bon Congrés.

20:09 Acabada la taula rodona, he fet una minientrevista a l'Artur Mas. M'he relaxat una mica menjant i bevent alguna cosa al bar mentre es pujava el vídeo i petava la xerrada amb els blogaires presents...

Després he entrat a la sala principal del Palau de Congressos. Impressionant. Quina gentada. M'ha recordat la conferència del novembre.

20:23 Ja fa estona que està parlant Jordi Pujol el qual ha rebut un gran aplaudiment a l'inici. És el Pujol de sempre, genio y figura... Saül ho està twittejant. També Novoa, Campuzano i Puigdemont. Jo també em passo al Twitter:

http://twitter.com/tonibanyes

Més minientrevistes:

CDC TV Trobada de Blogaires
Més de 75 blogaires

Declaració de principis

Jo no sóc militant de Convergència. La meva dona sí (ella fa un any que desenvolupa tasques de govern a l'ajuntament de Vallromanes com a regidora de cultura, esports i promoció econòmica). Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia per aquesta formació. Tanmateix mantinc la meva independència i, per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog.

ENTRELLUM no és un blog polític, sinó un ciberdietari personal, la qual cosa no significa que sovint no parli de política. El que vull dir és que la política, ara per ara, no és la meva prioritat vital. El passat novembre vaig acceptar la invitació a la conferència i a la trobada amb l'Artur Mas, de la mateixa manera que, a mitjans de juny, vaig formar part d'una taula rodona en el Congrés Comarcal de Vallès Oriental. Ara participaré en aquest Congrés Nacional. Per a mi és una oportunitat de poder fer una de les coses que més m'agrada: bloguejar.

No sóc periodista ni aspiro a ser-ho. El meu punt de vista, per tant, no serà ni polític ni periodístic. Escriuré a rajaploma, incloent-hi fotos, vídeos, entrevistes, twittejant... Faré el que sé fer, el que porto fent des de fa quatre anys i mig: bloguejar.

Si no sóc militant, ni polític, ni periodista... Aleshores, què hi faig en aquest Congrés? Aquí està la gràcia, amigues i amics. ENTRELLUM serà una finestra, no pas l'única, si més no diferent. Un altre punt de vista: el meu.

Convergència aposta pel futur. Convergència 2.0.

Serà un cap de setmana intens. Demà comença la festa. No us la perdeu:

Divendres 11 de juliol de 2008

16.30h Acreditacions blogaires

17.00h Taula rodona: Política 2.0 i blogs

Amb la participació de: Saül Gordillo, Carles Puigdemont, Carme-Laura Gil i Marc Vidal. Modera: David Madí

18.00h Salutació d'Artur Mas als blogaires

18.30h Visita guiada als diferents espais del Congrés

Congrés de Convergència en directe (1)
Dubtes?
Congrés de Convergència en directe (2)

Os poetas, os doidos, os errantes

Lord Erewhon m'ha dedicat un poema:

Barcelona

Barcelona a febril, ao sol branco, depois
Negro, entre os roxos e rubros do oculto
Ocaso que desce, a alba de logo
Esperando sempre, porque o canto
Em terras catalãs é demorado, passar
De trovador, navegante e fado. As águas
Do mar Mediterrâneo levam, transparências,
Algas, ânforas, o grito da Aquitânia
Para o búzio de Gibraltar, ressoante,
Que para Sagres fala; erguem-se e bailam
As gestas, os campanários, os olhos
Amendoados das donzelas, exóticos
Mas terrenos, na festa sem fim
Dos bruxos e dos santos, casa, pão,
Papiro dos lustrais figos da obra,
Palmares do céu e raízes dos poços.
Ibéria, Catalunha, planície e cume;
Nenhures e aqui – do chão agrado algum
Amou mais os poetas, os doidos, os errantes.

La meva versió:

Barcelona

Barcelona l'ardorosa, al sol blanc, després
Negre, entre els morats i els vermells d'allò ocult
Capvespre que davalla, l'albada ulterior
Sempre esperant, perquè el cant
En terres catalanes és tranquil, pas
De trovadors, navegants i destins. Les aigües
De la mar Mediterrània porten transparències,
Algues, àmfores, el crit d'Aquitània
Per al cargol de Gibraltar que ressona,
Que a Sagres parla; s'aixequen i ballen
les gestes, els campanars, els ulls
Ametllats de les donzelles, exòtics
però terrenals, en la festa interminable
Dels bruixots i dels sants, casa, pa,
Papir de llustrosos replecs de l'obra,
Palmarès del cel i arrels dels pous.
Ibèria, Catalunya, planura i cim;
Enlloc i aquí – de la terra que de grat
ha estimat més els poetes, els boigs i els errabunds.

Fair Sea

Foste ler um dos maiores poetas Catalães, e Ibéricos, amigo de Portugal e tradutor de Fernando Pessoa, filósofo e um pensador da blogosfera e da Internet. Um homem excelente.

LCL Fnac Triangle

Foto de record (d'esquerra a dreta: Jordi, David, Toni, Vicent, Judit, David, Sani, Roser, Xavier, Natàlia, Enric, Veí, Ester, Festuc i Jordi). Són els 15 autors catosfèrics que han vingut aquest vespre al Fnac Triangle. Hi falta en Rubèn, que ha marxat abans d'hora (espero que amb una bona "excusa") i s'ha perdut la foto. A la sala hi havia encara més bloggers: Miquel Àngel, Irene, Marc, Toni, Oriol, Carme... O sigui, que almenys 21 blogaires han assistit a la presentació d'avui.

Josep Mª Oliver, en nom de Cossetània, ha iniciat l'acte. Hem estat una hora i escaig parlant del llibre i de la nostra experiència amb els blogs. A la taula érem set: Judit, Sani, David, Vicent, Enric, Veí i Toni. Cadascú ha dit la seva i, després, han intervingut altres catosfèrics que estaven entre el públic.

Molt interessants les intervencions de Sani Girona (la podeu llegir sencera al seu blog) i d'Ester Andorrà, que ha suscitat debat... A destacar la presència de Marc Belzunces amb el qual ens hem solidaritzat.

>>>Escolta el Podcast

Cròniques

Meditacions des de l'esfera
Els dies i les dones
Antaviana
Sala de premsa Cossetània
Remote Viewers
Triticària
Rubèn Novoa

Notícia a l'Avui

Us deixo més fotos...

Presentació a Vallromanes
Agenda LCL
LCL_08

LCL demà a Fnac Triangle

Aquest dimarts 8 de juliol a les 19:30 h. fem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!

Presentació LCL a Fnac Triangle aquest dimarts 8 juliol a les 19:30 h.

Cultura21.cat
Agenda LCL

El món gira i la sang corre

Hi ha moments en els que penses que no t'has equivocat, que totes les decisions i indecisions de la teva vida han estat encertades perquè t'han menat fins aquí, on et trobes ara, satisfet amb el que tens i amb el que fas. Però no és així. Tu saps millor que ningú que has errat el camí moltes vegades. Tu saps millor que ningú que tot plegat és un regal que no et mereixes. La sort t'ha somrigut. Hi penses aquesta plàcida nit de juliol al jardí mentre els cargols corren sobre la gespa i les estrelles espurnegen enmig de la foscor. Hi penses al costat dels bambús, conscient que no hi ha seguretats absolutes ni certeses definitives. El món gira i la sang corre. Les onades també estimen l'horitzó.

Presentació LCL a Fnac Triangle aquest dimarts 8 juliol a les 19 h.

LCL a Literata

Xavier Caballé m'informa que ha aparegut una ressenya de LCL al número de juliol de Literata, una agenda literària que es distribueix gratuïtament a llibreries i biblioteques. A la secció d'activitats literàries també hi apareix la presentació del llibre que farem a l'FNAC Triangle el proper dimarts dia 8.

Literata
Web

LCL_08

Quaderns de paper

Quaderns va ser un dels blogs més interessants de la primera fornada catosfèrica. El seu autor -el quadernícola Antoni Ferrando, que viu a Praga- va decidir plegar a finals de 2006. Ara m'assabento que el bo i millor d'aquell blog s'ha convertit en un llibre: Per què tot és una merda? (un títol massa comercial i amb el que discrepo profundament). Un altre blook, doncs, que s'afegeix a la llista cada cop més gran d'obres digitals que acaben empastifant la cel·lulosa. El blogaire adormit es desperta amb un blog nou que serveix per a promocionar el llibre. Ben retornat i molta sort!

Oh it's what you do to me

A cloudy day. A l'hora del break, en Jaume (profe de tecno), en Carles (profe de música) i servidor (profe de filo) fem cap a la millor orxateria de Mataró: Verdú, a la Riera, davant de l'Ajuntament. Boníssima. On hi hagi una autèntica orxata feta artesanalment, que es treguin les Chufis i altres succedanis industrials. Em penso que hi tornarem. Jo sóc un fanàtic de l'orxata, sobretot a l'estiu. És una de les meves begudes preferides. L'esmorzar perfecte per a mi és una ensaïmada mallorquina acompanyada d'orxata valenciana. Busco orxata al diccionari d'anglès i em trobo això: Cold drink made from tiger nuts. Curiosa manera d'anomenar les xufes. En un altre diccionari trobo que la xufla l'anomenen earth almond. Nut també significa sonat, guillat. O sigui, que en anglès hi ha almenys quatre maneres de dir boig: fool, crazy, mad i nut. Acabem el matí amb la lletra (lyrics) d'aquesta cançó...

Elogi de l'orxata
Més orxata

I like the way you do it

Sóc al bar que hi ha davant de l'EOI (Cafeteria Pilar). Compro una ampolla petita d'aigua per emportar (Cabreiroá). Segon dia de classe. Tinc dues alternatives per venir des de casa: la ruta interior per La Roca o la que va per la costa. Ambdues opcions tenen la mateixa distància, uns 25 km. Mitja hora de camí. Sens dubte, la que més m'agrada és la marítima.

Enfilo els revolts de Font de Cera i de seguida sóc al capdamunt del port. La visió del mar des d'allí és com una alenada de vida. Alella, El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrera i Mataró.

¿Què té la mar que ens encisa tant? Potser conté tot el que ens manca a nosaltres: la grandesa, la transparència, la pregonesa... Potser és només un mirall on aboquem els nostres somnis impossibles. Quin privilegi poder veure-la cada dia.

La professora arriba amb una puntualitat britànica. Avui estreno un bloc d'espiral metàl·lica amb tapes de color taronja.

Vocabulari

Crowd (gernació, multitud)
Mall (centre comercial)
Clues (pistes)
Hyphen (guionet)
Seaside (costa)

I like the way she does it

Get away from the noise

Primer matí del curs intensiu d'anglès a l'EOI de Mataró. Seran quatre hores tots els matins laborables de juliol fins al dia 25. A l'aula hi ha una vintena persones, la majoria dones. Durant el curs som professors, però ara fem d'alumnes. Perquè després alguns capsigranys ens retreguin que fem massa vacances! En comptes d'estar a la platja o a la piscina, hem decidit continuar d'aquesta manera la nostra formació permanent.

A l'hora del break m'acosto a la llibreria Robafaves on compro el llibre recomanat per al curs i un altre llibre. No em costa gaire trobar LCL. Torno a l'aula 33. Prenc apunts, faig exercicis, repasso verbs, intento copsar el que diu la professora...

Vocabulari

Starving (afamat, famèlic)
Skills (habilitats, competències)
Wax (cera)
Rush (pressa)
Sideburns (patilles)

Demà més.

Independència o exili

Acabo de censurar aquest comentari que un tal arras ha deixat a les 7:06 al post anterior:

El llastimós és que hi hagi gent com vosaltres que no entén res de tot això. ¿Per què no es pot dir VIVA ESPAÑA? ¿Tant de mal us fa viure en un pais que es diu ESPAÑA? Marxeu, doncs. Però ben lluny. I deixeu de molestar.

Ara el reprodueixo aquí perquè considero que el seu contingut és d'una gravetat extrema. Llegiu-lo vàries vegades, mediteu-lo amb calma... (Achtung: no està escrit en castellà, important detall)

¿On se suposa que hauríem de marxar aquesta vegada? Jo ho tinc claríssim.

Adéu Espanya!

No hauria d'escriure aquest post

M'hauria de reprimir. Escriure en calent és desaconsellable. He fugit del Casal com he fugit del bar del Nico. Fins a l'últim minut tenia l'esperança de què la selecció alemanya marqués un gol. Res. Todo mi gozo en un pozo, com diuen els guanyadors de l'Eurocopa. Mai no havia vist banderetes espanyoles al meu poble. Banderetes i petards i botzines i crits energumènics. Tot alhora. Quina creu. Toco pirandó i m'esbravo en el Twitter. Això és el que hi ha. Això és el que tenim. I Montilla president. I els botiflers ben endollats. Em sento desubicat. Em sento deprimit. Demà tornarà a sortir el sol i Catalunya serà una mica menys catalana... Què ens queda? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera.

We'll always have Catosfera

Ells tenen seleccions nacionals (Deutschland über Alles!), el control de la majoria de mitjans de comunicació (i ara més que han liquidat en Bassas), la complicitat del botiflerisme i de la immigració (l'antiga i la nova), tota la maquinària de l'Estat (Constitución & Ejército) i la clau de la caixa forta (els patacon$$$)... I nosaltres què tenim? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera.

Manifest contra el cinisme dels botxins

That is to say

Henry Miller, Black Spring

Llegeixo Miller. Escolto The Cure. La fragància de les flors de la magnòlia és tan intensa que sembla irreal. Avui he cobrat i això significa més felicitat. La literatura és un artefacte massa artificial. Les coses fonamentals de la vida no poden ser aparaulades.

LCL a Ona Mallorca

Aquest vespre, Benjamí Villoslada, al programa Mca en xarxa, entrevistarà alguns dels bloggers mallorquins participants a LCL. A l'estudi hi seran na Caterina i na Victòria, i al telèfon servidor. Ho podeu escoltar en directe [i on line] a les 19 h.

Escolta el Podcast

Agenda LCL

Convergència obre el 15è Congrés a la participació de blogaires

Notícia
Participa-hi

La vida veritable

No te'n refiïs mai, de la gent que està massa preocupada per les vides alienes. Són gent buida, sense vida interior, és a dir, gent perillosa. Cal anar més enllà del "viu i deixa viure". Cal emmascarar-se una mica més cada dia fins que ningú no sigui capaç d'intuir quina és la teva veritable vida. La gent sospita de la llibertat aliena i té por de la llibertat pròpia. Els que volen conèixer-te són tots uns lliberticides. Cal respectar el misteri de l'altre i aprendre a conviure amb la seva incògnita. Que tothom et desconegui.

El Gran Repte

Diguem que, amb els anys, descobreixes que la vida és com és i que tu ets com ets i que, t'hi posis com t'hi posis, no hi ha gran cosa a fer tret d'imaginar nous escenaris i noves maneres versemblants d'evitar l'avorriment i la tristesa. Aquesta és la nostra petita lluita. Aquest és el Gran Repte.

Giràndoles

"Res de desafiaments a la plebs, res de giràndoles per al riure o la ràbia dels inferiors. La superioritat no s'emmascara de pallasso; és de renúncia i de silenci que es vesteix."

Fernando Pessoa, 21.2.1914 (traducció de Víctor Martínez-Gil, Angle Editorial)

Podria oblidar-ho tot

A les 7 ja estic despert. Agafo la moto i me'n vaig cap a Can Teixidó. Passo sota la via del tren i em trobo la mar al davant, tota per a mi. La platja deserta. Alguna persona fent fúting. El sol comença a elevar-se per l'horitzó, un sol encara inofensiu. Camino una mica fins al meu racó predilecte, entre unes roques plenes d'algues i musclos petits, on hi ha un pany de sorra que simula una minúscula cala. Estic ben sol. M'agrada la platja a l'hivern i, sobretot, quan no hi ha gent. Aquest estiu he descobert que puc venir a primera hora i gaudir-la igualment. Quan, dintre de dues hores, això comenci a omplir-se, jo marxaré. Escric a la Moleskine tot recolzant l'esquena en una roca, amb els peus mig ensorrats, deixant que les onades em llepin els peus... La mar llampurneja diamantada. Veig els pals dels vaixells que s'estan al recer del port d'Ocata. De tant en tant passa un tren. Ara mateix podria oblidar-ho tot: el meu nom, tot el que he fet i tot el que sóc... Podria oblidar que existeixen rutines, normes obligacions; oblidar que hi ha problemes que cal resoldre. Ara mateix només l'escuma, la remor de l'aigua que es bat contra les roques, la meva pell molla, brillant, l'horitzó -aquesta línia rectíssima. Ara només el cel ras, aquest anar i venir de la vida insignificant, aquest surar sense esforç, sense esperar res tret del raig de sol que m'acarona... L'aigua transparent en la qual em submergeixo (primer freda i després amiga) m'ensenya que cal ser transparent. Un altre avió cap al Prat. Un altre tren. Ciclistes. Al fons, la torre de la tèrmica i la muntanya de Montjuïc. Sí, podria oblidar-ho tot ara mateix, oblidar que sé escriure, oblidar la cal·ligrafia dels dies passats que m'han portat fins aquí...

Hi ha gent que se'ls gasta en petards

20 anys

Ahir aquest parell de dos van fer 20 anys. El de l'esquerra és el Sergi i el de la dreta el Xavi. Són els nebots més grans que tinc els quals, cosa curiosa, van decidir nàixer el mateix dia. Ho vam celebrar amb un dinar familiar on no van faltar ni els caragols a la llauna ni els canalons de la matrona Cecília. La família no para de créixer. Un nou nét està en camí i alguns ja comencen a portar la xicota... El menjador de Ca n'Ibanyes se'ns ha quedat petit.

FELICITATS DE PART DEL TIET TONI !!!

L'estiu arriba sempre

Dinar de departament al restaurant Agua. Impressionant la fotografia que hi ha penjada a l'entrada. Impressionant la paella amb carxofes, gambes i calamar feta al carbó. Acomiadem la Pilar, una companya que ens deixa. Li escric aquestes ratlles...

L’estiu arriba sempre amb el perfum de les magnòlies i de la pólvora de Sant Joan. Les aules es buiden. El pati és un desert. Retorna el silenci. Records, mil records que omplen els passadissos. Mil exàmens que s’amunteguen als calaixos. Mil mirades adolescents que ara miraran el mar en comptes de la pissarra. L’estiu arriba sempre amb la ressaca de les hores tacades de guix. Mil lliçons repetides.

La vida arriba sempre amb el neguit del futur, de no saber què passarà demà. Pel camí trobes gent, persones que t’acompanyen. Alguns vénen de sobte i se’n van de seguida; altres continuen al teu costat mentre passen els anys... Són aquestes persones que hem conegut les que ens han ajudat a créixer. Totes i cadascuna, perquè cada persona ens ajuda a veure el món d’una altra manera, perquè cada ésser humà és únic i irrepetible.

Gràcies, Pilar, per ser com ets i per haver estat una excel·lent companya. Facis el que facis i estiguis on estiguis, et desitgem el millor. Que la vida et regali molts estius i que el teu camí sigui venturós. El departament de Socials del Gallecs sempre serà el teu departament. No t’oblidis de nosaltres.

De tot cor

La platja és plena de gent. La tarda avança amb parsimònia atemporal. La lluna plena irromp per l'horitzó...

Es ist viel Weisheit darin, dass viel Kot in der Welt ist!

Tu no ets una merda. No ho vull tornar a sentir. Que sigui l'última vegada que dius que ets una merda. Si ho tornes a repetir m'emprenyaré. Els que volen fer-te creure que no vals res són els que són una merda seca punxada en un pal. Tu no. Tu ets com ets, amb les teves virtuts i amb els teus defectes, però no ets una merda. Ni tu ets una merda ni la vida és una merda. Les persones que diuen que la vida és una merda són les que emmerden la vida. Ni tu ni jo som com elles. Tant de bo s'ofeguin en la seva caguerada i ens deixin tranquils d'una puta vegada. Quan te'ls trobis, canvia de vorera o tira de la cadena. Merdosos que emmerden la vida. Ignora'ls o liquida'ls.

Petit paradís

Tota la tarda arranjant el jardí. Entre les inacabables pluges i els darrers mesos plens d'ocupacions, l'havia deixat. No hi ha res més trist que un jardí abandonat. Jo me l'estimo molt, el meu jardí. Encara que sigui petit i humil. Cada planta i cada arbre. Fa deu anys que amb les meves mans el modelo, l'adobo, el rego, l'esporgo... i el gaudeixo. Aquesta tarda, endreçant-lo, recordava els inicis, quan vaig plantar l'olivera i la màgnòlia (enguany treurà moltes flors!), la glicina, el lilà, la camèlia, el margalló, la murtra, el llorer, l'arboç, el boix, els rosers... Després van venir els bambús... Cadascú té el seu particular paradís. El meu és aquest racó davant del bosc, aquest espai recol·lecte on puc sentir-me jo mateix lluny de la gent i del món.

Renovació?

punxa
[captura]
twitterada
comentaris

Presentació de LCL a Fnac Triangle

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h. farem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!

ERC i el tripartit

I què passa si és contradictori? No es tracta de lògica, sinó de legitimitat moral. Carod queda deslegitimat pels seus, però legitimat per Montilla. Ara només falta que es faci militant del PSOE.

Comentari a l'e-notícies

Aules buides

Aules buides. Només resten alguns alumnes que recuperen assignatures. Esmaperduts. Molts professors de viatge de fi de curs. Itàlia. Costa Brava. Reunions. L'últim claustre serà el dia 31. El curs vinent tindré una hora menys de Filosofia a 1r. BTX i un llibre nou. Estiu. Un cel sense núvols. Dinar de departament aquest divendres a la vora del mar. Fins al setembre no tornaré a corregir. Ja tinc els bitllets d'avió per a l'agost. Anirem a una illa. Tot és massa perfecte. No em mereixo aquesta vida.

Ara fa un any

Conclusions PAU_08

Exàmens corregits! De tots els anys que porto fent de corrector de la selectivitat, cap no havia estat tan desastrós com aquest; i mira que les dues opcions eren ben fàcils. Val a dir que tenia alumnes de dos tribunals i de 6 centres diferents (públics i privats), a més dels que es presentaven per llliure o provenien del batxillerat internacional. Les meves conclusions, per tant, no són representatives de la totalitat dels alumnes que han fet la selectivitat enguany. Aquí van:

1. Cada any el nivell és més baix. La Generació ESO avança fent estralls.
2. Mai no m'havia trobat tants exàmens escrits en castellà. Esto es España.
   
3. Els alumnes cada cop escriuen menys i pitjor. Restrenyiment mental.
   
4. És l'any que m'he trobat més faltes d'ortografia i més exorbitants.
5. Cada vegada és més difícil posar una nota per sobre del 7 (comptades excepcions).
6. La mitjana global de suspesos és exagerada (i jo acostumo a ser un corrector benèvol).
7. Regna la més esborronadora de les mediocritats. Es lo que hay.
   
8. Tenim mala peça al teler. El futur del país penja d'aquest fil...
   

A continuació us transcric algunes "perles" impagables:

• "Descartes se patilla la existencia de Dios, es un as bajo la manga, es jugar sucio la manera en que prueba su existencia."
• "Dios es la felicidad suprema. Yo soy feliz, luego Dios existe."
• "Así que, yo creo que sí se puede descubrir racionalmente la existencia de Dios, pero no podemos descubrir, mediante la razón de dónde proviene Dios, ya que son temas superiores a nuestra razón."
• "Porque Descartes era racional y los racionalistas se basan en la razón."
  

Primer matí de selectivitat
Humor llatí
PAU_07
PAU_06