13.2.08
Novetats ENTRELLUM
Un blog no és una cosa estàtica, sinó quelcom que evoluciona i creix a mesura que passa el temps. Cal redissenyar-lo constantment, adaptar-lo a les noves exigències de la xarxa. Us presento les dues últimes novetats entrellumíniques:
- ENTRELLUM WordPress & puntCAT. Gràcies a la iniciativa de catosfèrics, he creat http://entrellum.catosferics.cat en el qual trobareu tot el contingut de l'ENTRELLUM original Blogger. Es tracta d'una versió minimalist on la lletra és l'única protagonista. A partir d'ara, en aquest espai arxivaré els textos més literaris. Hi podeu accedir punxant el logo W que apareix a la cantonada inferior dreta.
- ENTRELLUM videoblog. Com que no era qüestió d'omplir la barra lateral de vídeos en miniatura, he creat http://entrellumvideo.blogspot.com on guardaré la meva particular selecció de vídeos.
- ENTRELLUM fotoblog. Una selecció de les meves fotos preferides http://entrellumfoto.blogspot.com
12.2.08
El trapezista guanya un premi
És tot un honor poder comptar amb amics que, a més de ser paisans, col·legues de professió, escriptors i bloggers, també guanyen premis. El vertiginós trapezista Òscar Palazón és el flamant guanyador del XVIè Premi Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. Moltes felicitats!!!Vagues
Potser que ens ho fem mirar. No és normal que la mateixa setmana hagin estat convocades vagues que afecten tres dels serveis més bàsics de la societat: el transport públic, la sanitat i l'ensenyament. Aquests governants (tan preocupats per la precampanya) que parlen d'optimisme i d'alegria potser que toquin una mica de peus a terra i mirin quins són els veritables problemes que preocupen el ciutadà, perquè la realitat convida més aviat a la tristesa i al pessimisme. No m'estranya que la política estigui desprestigiada. No m'estranya que l'abstenció augmenti.
Catosfera en català
[Resposta al post de José A. Rodríguez Catosfera o Catalonosfera?]
Joselito, valoro molt positivament el teu esforç clarificador del concepte o idea de CATOSFERA, i no em desagrada pas aquesta distinció terminològica que fas entre CATOSFERA (sociològica) i CATALONOSFERA (lingüística), tanmateix, com deia Tomàs d'Aquino: sapientis est non curare de nominibus (no és propi dels savis discutir pels noms).
Joselito, valoro molt positivament el teu esforç clarificador del concepte o idea de CATOSFERA, i no em desagrada pas aquesta distinció terminològica que fas entre CATOSFERA (sociològica) i CATALONOSFERA (lingüística), tanmateix, com deia Tomàs d'Aquino: sapientis est non curare de nominibus (no és propi dels savis discutir pels noms).
El que més greu em sap és que la CATOSFERA pugui aparèixer com un lloc d'exclusió, quan precisament va néixer com un lloc d'acollida i identificació entre catalans. Ni autisme ni discriminació per raons de llengua. No accepto que hagi de demanar perdó per escriure en la meva llengua, el català. Tu escriu com et plagui.
Em diràs que el castellà també és la llengua de molts catalans... i (ens agradi o no) és cert. La sociologia de Catalunya (a la qual tu apel·les tota l'estona) és la que és. Això només demostra una tesi que fa temps que sostinc: Catalunya es descatalanitza. Per a mi (sóc escriptor), la importància de la llengua és cabdal. Internet ens permet mantenir-la amb garanties malgrat que la realitat sociològica sovint contradigui el nostre "miratge virtual".
El conflicte el generes tu, no pas jo. Pretens descatalanitzar la CATOSFERA. No ho puc admetre. Si treiem la llengua que uneix els catosfèrics (i que dibuixa molt bé la realitat dels Països Catalans) què ens queda? Sociologia? Territorialitat? Política? No ens queda res. Guanya la idea progre del cosmopolitisme que dilueix qualsevol signe d'identitat.
Has de ser conscient que sense la llengua pròpia els catalans no ens diferenciem gaire res dels espanyols o dels francesos o de la resta... CATOSFERA en català. Així de senzill.
11.2.08
notimeforlove
There is no time for love in the basque country,
please extend the solidarity
Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian,
zabaldu elkartasuna
No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco,
extiende la solidaridad
No hi ha temps per l'amor al País Basc,
escampa la solidaritat!
GARA
BLOG
Cacera de bruixes
please extend the solidarity
Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian,
zabaldu elkartasuna
No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco,
extiende la solidaridad
No hi ha temps per l'amor al País Basc,
escampa la solidaritat!
GARABLOG
Cacera de bruixes
Ocata
Prenc el sol assegut en un banc de fusta davant l'església de Sant Pere d'El Masnou. El mar llueix com les escates d'un peix (tronada metàfora). Al fons, Montjuïc. La campana toca la una. Cases de poble amb el seu pati i el seu ametller acabat de florir. També floregen les buguenví·lies. Passa un vell amb gorra de mariner i un caliquenyo als llavis. Vaixells ancorats a port. Quina bonança. Ocata... Rere l'església, un antic col·legi duu aquest nom. Camino per carrers que pugen i baixen. ¿I si, per casualitat, em trobés Gregorio Luri?
10.2.08
Lucidesa
No he caminat gaire lluny. Aquest sol de diumenge, aquest cel sense núvols, aquesta absència de mots -tan insòlita-, aquest somriure dels nadons que encara no saben res...
No he caminat gaire lluny, però les cames em fan figa. No sé si vull arribar enlloc. Em perdo carena amunt fins que la mar esdevé el refugi del meu esperit perdut.
La tècnica del somni lúcid. Aquesta mentida enllaunada que ens fa tant de bé. Berga o Miami? Ronyons o còrnies? Realitat o somni? La lucidesa s'escriu sempre amb minúscules.
Pintades
Fa anys que col·lecciono pintades. Tinc una carpeta on guardo totes les pintades que s'han fet al meu poble d'ençà que hi visc. He d'afanyar-me a fotografiar-les abans no siguin esborrades per la brigada municipal. Gràcies a aquest arxiu, ja reconec cal·ligrafies, modus operandi, indrets predilectes...
La darrera mostra d'aquest art al carrer l'hem patit fa un parell de dies. Era previsible. Sempre que s'acosten eleccions surt el mateix desgraciat a perpetrar la seva cagadeta, sempre repetitiva, gens original. Ho fa amb nocturnitat. Amb el seu civisme exemplar, emmerda el nostre preciós poble amb els seus grafits de merda. La policia té fonamentades sospites sobre l'autoria dels fets gràcies a la inestimable col·laboració d'un testimoni que ha donat detalls de la indumentària del delinqüent. Perquè el paio és tan burro que aquesta vegada no n'ha fet una, sinó sis, de pintades, resseguint l'itinerari del carril bici des de la carretera fins a l'església. Tampoc no cal ser gaire espavilat per endevinar d'on provenen aquestes covardes porquícies i el color polític que les inspira...
Aquí les teniu, per a vergonya pública i com a denúncia dels mètodes que usen alguns indesitjables que després s'omplen la boca dient que "defensen el poble" quan l'únic que fan és embrutar-lo amb els seus actes i la seva mera presència:
9.2.08
Et regalo un blog
Avui és l'aniversari de la meva dona i li he regalat un blog. Espero que l'aprofiti, perquè jo no penso ser el seu Ghostblogger. Estic segur que -si s'hi posa- ho pot fer millor que jo...8.2.08
Aquest ridícul teatre
Quan descobreixes que darrere de tot no hi ha res comences a interpretar millor el teu paper en aquest ridícul teatre que anomenem vida.
7.2.08
Traduint
M'autotradueixo a altres llengües. Traduir un poema és crear un poema nou. No hi ha paraules intercanviables. Cada paraula guarda un sentit exacte, com cada gest, com cada mirada... Quan acabo la traducció la llegeixo en veu alta. Si alguna paraula grinyola en cerco una altra fins que la música s'imposa amb naturalitat. Verbigràcia:
amb el temps
... amb el temps
tot esdevé no res
i l’oblit s’ensenyoreix
de la nostra disbauxa.
Mar, amor, la por
i la mort que ens assetja
cada segon…
Vida i poema
travessen el cor.
Naufragi de mots.
Màscares i silencis.
La Nit ens ha fet
captius de l’enyor.
I encara que sembli mentida...
No, no estic boig.
con el tiempo
... con el tiempo
todo se vuelve nada
y el olvido se apodera
de nuestro desenfreno.
Mar, amor, el miedo
y la muerte que acosa
a cada segundo…
Vida y poema
atraviesan el alma.
Naufragio de palabras.
Máscaras y silencios.
La Noche nos ha hecho
cautivos del recuerdo.
Y aunque parezca mentira...
Todavía estoy cuerdo.
Con il tempo
Con il tempo
tutto si trasforma in niente
e l'oblio s'impadronisce
del nostro disordine.
Mare, amore,la paura
e la morte che ci assedia
ogni secondo...
Vita e poesia
attraversano il cuore.
Naufragio di parole.
Maschere e silenzi.
La Notte ci ha reso
nostalgici.
E sebbene ciò ti sembri bugia...
no, non sono folle.
(versió de Lliri blanc)
6.2.08
Supina mediocritat
És descoratjador constatar que sovint damunt teu regna la supina mediocritat. No diré noms. Em refereixo a "directors", "presidents" i altres càrrecs similars. Que la mediocritat ocupi els espais inferiors ho trobo lògic, però que assoleixi els cims superiors em sembla d'allò més abjecte, perquè demostra que la nostra societat està malalta.
No hi ha manera d'ocultar la mediocritat. Els mediocres que "manen" es posen massa sovint en evidència. Alguns callen perquè no es noti que no tenen res a dir. Són els muts que s'estimen més els fets que les paraules. Quins fets? Fets mediocres. Altres ho dissimulen exercint el seu poder sobre els més dèbils mentre ataquen els que excel·leixen. El manaire mediocre no suporta que algú millor que ell li faci ombra, per això s'envolta de més mediocres per tal de poder brillar sobre les ombres.
¿Què cal fer davant d'un mediocre amb poder? Desemmascarar-lo públicament. La seva mediocritat és la seva debilitat. La seva ambició el delata. El seu poder és un miratge. La seva existència és un greu entrebanc per al progrés de la humanitat.
Aniversari catosfèric
Avui fa 3 anys i un mes que em vaig empescar la paraula Catosfera. Va ser en un post de TdQ que es titulava Qualitat. Hauríem d'inventar una paraula nova... I la vam inventar!
Després de 3 anys i un mes, té 230.000 entrades al Google, un article a la Viquipèdia i acabem de celebrar unes Jornades sota aquest rètol. Però el més important és que la paraula ha esdevingut vox populi, la fa anar tothom. No cal dir que em sento orgullós d'aquesta paternitat, però encara em sento més orgullós de la seva popularitat.
Alguns discuteixen el concepte i la naturalesa de la Catosfera. No hi ha res a discutir: el CAT ho diu tot. La nostra llengua vehicular és el català. Això no és cap visió etnolingüista ni cap afany de discriminar ningú. Ens ho fem en català i escrivim per al món global, sense complexes. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles (o punxi les banderetes traductores que hi ha aquí a la dreta).
Gràcies a la Catosfera, la presència i la vitalitat de la nostra llengua a internet és un fet indiscutible i certament engrescador. Ho he repetit vàries vegades: Catalunya serà catosfèrica o no serà.
Feliç aniversari!
5.2.08
Vida internètica
Feliciteu-me. Avui faig 6 anys. Vaig néixer el dia 5 de febrer de 2002 quan vaig crear el meu primer compte hotmail. Aleshores no tenia ordinador personal. De fet, estava en contra dels ordinadors, em declarava tecnòfob (llegia Unabomber i Zerzan!!)Va ser a la feina. Me'n recordo perfectament. Em va trair la curiositat. Els alumnes em van ajudar a fer les primeres passes. Em vaig asseure davant l'ordinador que hi ha a la sala de professors i vaig iniciar el camí de la perdició...
Sis anys després sóc un perfecte homo digitalis. No fumo ni bec ni vaig amb dones, però bloguejo addictivament...
Encara conservo aquell primer hotmail: ibis_tau@hotmail.com. De vegades l'obro per pura nostàlgia.
¿Què seria de mi si no l'hagués creat? Potser, a hores d'ara, seria Un Gran Escriptor, un escriptor de la mà tancada, seriós i respectat... Per contra, m'he de conformar amb aquest ciberdietarisme a rajaploma, aquesta grafomania digital tan provisional...
Sí, avui faig 6 anys. Encara sóc una criatura. Tinc tota la vida per endavant...
4.2.08
En tinc prou amb la nit
Tothom és a dormir. Baixen per la riera les escorrialles de la pluja. Amb la seva penombra groga el fanal ensopeix la nit. No vull entendre el món. No em calen més paraules. Hi ha un silenci majestuós com si els arbres estiguessin agraïts, com si el cel hagués baixat fins al fons de la vall per acaronar les arrels més profundes. No vull cap més ficció. En tinc prou amb la nit que em bressola humida. Tothom és a dormir. De sobte reverdeix la molsa dels records.
3.2.08
Music & Politics
He postejat aquest vídeo 8 minuts abans que el Saül (jo a les 19:30 i ell a les 19:38) i també hi he arribat via Twitter (per si algú encara dubta de la seva utilitat).
El vídeo ens mostra una propaganda política que apel·la a la pura irracionalitat emotiva mitjançant una música d'inspiració Rap-Gospel basada en eslògans simples... Ja no hi ha idees, sinó quatre cares conegudes i una melodia repetitiva que, talment un mantra publicitari, prova d'ocupar el teu espai neuronal... Made in USA.
NB1: L'aparició de la Johansson (hi surt 8 vegades!!) corrobora el que sostinc. Cal vendre el producte (Obama) amb el millor embolcall per tal que el consumidor el compri (voti). Nihil novum sub USA. [encara + bèstia]
NB2: Al minut 3:45 l'apoteosi misticoreligiosaorgasmicoorgiàstica arriba al clímax. Obama bless America.
NB3: NetoRatón s'hi afegeix.
El vídeo ens mostra una propaganda política que apel·la a la pura irracionalitat emotiva mitjançant una música d'inspiració Rap-Gospel basada en eslògans simples... Ja no hi ha idees, sinó quatre cares conegudes i una melodia repetitiva que, talment un mantra publicitari, prova d'ocupar el teu espai neuronal... Made in USA.
NB1: L'aparició de la Johansson (hi surt 8 vegades!!) corrobora el que sostinc. Cal vendre el producte (Obama) amb el millor embolcall per tal que el consumidor el compri (voti). Nihil novum sub USA. [encara + bèstia]
NB2: Al minut 3:45 l'apoteosi misticoreligiosaorgasmicoorgiàstica arriba al clímax. Obama bless America.
NB3: NetoRatón s'hi afegeix.
Capvespre 1.2.08
Parlem de les Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener. Lectura del text de Biel Mesquida per a la taula de blogs i literatura. Cançons de Fito & Fitipaldis. Què és Literatura? Què és la Catosfera? Aniversaris: 90 anys de Montserrat Abelló i 800 anys de Jaume I el Conqueridor. Poema final de Montserrat Abelló: Memòria de tu i de mi... 2.2.08
800 anys
Potser vas ser el primer bloguista abans que la lletra esdevingués internètica... Potser les teves conquestes a hores d'ara serien catosfèriques... Felicitats, Jaume, que 800 anys no se celebren cada dia!
E agren acort can foren en Cathalunya quins nodriria: e acordaren se tots quens nodris lo Maestre del Temple en Montso: e son nom daquel Maestre era en •G• de Montredon, qui era natural Dosona, e Maestre del Temple en Arago, e en Cathalunya.Jacme Primer lo Conqueridor, Libre dels feyts (1343)
1.2.08
450
Nació Digital.cat:
El vídeo de la Catosfera, tot un èxitLa Fundació puntCAT va publicar a Internet les gravacions en vídeo de les diverses ponències que es van dur a terme durant les Jornades de la Catosfera a Granollers. A més, també s'hi han publicat les versions d'àudio en MP3, i en vídeo tant per a RealAudio com en MP4. L'èxit del servei l'han demostrat les més de 2.400 descàrregues d'aquests arxius, que malgrat el seu pes (com qualsevol arxiu de vídeo de llarga durada i en força bona qualitat), han animat a veure les intervencions a tothom qui no va poder-hi assistir. La taula que més cops s'ha descarregat ha estat "Blocs i literatura", amb 450 baixades.
31.1.08
El que internet m'ha ensenyat
Jo era l'home més individualista del món. La solitud de l'escriptor i tota la pesca. Vivia aïllat a la meva torre d'ivori amb la sola companyia de les paraules. El mite de l'anacoreta misantrop, etc. El meu món era minúscul, gairebé autista. Fins que que vaig obrir un blog.
Internet m'ha ensenyat a compartir, a donar i a rebre, a descobrir que sol no vas enlloc. Internet m'ha ensenyat la lliçó més important: que tots formem part d'un col·lectiu, d'una comunitat amb la qual podem interaccionar i enriquir-nos mútuament. Això és la Catosfera. Necessites els altres si vols créixer com a ésser humà. Internet ha eixamplat el nostre horitzó de possibilitats que, antany, quedava reduït a la mera proximitat física. Ara puc dialogar sense barreres amb un internauta de Berlín, de Nova York o d'Austràlia... L'única limitació és la llengua. Els catosfèrics xerrem català, i moltes altres llengües...
Internet m'ha regalat amics que mai no hagués conegut de manera analògica. Ara tinc clar que el meu individualisme era ridícul i la solitud un miratge estèril. Ara tinc clar que, connectat a la xarxa, la meva vida és més rica i més plena... Gràcies a vosaltres!
30.1.08
Ni ZP ni Rajoy
No penso votar ZP perquè el meu vot val molt més que 400 €. No penso votar Rajoy perquè la seva catalanofòbia és vomitiva. No votaré en blanc perquè ho trobo inútil. Votaré l'opció que consideri més profitosa per a Catalunya.
Les roses vertaderes
Vull que se'n vagi l'hivern.
Vull que floreixin els rosers.
Vull aprendre a ser pacient
perquè les roses tardanes
són les més vertaderes;
com el nostre amor,
fruit de tants anys,
cada cop més profund,
cada cop més intens...
Vull estimar-te sempre.
Vull que floreixin els rosers.
Vull aprendre a ser pacient
perquè les roses tardanes
són les més vertaderes;
com el nostre amor,
fruit de tants anys,
cada cop més profund,
cada cop més intens...
Vull estimar-te sempre.
29.1.08
Un perill anomenat Matrix
What are you doing? Pregunta el Twitter. I a tu què collons t'importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu. ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors (followers) que esperen el nostre tuiteig, persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L'exigència d'una constant actualització que refermi la nostra identitat digital. Existim en la mesura que fem ping, fem tuit, som enllaçats, tenim visites, rebem comentaris... Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla, ans tot el contrari. Mai abans l'ésser humà (ara homo digitalis) havia tingut tantes possibilitats de comunicació amb els altres, mai abans havíem estat tan exposats al domini públic. What are you doing? Ara mateix em desconnectaré, és a dir, retornaré al nirvana analògic on les coses són més lentes, més naturals, més veritables; on els ocells tuitegen aliens a la follia artificiosa dels humans. (Compte, perquè twitter en anglès vol dir piuladissa, refiladissa, però també idiota!). El que internet fa és aïllar-nos de la realitat analògica, allunyant-nos de la natura. Per això, sovint, la desvirtualització és tan saludable i necessària, si no volem ser engolits per aquest perill anomenat Matrix.
Jutjar
El que més odio de la meva feina és haver de corregir exàmens; primer per la pèrdua de temps que suposa dedicar-se a una activitat que no t'aporta res i, segon, perquè posar notes implica traduir en una xifra el presumpte coneixement de l'alumne la qual cosa, per als que som de lletres, significa una veritable heretgia.
No m'agrada jutjar ni ser jutjat. Fa 20 anys que poso notes i fa 20 anys que em presento a premis literaris. N'he perdut desenes i també n'he guanyat alguns. Conec molt bé la decepció que se sent quan la teva obra és rebutjada. Els jurats emeten veredictes la responsabilitat dels quals és compartida per tots els membres del jurat.
Hi ha hagut 38 persones que no han estat escollides per al llibre catosfèric. Em consola pensar que la majoria són molt joves i tenen tota la vida per davant. Cal superar-se i fer-ho cada cop millor. No hi ha un altre camí.
No m'agrada jutjar ni ser jutjat. Fa 20 anys que poso notes i fa 20 anys que em presento a premis literaris. N'he perdut desenes i també n'he guanyat alguns. Conec molt bé la decepció que se sent quan la teva obra és rebutjada. Els jurats emeten veredictes la responsabilitat dels quals és compartida per tots els membres del jurat.
Hi ha hagut 38 persones que no han estat escollides per al llibre catosfèric. Em consola pensar que la majoria són molt joves i tenen tota la vida per davant. Cal superar-se i fer-ho cada cop millor. No hi ha un altre camí.
28.1.08
Els 100 blogs seleccionats
Durant la segona jornada catosfèrica, Jesús Tibau, Sani Girona, Jordi Ferré i Toni Ibañez ens vam reunir per tal de fer la tria de textos que conformaran el llibre Blogs & Literatura, primera antologia de la catosfera literària. S'havien presentat un total de 138 blogaires i n'havíem de deixar 100. Cada membre del jurat portava fetes les seves valoracions i no va costar gaire que ens poséssim d'acord en la selecció final. El criteri principal va ser la qualitat literària dels textos. El jurat, per unaniminat, va escollir els següents blogs:
- [Bauen_blog]
- Cal Seixanta
- Tinta Xinesa
- Antaviana
- Els dies i les dones
- RdY
- LlunÀtic
- Filant prim
- Bloguejat
- El que mai et vaig dir
- La Panxa del Bou
- El basar de les espècies
- Salms
- El vertigen del trapezista
- Remove Viewers
- Emigdi Subirats
- Més llibres, més lliures
- B&N
- Josep Pujol
- Itching like grass
- Meditacions des de l'esfera
- Melicotons al sementer
- Versos que em fan absent
- Velocitat limitada
- La veïna del pis de sota
- David Gálvez Casellas
- L'Escriptori
- Castells de cartes
- Marina Martori
- Propense
- Segons literaris
- Poeta per un dia
- No em diguis que és un somni
- Escrits
- Combray - Balbec
- Ilercavònia
- És l'hora d'hissar els somnis
- Bitassa a lloure
- ReGisTRes parTiCulaRS
- Gazophylacium
- Tens un racó dalt del món
- L'habitació grisa
- Ara plou
- eLiteratura
- Llum de dona
- BLOG:RNiA
- Pedra Lletraferida
- Amu Daria
- Vilafestuc
- Malerudeveure't
- El cuirassat Potemkin
- Aristòcrata i obrer
- El Llibreter
- Dipofilopersiflex II
- L'home dibuixat
- Entrellum
- Anotacions rizomàtiques
- La Cuca al Cau
- Tot és possible
- De tard en tard
- De Roquetes vinc, a Tortosa baixo
- El llegidor pecador
- La vida diferida
- Va de bo, cavallers!
- Frannia
- Reflexions De Mitjanit
- Nau Argos
- Centpeus
- Meo Quidem Animo
- La nit de la iguana
- Assumpta Montellà
- Entre somnis i realitats
- Vent d Cabylia
- Depasseig
- Verba volant, scripta manent
- Platxèria
- Núria Aupí
- Creació filosòfica II
- Tirant al cap
- L'efecte Jauss
- Nausica
- El Quadern d'Albert Calls
- Letters, words and poetry
- Més content que un gínjol
- Poemes des de l'Alguer
- Gumets
- Diari d'Albert Balada
- Papers reciclats
- Diari de la meva escola
- Poca mandra
- L'esperança de la utopia
- Ultralocàlia
- L'altra cara de la lluna
- Violette Moulin
- Diari d'un captaire moral
- Sega de mots
- Apunts des de dalt del baobab
- Flaneuse
- Espais tacats
- El pèndol de petites oscil·lacions
I encara hi haurà més sorpreses...
27.1.08
Tercera jornada catosfèrica
Us haureu fixat que aquests tres dies no he escrit gaire lletra i m'he limitat a penjar imatges al blog. En canvi, he fet anar molt el Twitter. Ja tindrem dies per a comentar la jugada a fons... Avui he intervingut com a públic dos cops: al "combat" bloC / bloG [vídeo] i a la taula final sobre la influència dels blogs [vídeo]. Quan pengin els vídeos ho podreu veure. Demano disculpes si alguns no heu estat citats o enllaçats perquè aquests dies he desvirtualitzat tanta gent que és impossible esmentar-vos a tots (si sortiu a les fotos m'ho dieu i us hi poso). Damunt la taula tinc un munt de targes vostres i ahir vaig esgotar les meves. Ara cal pair aquesta Catosfera'08. La propera serà encara millor.
Gràcies a tots!
Primera jornada catosfèrica
Segona jornada catosfèrica
Blogs que parlen de la taula literària
Plagueta de bord
De tard en tard
Tens un racó dalt del món
LlunÀtic
Janquim
Crònica catosfèrica
Dr. Lidenbrock
Marina Martori
David de las Heras
BEAT.cat
Antaviana
Els fabulosos viatges de Rocket@
L'escuma del dia
Platxèria
Meditacions des de l'esfera
La panxa del bou
BloGuejat
Salms
El veí de dalt
Bloc de notes
Diego Solà
Els dies i les dones
Llegeixes o què?!
La cafetera rusa
De tard en tard
Tens un racó dalt del món
LlunÀtic
Janquim
Crònica catosfèrica
Dr. Lidenbrock
Marina Martori
David de las Heras
BEAT.cat
Antaviana
Els fabulosos viatges de Rocket@
L'escuma del dia
Platxèria
Meditacions des de l'esfera
La panxa del bou
BloGuejat
Salms
El veí de dalt
Bloc de notes
Diego Solà
Els dies i les dones
Llegeixes o què?!
La cafetera rusa
26.1.08
Segona jornada catosfèrica
De bon matíSani Girona, Antaviana, Jordi Ferré,
Toni Ibañez, Jesús Tibau
Taula rodona Blogs & Literatura[vídeo]
Taula políticaRaül Romeva, Joan Ridao,
Carles Puigdemont i Lourdes Muñoz
[vídeo]
La presentació de la Lourdes Muñoz ha estat(des del punt de vista ortogràfic)
de vergonya aliena
El jurat després de la deliberacióJordi Ferré, Toni Ibañez, Sani Girona, Jesús Tibau
Acabem de sortir al Telenotícies vespre de TV3
(una altra vergonya)
Primera jornada catosfèrica
Tercera jornada catosfèrica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)