4.9.08
3.9.08
Presentem LCL a Mallorca
El vol Spanair JK 5700 surt a les 12:40 (no rigueu, que jo no les tinc totes). Estaré 24 hores a Mallorca per a presentar la criatura que vam gestar fa 9 mesos. En aquest post anterior podeu trobar tots els detalls. M'acaben d'entrevistar a Ona Mallorca i demà ho faran a IB3 Ràdio. 2.9.08
Ciutadania
Claustre, reunió de caps de departament, curs de formació, reunió de departament, reunió d'equip docent, reunió de tutors, distribució de llibres, reunió de la comissió de qualitat, sessió de formació, reunió de professorat amb guàrdies de pati, treball personal, acollida d'alumnes, conferència inaugural, classes amb horari normal...
Se'ls podrà donar el títol de l'ESO encara que tinguin tres assignatures suspeses. Dessmond és massa benèvol en les seves valoracions. No es tracta d'una crisi, sinó d'una cosa pitjor.
Anit, mentre contemplava astorat el primer capítol de la nova temporada de la sèrie Física o química, (que és la sèrie que no es perd ma filla i que, com ella, segueixen tots els meus alumnes), rumiava... Hem anat massa lluny. On són els límits.? No, la culpa no és de Nietzsche. Els guionistes d'aquesta sèrie i els cafres que l'emeten -cercant només els índexs d'audiència- haurien d'estar a la presó per fer apologia de... de TOT.
Enguany em tocarà donar una nova matèria a 3r. i 4t. d'ESO: Ciutadania. I la filosofia de 1r. de BTX ha perdut una hora per dir-se ara Filosofia i ciutadania. Ciutada... què?
Se'ls podrà donar el títol de l'ESO encara que tinguin tres assignatures suspeses. Dessmond és massa benèvol en les seves valoracions. No es tracta d'una crisi, sinó d'una cosa pitjor.
Anit, mentre contemplava astorat el primer capítol de la nova temporada de la sèrie Física o química, (que és la sèrie que no es perd ma filla i que, com ella, segueixen tots els meus alumnes), rumiava... Hem anat massa lluny. On són els límits.? No, la culpa no és de Nietzsche. Els guionistes d'aquesta sèrie i els cafres que l'emeten -cercant només els índexs d'audiència- haurien d'estar a la presó per fer apologia de... de TOT.
Enguany em tocarà donar una nova matèria a 3r. i 4t. d'ESO: Ciutadania. I la filosofia de 1r. de BTX ha perdut una hora per dir-se ara Filosofia i ciutadania. Ciutada... què?
1.9.08
Surar com un tap
És quan tot està perdut que trobes una sortida. Sempre pots surar com un tap. Hi ha huracans que ens deixen baldats. Hi ha catàstrofes abracadabrants. ¿Com és possible que existeixi tanta bellesa? ¿No ens cansarem mai d'odiar? Entre totes les mentides, para esment i garbella la veritat més gran: ni res ni ningú pot oposar-se a la teva felicitat. Aquest és el riu imparable. Aquest és l'huracà.
És quan tot està perdut que el destí et dóna un cop de mà. ¿Que no creus en el destí? Pitjor per a tu. Entre totes les mentides, para esment i desxifra el teu camí veritable. Si el trobes, seràs feliç. Si no el trobes, sempre pots surar com un tap.
És quan tot està perdut que el destí et dóna un cop de mà. ¿Que no creus en el destí? Pitjor per a tu. Entre totes les mentides, para esment i desxifra el teu camí veritable. Si el trobes, seràs feliç. Si no el trobes, sempre pots surar com un tap.
31.8.08
Jo també faig ESD
Avui s'acaba l'agost i s'acaben les vacances, però comencen coses noves... La rentrée ens regala una nova presentació literària i un nou disseny d'El Singular Digital. Toni Aira -el director- ha apostat pels blogs incloent-hi una secció específica: Els blogs singulars.
"La mirada autèntica, desenfadada i en ocasions transgressora dels blogs..."ENTRELLUM formarà part d'aquesta singularitat juntament amb altres col·legues catosfèrics. Des d'aquí els desitjo molta sort en aquesta nova singladura que farem plegats.
BlogDay_08
Avui celebrem el BlogDay i, segons les normes, em toca recomanar 5 blogs. L'ordre dels factors no altera el producte:
30.8.08
L'estiu és per al cos
L'estiu és per al cos i l'hivern per a l'esperit. Dit així pot sonar massa categòric. Parlo de primera mà. Roba fora, pell torrada, camina que caminaràs... L'estiu és la vacuïtat de les neurones socarrimades. Estiu de sorra i tovallola i una canya ben freda i no m'atabalis i amanides lleugeres i migdiada llarga i llisca que lliscaràs sempre descalç sense rellotge sense saber quin dia és i aquest dolç no fer res altrament dit avorriment... L'estiu és per al cos, aquesta carn que sua i pesa, aquest bagatge tremolenc. Quan el cos reclama els seus drets no hi ha metafísiques que valguin. La física s'imposa com s'imposen tantes coses: les cançonetes de moda, les col·leccions per fascicles, les telesèries per adolescents, les rebaixes dels magatzems, el neoconservadurisme ianqui, l'amor ineluctable, la trempera matinera, la nostàlgia de la infantesa, la terrible bellesa (Ein jeder Engel ist schrecklich), etcètera. L'estiu és per al cos. Per això estimo tant la tardor malgrat l'hecatombe de les fulles.28.8.08
Presentació de LCL a Mallorca
El proper dijous 4 de setembre presentarem LCL a Can Alcover de Palma de Mallorca. Aquesta serà la 4a. presentació que fem del llibre després de les presentacions a la Catalònia, Vallromanes i Fnac Triangle. Comptarem amb la presència de Biel Mesquida, autor del pròleg, i dels catosfèrics mallorquins que han participat en el llibre (Llorenç Carreres, Caterina Cortès, Maria Victòria Secall i Benjamí Villoslada)Quedeu tots convidats...
27.8.08
A la platja caminant
Matí sense núvols amb un sol esplèndid. He anat a la platja caminant i he tornat de la platja caminant. Hora i mitja d'anar, hora i mitja de platja, i hora i mitja de tornar. He agafat el camí més curt, per Coll de Clau, riera Coma-Clara avall fins al port d'El Masnou. Sempre vaig a la platja de Can Teixidó, que és la primera que es troba en direcció Barcelona. Altres vegades he baixat al mar per Teià, per Premià, i fins i tot per Vilassar. Avui el mar era una bassa d'oli transparent. Em banyo amb peixos a prop. De tant en tant apareix una medusa perduda, enorme, que es veu d'una hora lluny. Els nens comencen a cridar i els pares, sol·lícits, la pesquen i la llencen a les roques. Una mort cruel. Són maques, tenen uns tentacles de color lila i la textura de la sípia. La tornada ha estat més dura per l’hora, el sol era més alt i picava més. He suat força. Sort que he comprat un Gatorade a la benzinera d'Alella. També la pujada és més perllongada i els músculs estan estovats pel descans i el bany. S'agraeix molt l'ombra dels pins. Una bona dutxa, un dinar lleuger i la sacrosanta migdiada. Encara vacances...
Platges de Comte, Eivissa (9.8.08)26.8.08
Una nova tardor
"El poeta entra al otoño con la máscara marchita
cubierta por la hojas que adoró."
Posta a Eivissa (4.8.08)Ensumo la tristesa d’una nova tardor. Mudes les cigales. Els núvols tapen el sol. Es marceixen els colors. Les últimes roses menudes, tímides. Figues i móres madures. Cauen les primeres fulles. La platja solitària un altre cop.
Ensumo la tristesa d’una nova tardor. Les illes es buiden. La pell s’emblanquina. Ressaca de lleure i de sol. La flor de la magrana. El vent acarona els bambús. S’acceleren les busques del rellotge. Les hores m’apropen a tu...
Un nuovo autunno"Il poeta entra nell'autunno con la maschera sfiorita
coperta dalle foglie che adorò"
Samuel Feijóo
Fiuto la tristezza di un nuovo autunno. Mute le cicale. Le nuvole oscurano il sole. Affievoliscono i colori. Le ultime rose piccole timide. Fichi e more maturi. Cadono le prime foglie. La spiaggia solitaria un'altra volta.
Fiuto la tristezza di un nuovo autunno. Le isole si svuotano. La pelle sbianca. Risacca di tempo libero e sole. Il fiore del melograno. Il vento accarezza i bambù. Accellerano le lancette dell'orologio. Le ore mi avvicinano a te...
[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]
[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]
25.8.08
L'aviador jardiner
Antoine de Saint-Exupéry tenia la meva edat quan el 31 de juliol de 1944 a les 8:25 es va enlairar de la base de Còrsega amb un bimotor P-38 Lightning per a una missió de reconeixement cartogràfic. Anava tot sol i portava combustible per a sis hores. Va desaparèixer sense deixar rastre i, des d'aleshores, no se n'ha sabut res més.
Un final molt literari... El misteri de la seva mort s'engrandeix perquè, pocs dies abans, havia escrit aquestes línies en una carta a un amic seu:
«Si je suis descendu, je ne regretterai absolument rien. La termitière future m’épouvante. Et je hais leur vertu de robots. Moi, j’étais fait pour être jardinier.»
24.8.08
Versos d'amor i de mort
Versos d'amor i de mort davant la teva sepultura, testimoni d'una lluita que encara resta intacta. ¿Què saben de tu els turistes que es passegen amb banyador i xancletes? ¿Què se n'ha fet d'aquella llibertat que et va costar la vida? Versos d'amor i de mort, llibres a la mar com missatges entaforats dins una ampolla...[La foto me l'ha fet la Christine Arnaud]
21.8.08
Un livre à la mer
Aquest diumenge tornarem a Cotlliure...
Festival "Un livre à la mer"PDF Programa
El poema que llegirem és el núm. 3 del poemari ENTRELLUM:
Morir
He vist el mar furient a través dels teus ulls.
La nit m'ha dut regust de llàgrimes furtives.
¿Què vols que fem si governen els mots?
¿Per què fugim dels espadats bellíssims?
L'amor és tremolor, neguit, insomni...
La nit curulla d'ombres amara el meu cor.
No és sang ni rou ni mel ni vi...
No és cap concepte que puguem concebre.
Incomprensiblement, m'adormo en la platja
que fenyo als teus pits...
L'amor és una tendra manera de morir.
¿On vols que anem a morir junts?
Mourir
J'ai vu la mer impétueuse au travers de tes yeux.
La nuit m'a apporté un arrière-goût de larmes furtives.
Que veux-tu que nous fassions si les mots gouvernent?
Pourquoi fuyons-nous de ces abîmes si beaux?
L'amour est tremblement, inquiétude, insomnie...
La nuit débordante d'ombres baigne mon coeur.
Ce n'est ni sang, ni rosée, ni miel, ni vin...
Ce n'est pas non plus un concept que nous puissions concevoir.
Incompréhensiblement, je m'endors sur la plage
que je pétris sur tes seins...
L'amour est une tendre manière de mourir.
Où veux-tu que nous allions mourir ensemble?
[Versió de Joan-Pere Sunyer]
Morire
Ho visto il mare impetuoso attaverso i tuoi occhi.
La notte mi ha portato un sapore di lacrime furtive.
Cosa vuoi farci se governano le parole?
L'amore è brivido, ansia, insonnia...
la notte strapiena di ombre immerge il mio cuore.
Non è né sangue, né rugiada, né miele, né vino...
Non è alcun concetto che possiamo concepire.
Incomprensibilmente, mi addormento sulla spiaggia
che plasmo sui tuoi seni ...
L'amore è una maniera tenera di morire.
Dove vuoi che andiamo a morire insieme?
[Versió de Anna Cinzia Paolucci]
Morir
Vi el mar impetuoso a través de tus ojos.
La noche me trajo regusto de lágrimas furtivas.
¿Qué quieres que haga si gobiernan las palabras?
¿Por qué huímos por los precipicios bellísimos?
El amor es temblor, insomnio, desasosiego...
La noche henchida de sombras empapa mi pecho.
No es sangre ni rocío miel ni vino...
No es ningún concepto que podamos concebir.
Incomprensiblemente, me duermo en la playa
que amaso en tu seno...
El amor es una tierna manera de morir.
¿Dónde quieres que muramos juntos?
Sterben
Durch Deine Augen habe ich das wütende Meer gesehen.
Die Nacht hat mir den Geschmack von geheimen Tränen gebracht.
Was willst Du dass wir tun, wenn die Worte walten?
Warum entfliehen wir die wundervollen Abgründe?
Die Liebe ist Zittern, Unruhe, Schlaflosigkeit…
Die Nacht, voller Schatten, überschwemmt mein Herz.
Es ist weder Blut, noch Tau, noch Honig, noch Wein…
Kein Begriff ist’s, den wir verstehen können.
Unverständlicherweise schlafe ich auf den Strand ein,
den ich an Deinen Brüsten knete…
Die Liebe ist eine zarte Form des Sterbens.
Wo möchtest Du hin, dass wir zusammen sterben?
[Versió d'Elies Valverde]
Més bones notícies:
- Aquest agost ENTRELLUM ha superat les 250.000 visites.
- Ja estan enllestides les traduccions al francès i a l'alemany del poemari guanyador del Machado. He creat un blog nou on aniré penjant les versions alemanyes: ZWIELICHT
- El dia 4 de setembre presentarem LCL a Palma de Mallorca.
20.8.08
18.8.08
11.8.08
30.7.08
On holiday
Dissabte passat em vaig enamorar d'una melodia que Maite Aguirre va interpretar al piano en el concert de cloenda de les XXIV Nits Musicals de Vallromanes. Es tracta d'El Pont, una obra que Frederic Mompou va compondre l'any 1946. La Carme Miró m'ha ajudat a buscar-la. Es troba en un CD enregistrat pel pianista granollerí Jordi Masó [web]. Us la deixo aquí mentre estic de vacances...Encara que la música més adient per al lloc on vaig seria aquesta...
29.7.08
Àfrica
Àfrica no és tan lluny si tanques els ulls i mires el cel a l'hora del capvespre quan els rinoceronts pasturen i els nens s'enfilen descalços als arbres. Àfrica és un racó del teu cor. Àfrica és una pell i una mirada i uns llavis humits que cerquen noves besades. Àfrica és el silenci dins el bosc o el cant de les cigales o un comiat impossible. Àfrica ets tu i el meu record de tu. Àfrica som nosaltres. Sempre. Ara. Avui. L'obscura presència inconfessable.
Africa
L'Africa non è tanto lontana se chiudi gli occhi e guardi il cielo nell'ora del tramonto quando i rinoceronti pascolano ed i bambini s'infilano scalzi sugli alberi. Africa è un angolo del tuo cuore. Africa è una pelle ed uno sguardo e labbra umide che cercano nuovi baci. Africa è il silenzio nel bosco o il canto delle cicale o un addio impossibile. Africa sei tu ed il mio ricordo di te. Africa siamo noi. Sempre.Ora. Oggi. L'oscura presenza inconfessabile.
[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]
28.7.08
PaC i l'amor
"L'amor és molt difícil d'entendre. I saps per què? Doncs perquè l'amor és la cosa més idiota de l'univers, Tommy, però també la més important. Per això costa d'entendre." (pp. 201-202)"Per entendre la reacció de Marcus només hi havia una resposta lògica: que hi ha coses, com l'amor, que no ho són. L'amor no es pot mesurar amb la racionalitat d'un compàs." (p. 331)
"Hauria admès que l'amor fos una experiència trista, desesperada o cruel. La meva versió de l'amor era boira sota les pedres, i res més." (p. 470)
"Qui ha dit que l'amor és bonic? L'amor és, sobretot, poderós. L'amor pot deformar la nostra moral de la mateixa manera que una biga de ferro, tan dura i sòlida, es retorça en un forn." (p. 523)
"Imaginem-nos que l'amor de la nostra vida s'amaga sota mil milions de pedres. No pot haver-hi res de pitjor. O sí: que visqui a una cantonada de la vida i no vulgui saber res de nosaltres." (p. 524)
"Les històries d'amor, per boniques que siguin, sempre generen problemes, multitud de problemes. En canvi, quan una història d'amor és perfecta té un problema, només un: que és mentida. " (p. 589)
"Només pensava en ella, en ella. Deixem d'estimar una persona quan ens assabentem que s'ha mort? Per què hauríem de deixar d'estimar-la quan ens assabentem que no ha nascut?" (pp. 591-592)
Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo (2005)
27.7.08
Boira sota les pedres
"La meva versió de l'amor era boira sota les pedres, i res més."
Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo, p. 470
Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo, p. 470
25.7.08
And all the rest is hipocrisy
El mal és antimetafòric. No hi ha mal privat. El mal sempre és fruit de l'esbombament públic. És la societat la que criminalitza. Són els altres els que apliquen la llei i dictaminen què és i què no és delicte. El que tu facis -sigui el que sigui- ja t'està bé. El mal habita les ombres i estima el secret. El mal és clandestí. El mal no és mal si no és visible, si resta dins l'àmbit estrictament subjectiu. És quan surt a la llum pública i s'objectivitza que el mal pren cos i ens deixa atònits. Les categories morals -la culpa, l'escàndol, l'escarni, la maledicció-, tot són epifanies de la veritat presumpta que cohesiona la tribu ancestralment tabuada. Sota aquest simulacre d'ordre, sota aquesta artificiosa eticitat, bull la llibertat insubornable, que és la pulsió fonamental que mou el sol i les altres estrelles de la galàxia humana, massa humana. Ningú no viu una sola vida. Ningú no està fet d'una sola peça. El mal no té rostre, sinó màscares diverses, polièdriques. Negres són les flors malèfiques. Podem fer poemes sublims, però també ens agrada el forat del cul. Inquietant, sinistre, corrosiu, lacerant, arravatador, intrèpid, demolidor, temptador, salvatge, cínic, esborronador, indeturable, i tots els adjectius que us plaguin... El mal constitueix allò invisible i indicible que ens atreu sense remei perquè és l'única cosa que ens fa sentir completament lliures, és a dir, Vogelfreis, outsiders. And all the rest is hipocrisy...
24.7.08
No hi ha simulacre
Tot és quietud. No hi ha simulacre. La perfecció senzilla. Virtuosa senzillesa. Ni tan sols el temps destorba el balandreig de les onades. Els ocells piulen rere els canyars. La brisa deliciosa. ¿Què espero de la vida? Aquest horitzó clar, diàfan, aquesta llum i aquests blaus... ¿Què podria esperar? Tenir-te a prop quan em manques i no poder-te oblidar.
Non c'è simulacro
Tutto è quietudine. Non c'è simulacro. La perfezione semplice. Virtuosa semplicità. Neppure il tempo disturba il dondolio delle onde. Gli uccelli pigolano dietro i canneti. La brezza deliziosa. Cosa spero dalla vita? Questo orizzonte chiaro, diafano, questa luce e questi blu... Cosa potrei sperare? Di averti vicino quando mi manchi e non poterti dimenticare.
[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]
Non c'è simulacro
Tutto è quietudine. Non c'è simulacro. La perfezione semplice. Virtuosa semplicità. Neppure il tempo disturba il dondolio delle onde. Gli uccelli pigolano dietro i canneti. La brezza deliziosa. Cosa spero dalla vita? Questo orizzonte chiaro, diafano, questa luce e questi blu... Cosa potrei sperare? Di averti vicino quando mi manchi e non poterti dimenticare.
[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]
23.7.08
El mar és un mirall
El mar és un mirall que et retorna la mirada. Les ones replecs de l'ànima. El veler trenca la línia de l'horitzó. El llampurneig de l'aigua. Un altre tren que passa. El matí com un regal acabat de desembolicar. El mar és un mirall que coneix els teus neguits. La senyora parla pel mòbil i diu que està jubilada mentre camina sense esma cap a enlloc. Suren boies grogues. Sorra sense trepitjar. Gavines. Tot un silenci possible que mai no arriba. Un altre tren. Cabrera de Mar.
[versió d'Anna Cinzia Paolucci]
Il mare è uno specchio
Il mare è uno specchio che ti ritorna lo sguardo. Le onde pieghe dell'anima. Il veliero rompe la linea dell'orizzonte. Lo sfavillio dell'acqua. Un altro treno che passa. Il mattino come un regalo finito di scartare. Il mare è uno specchio che conosce le tue ansie. La signora parla al cellulare e dice che è andata in pensione mentre cammina senza animo e senza meta. Galleggiano bòe gialle. Sabbia non calpestata. Gabbiani. Tutto un silenzio possibile che non arriva mai. Un altro treno. Cabrera di mare.
[versió d'Anna Cinzia Paolucci]
22.7.08
L'Accent Catalan
L'Accent Catalan és la revista del Consell General dels Pirineus Orientals. Fa un mes em van telefonar per a fer-me una entrevista... El que ha sortit publicat és això:
Fixeu-vos en la "traducció al català" que hi ha davall de la versió francesa... Perquè després diguin que Montilla destrossa el català! No us perdeu la carta que Renada Portet, afligida i desolada, ha enviat al President del Consell General protestant per aital exploit. Aquí la teniu:
La constitució francesa ja reconeix la nostra llengua com a regional, però si la manera de promoure-la és perpetrar textos com aquest, millor que la deixin estar...
Fixeu-vos en la "traducció al català" que hi ha davall de la versió francesa... Perquè després diguin que Montilla destrossa el català! No us perdeu la carta que Renada Portet, afligida i desolada, ha enviat al President del Consell General protestant per aital exploit. Aquí la teniu:
La constitució francesa ja reconeix la nostra llengua com a regional, però si la manera de promoure-la és perpetrar textos com aquest, millor que la deixin estar...
21.7.08
Cada cos
A Lleida en diuen catxar, a Mallorca boixar, al Pallars tringolar... I sempre ve a ser el mateix: afogar-se i desfogar-se mitjançant un cos aliè. Els cossos foren dissenyats per a l'acoblament. No hi ha res més trist que un cos isolat. Abraçar, besar, acaronar, fornicar... Infinitius que regalimen infinites tendreses. Cada cos és un enigma que cal desxifrar...20.7.08
Del Sant Maurici al Llebreta
El nostre pare ens va ensenyar a estimar la muntanya. Pescador i boletaire, de petits ens portava amunt i avall pels Pirineus. Ara que té 72 anys l'hem portat nosaltres. Els tres fills mascles (Toni, Robert i Eduard) hem organitzat una excursió aquest cap de setmana per a poder acomplir una de les seves il·lusions: fer el Portarró d'Espot. S'hi ha afegit el Xavi, fill de ma germana Montse, que té 20 anys i fa dos metres d'alt. Tres generacions d'Ibanyes, sense dones, hem passat dos dies en el cor del Pirineu català.
Dissabte vam fer la travessa des de la Vall d'Espot fins a la Vall de Boí. De nit la lluna havia fet el ple i el dia va ser esplèndid, sense núvols, perfecte. Vam caminar i vam gaudir del paisatge majestuós del parc nacional d'Aigüestortes. Encabat vam passar el nou túnel de Viella, el port de la Bonaigua en obres, i vam sopar al restaurant Lo Pigal (Casa Kiko) de Llessuí: Si Ceres et Bacus fugiunt, Venus non venit. Menú: entrants de la casa (paté, allioli de codony, xolís i formatge d'ovella), un filet de vedella sublim, un Filiberto de postre (iogurt d'ovella, gelat de nata i grosella), un magnum Marqués de Vargas 2001. Visiteu-lo si podeu. Val la pena.
Aquí us deixo algunes fotos i un vídeo...
17.7.08
Caricatura & Pakores
Quan arribo a casa em trobo al correu la caricatura que m'ha fet l'Alex Gallego a través d'una de les promocions de Bloguzz. És genial. Aquesta és la tercera vegada [1 + 2] que participo en aquesta innovadora manera de promocionar productes a través de la xarxa. Ja he posat la caricatura a la dreta del blog, al perfil Blogger i com a imatge del Twitter. A més, l'he imprimida en un foli i l'he penjada en un lloc preferent del despatx. Si en voleu una, crec que la promo encara és oberta fins el 30 de setembre...Al matí hem tingut una sessió d'Indian Cooking a càrrec de Susen Ahluwalia. Ens ha parlat de l'Índia i ens ha preparat unes Pakores [vídeo]. A mi m'ha tocat fer d'ajudant de cuina...
Estaven boníssimes... 
[Les fotos les ha fet l'Encarna Cebrián, the happiest student of our group][La noia que surt al darrere amb el braç aixecat és la Fanni i acaba d'aprovar les opos, FELICITATS!]
Demà divendres marxo cap al Pirineu. Dissabte farem la travessa del Portarró d'Espot. Fins diumenge al vespre estaré missing...
Have a good weekend!
16.7.08
El cap d'ERC a Vallromanes insulta els seus companys de partit
Ho he vist a l'e-notícies:
I m'he quedat de pedra. David Ricart és el cap d'ERC al meu poble. Que era íntim de Xavier Vendrell ja ho sabia...
Però que fos capaç d'autodefinir-se com a "sectari" mentre insulta tots els companys de partit que no van votar Vendrell titllant-los de "majaras" i "freakis", em sembla una cosa realment greu que diu molt poc a favor de la seva concepció de la democràcia...
La cosa encara és més greu perquè el partit al qual insulta l'acaba de nomenar per un càrrec: Coordinador Territorial de Barcelona a la Secretaria de Joventut. O sigui, que en senyal d'agraïment per aquest càrrec, va i insulta els no-vendrellistes. Tot un exemple, sí senyor, per al jovent.
T'has cobert de glòria, xaval!
Però que fos capaç d'autodefinir-se com a "sectari" mentre insulta tots els companys de partit que no van votar Vendrell titllant-los de "majaras" i "freakis", em sembla una cosa realment greu que diu molt poc a favor de la seva concepció de la democràcia...
La cosa encara és més greu perquè el partit al qual insulta l'acaba de nomenar per un càrrec: Coordinador Territorial de Barcelona a la Secretaria de Joventut. O sigui, que en senyal d'agraïment per aquest càrrec, va i insulta els no-vendrellistes. Tot un exemple, sí senyor, per al jovent.
T'has cobert de glòria, xaval!
Més orxata
Som animals de costums, la nostra vida és plena d'hàbits. El meu últim hàbit adquirit és passar-me cada matí (abans d'anar a classe d'anglès) per la confiteria Uñó, la mítica pastisseria de la riera de Mataró. Prenc una orxata i menjo alguna coseta, dolça o salada, segons em vingui de gust. Avui he provat el trufat amb caramel. Increïble! He xerrat una estona amb l'amo, que és el típic pencaire català que ha estat tota la vida al peu del canó, aquesta mena d'homes que em recorden tant a mon pare els quals han aixecat el país i l'han portat fins a l'excel·lència. M'ha dit que l'orxata no la fan ells, sinó que la van a buscar a Granollers, a La Perla de Xixona de la Plaça Josep Maluquer I Salvador. Fa uns dies vaig escriure que la millor orxata de Mataró la tenien a Can Verdú... Ara dubto, no fos cas que la de Can Verdú també la portin de Granollers...15.7.08
El que s'ha de canviar
Benvolgut Conseller Huguet,Escolto atentament les seves declaracions i me'n faig creus. Vostè parla en nom del Govern de Catalunya dient que el sistema fiscal és "injust i insuficient"... I en el seu blog llegeixo que "els ciutadans catalans han de reclamar que s'acabi amb la injustícia"... ¿Qui ho ha de reclamar, els ciutadans de Catalunya o el Govern de Catalunya? ¿I el Govern què pensa fer, per a què serveix? D'antuvi el que s'ha de canviar és l'actual President de la Generalitat el qual pertany al partit que promou i perpetua aquest espoli... ¿O potser Montilla plantarà cara a ZP? Abans plouran bitllets de 500 €. Deixi de fer el paperina, Sr. Conseller!
NB: Cosa curiosa i gens casual és que les tres comunitats més espoliades siguin les de parla catalana (PPCC), incorporadas o asimiladas por derecho de conquista suma y sigue robando los cuartos... Més clar l'aigua de la Mediterrània.
NB: Cosa curiosa i gens casual és que les tres comunitats més espoliades siguin les de parla catalana (PPCC), incorporadas o asimiladas por derecho de conquista suma y sigue robando los cuartos... Més clar l'aigua de la Mediterrània.
14.7.08
LCL a Digitals de COM Ràdio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)