11.7.08

Congrés de Convergència en directe (1)

Divendres 11 de juliol de 2008

16:19 Ja sóc al Palau de Congressos. Després de passar per l'infern dels túnels de la Ronda de Dalt (un infern literal per als motoristes), s'agraeix un bon aire condicionat. Només entrar m'he trobat Roc Fernandez. A la part de baix he vist Carles Puigdemont que estava amb el seu portàtil. Ja estic acreditat i connectat al wifi. A la meva vora Rubèn Novoa i Marc Pallarés. També Carles Campuzano. Han passat passejant l'Artur Mas i en Felip Puig. La gent va omplint el hall. Molts bloggers acreditant-se. La Montse Candini també està amb el seu portàtil. Acaba d'arribar José Rodriguez (amb pantalons de pana!) Al costat tinc la Marta Puig Ventura intentant connectar al wifi el seu MacBook Air.


17:04 Ja ens hem instal·lat a l'Espai 2.0 que resulta ser el bar del Palau de Congressos. Saludo Marc Vidal, Saül Gordillo i Carme- Laura Gil. David Madí i Carles Puigdemont ja són al seu lloc. Comença la taula rodona.

Com que s'han posat a contrallum, la foto és com és. Ara Madí està presentant els ponents. (Aquí una foto millor)

Saül Gordillo comença fent una dura crítica a la catosfera política perquè és massa sectària i els blogs de molts polítics són previsibles i s'abandonen l'endemà de les votacions. Entre el públic hi ha molts blogaires (més de 70). Ara Saül parla de la campanya d'Obama. A Catalunya la catosfera és molt ciberactiva. Els blogs són el pal de paller de les eines 2.0. Hi ha molt soroll de fons. Saül s'ha rapat el cabell a l'u. Benvingut al club! Ara cita polítics convergents que s'han pujat al carro de les noves tecnologies: Campuzano, Puigdemont, Candini... Estat d'excitació política sense precedents. Catalunya república blogaire. Compte que no perdem pistonada. A la xarxa som sobirans.

Carme-Laura Gil. Sóc com una becària i no una blocaira. Cal diferenciar entre el blogs dels polítics i els blogs polítics. Diu que el seu blog és inclassificable. Fa opinió política i recreació literària. Sempre amb una intenció pedagògica. El blog és una eina individualista. Proclama d'activisme catalanista: Països Catalans. És difícil distingir la informació veraç de l'infundi. Diu que això no és política real. En Rubèn, al meu costat, discrepa al seu Twitter. Dependència dels blogaires amb els seus comentaristes fidels.


Marc Vidal diu que no està d'acord amb gairebé res del que ha dit la Carme-Laura. Segons ell, el que fem a la xarxa SÍ que és real. Parla dempeus mentre passa una presentació en una pantalla. Ciutadà 2.0. Construint idees globals. El xivarri del bar a voltes impideix escoltar-lo. La democràcia està mutant, anem cap a una democràcia deliberativa. Nova manera de pensar i d'actuar. Tornen a sortir els Països Catalans. Cita el llibre de LCL com a exemple.

Disculpeu les fotos, però surten així. Marc diu que no es pot controlar el missatge perquè les xarxes socials són incontrolables. Als blogaires ens conviden, però no poden controlar-nos. Per a guanyar: acceptar la figura del cibermilitant i hauran de promoure la participació electrònica. Imaginem que un partit fos com una empresa... Madí riu. Societat interactiva. Convergència 2.0.

17:53 Carles Puigdemont. Això és impossible d'aturar-ho. Els canvis afecten a la forma de fer les coses i també al fons. La política que es fa avui encara és molt semblant a la que es feia abans. Les formacions que no facin anar les TIC patiran i s'empetitiran. Una gran conclusió general: el 2.0 fa possible "el plebiscit permanent". Això pot espantar els sectors més conservadors dels partits.

Roc Fernández somrient i el caparró pelat del Rubèn tapant Marc Pallarès. A la meva esquerra (no es veu) Alfred Artiga.

Foto del públic

Comença el col·loqui. Una senyora diu que no sap ben bé com va això dels blogs. Saül respon. Artur Mas, que s'ha assegut molt a prop nostre, mastega xiclet. El Blog Gran del Sobiranisme. Intervenció de Manel Bargalló, militant d'ERC (Des de l'exili). Esmenta en Dessmond, al qual he saludat abans.

Marc Vidal intervé reincidint en la seva comparació entre les empreses i els partits. Cibermilitància. Puigdemont: els tres últims militants que han entrat a Girona han estat lkctors del seu blog. Llàstima del soroll de fons. Carme-Laura diu que vol ser una ciutadana 3.0.

18:33 Segueixo sense sortir a la portada del web del Congrés. Has d'anar a la pàgina interior per trobar l'enllaç a ENTRELLUM. Marc Pallarés diu que Netoratón (César Calderón) li ha demanat pel Twitter a Marc Vidal quina diferència troba entre aquest Congrés i el del PSOE celebrat el cap de setmana passat.

18:38 Acabem. Madí: Benvinguts al Congrés. Que tingueu un bon Congrés.



20:09 Acabada la taula rodona, he fet una minientrevista a l'Artur Mas. M'he relaxat una mica menjant i bevent alguna cosa al bar mentre es pujava el vídeo i petava la xerrada amb els blogaires presents...

Després he entrat a la sala principal del Palau de Congressos. Impressionant. Quina gentada. M'ha recordat la conferència del novembre.

20:23 Ja fa estona que està parlant Jordi Pujol el qual ha rebut un gran aplaudiment a l'inici. És el Pujol de sempre, genio y figura... Saül ho està twittejant. També Novoa, Campuzano i Puigdemont. Jo també em passo al Twitter:

http://twitter.com/tonibanyes

Més minientrevistes:


10.7.08

Declaració de principis


Jo no sóc militant de Convergència
. La meva dona sí (ella fa un any que desenvolupa tasques de govern a l'ajuntament de Vallromanes com a regidora de cultura, esports i promoció econòmica). Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia per aquesta formació. Tanmateix mantinc la meva independència i, per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog.

ENTRELLUM no és un blog polític, sinó un ciberdietari personal, la qual cosa no significa que sovint no parli de política. El que vull dir és que la política, ara per ara, no és la meva prioritat vital. El passat novembre vaig acceptar la invitació a la conferència i a la trobada amb l'Artur Mas, de la mateixa manera que, a mitjans de juny, vaig formar part d'una taula rodona en el Congrés Comarcal de Vallès Oriental. Ara participaré en aquest Congrés Nacional. Per a mi és una oportunitat de poder fer una de les coses que més m'agrada: bloguejar.

No sóc periodista ni aspiro a ser-ho. El meu punt de vista, per tant, no serà ni polític ni periodístic. Escriuré a rajaploma, incloent-hi fotos, vídeos, entrevistes, twittejant... Faré el que sé fer, el que porto fent des de fa quatre anys i mig: bloguejar.

Si no sóc militant, ni polític, ni periodista... Aleshores, què hi faig en aquest Congrés? Aquí està la gràcia, amigues i amics. ENTRELLUM serà una finestra, no pas l'única, si més no diferent. Un altre punt de vista: el meu.

Convergència aposta pel futur. Convergència 2.0.

Serà un cap de setmana intens. Demà comença la festa. No us la perdeu:
Divendres 11 de juliol de 2008

16.30h Acreditacions blogaires

17.00h Taula rodona: Política 2.0 i blogs


18.00h Salutació d'Artur Mas als blogaires

18.30h Visita guiada als diferents espais del Congrés

9.7.08

Os poetas, os doidos, os errantes

Lord Erewhon m'ha dedicat un poema:
Barcelona

Barcelona a febril, ao sol branco, depois
Negro, entre os roxos e rubros do oculto
Ocaso que desce, a alba de logo
Esperando sempre, porque o canto
Em terras catalãs é demorado, passar
De trovador, navegante e fado. As águas
Do mar Mediterrâneo levam, transparências,
Algas, ânforas, o grito da Aquitânia
Para o búzio de Gibraltar, ressoante,
Que para Sagres fala; erguem-se e bailam
As gestas, os campanários, os olhos
Amendoados das donzelas, exóticos
Mas terrenos, na festa sem fim
Dos bruxos e dos santos, casa, pão,
Papiro dos lustrais figos da obra,
Palmares do céu e raízes dos poços.
Ibéria, Catalunha, planície e cume;
Nenhures e aqui – do chão agrado algum
Amou mais os poetas, os doidos, os errantes.
La meva versió:
Barcelona

Barcelona l'ardorosa, al sol blanc, després
Negre, entre els morats i els vermells d'allò ocult
Capvespre que davalla, l'albada ulterior
Sempre esperant, perquè el cant
En terres catalanes és tranquil, pas
De trovadors, navegants i destins. Les aigües
De la mar Mediterrània porten transparències,
Algues, àmfores, el crit d'Aquitània
Per al cargol de Gibraltar que ressona,
Que a Sagres parla; s'aixequen i ballen
les gestes, els campanars, els ulls
Ametllats de les donzelles, exòtics
però terrenals, en la festa interminable
Dels bruixots i dels sants, casa, pa,
Papir de llustrosos replecs de l'obra,
Palmarès del cel i arrels dels pous.
Ibèria, Catalunya, planura i cim;
Enlloc i aquí – de la terra que de grat
ha estimat més els poetes, els boigs i els errabunds.

8.7.08

LCL Fnac Triangle

Foto de record (d'esquerra a dreta: Jordi, David, Toni, Vicent, Judit, David, Sani, Roser, Xavier, Natàlia, Enric, Veí, Ester, Festuc i Jordi). Són els 15 autors catosfèrics que han vingut aquest vespre al Fnac Triangle. Hi falta en Rubèn, que ha marxat abans d'hora (espero que amb una bona "excusa") i s'ha perdut la foto. A la sala hi havia encara més bloggers: Miquel Àngel, Irene, Marc, Toni, Oriol, Carme... O sigui, que almenys 21 blogaires han assistit a la presentació d'avui.

Josep Mª Oliver, en nom de Cossetània, ha iniciat l'acte. Hem estat una hora i escaig parlant del llibre i de la nostra experiència amb els blogs. A la taula érem set: Judit, Sani, David, Vicent, Enric, Veí i Toni. Cadascú ha dit la seva i, després, han intervingut altres catosfèrics que estaven entre el públic.

Molt interessants les intervencions de Sani Girona (la podeu llegir sencera al seu blog) i d'Ester Andorrà, que ha suscitat debat... A destacar la presència de Marc Belzunces amb el qual ens hem solidaritzat.



Us deixo més fotos...

7.7.08

LCL demà a Fnac Triangle

Aquest dimarts 8 de juliol a les 19:30 h. fem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!
Presentació LCL a Fnac Triangle aquest dimarts 8 juliol a les 19:30 h.

5.7.08

El món gira i la sang corre

Hi ha moments en els que penses que no t'has equivocat, que totes les decisions i indecisions de la teva vida han estat encertades perquè t'han menat fins aquí, on et trobes ara, satisfet amb el que tens i amb el que fas. Però no és així. Tu saps millor que ningú que has errat el camí moltes vegades. Tu saps millor que ningú que tot plegat és un regal que no et mereixes. La sort t'ha somrigut. Hi penses aquesta plàcida nit de juliol al jardí mentre els cargols corren sobre la gespa i les estrelles espurnegen enmig de la foscor. Hi penses al costat dels bambús, conscient que no hi ha seguretats absolutes ni certeses definitives. El món gira i la sang corre. Les onades també estimen l'horitzó.
Presentació LCL a Fnac Triangle aquest dimarts 8 juliol a les 19 h.

4.7.08

LCL a Literata

Xavier Caballé m'informa que ha aparegut una ressenya de LCL al número de juliol de Literata, una agenda literària que es distribueix gratuïtament a llibreries i biblioteques. A la secció d'activitats literàries també hi apareix la presentació del llibre que farem a l'FNAC Triangle el proper dimarts dia 8.

Quaderns de paper

Quaderns va ser un dels blogs més interessants de la primera fornada catosfèrica. El seu autor -el quadernícola Antoni Ferrando, que viu a Praga- va decidir plegar a finals de 2006. Ara m'assabento que el bo i millor d'aquell blog s'ha convertit en un llibre: Per què tot és una merda? (un títol massa comercial i amb el que discrepo profundament). Un altre blook, doncs, que s'afegeix a la llista cada cop més gran d'obres digitals que acaben empastifant la cel·lulosa. El blogaire adormit es desperta amb un blog nou que serveix per a promocionar el llibre. Ben retornat i molta sort!

3.7.08

Oh it's what you do to me

A cloudy day. A l'hora del break, en Jaume (profe de tecno), en Carles (profe de música) i servidor (profe de filo) fem cap a la millor orxateria de Mataró: Verdú, a la Riera, davant de l'Ajuntament. Boníssima. On hi hagi una autèntica orxata feta artesanalment, que es treguin les Chufis i altres succedanis industrials. Em penso que hi tornarem. Jo sóc un fanàtic de l'orxata, sobretot a l'estiu. És una de les meves begudes preferides. L'esmorzar perfecte per a mi és una ensaïmada mallorquina acompanyada d'orxata valenciana. Busco orxata al diccionari d'anglès i em trobo això: Cold drink made from tiger nuts. Curiosa manera d'anomenar les xufes. En un altre diccionari trobo que la xufla l'anomenen earth almond. Nut també significa sonat, guillat. O sigui, que en anglès hi ha almenys quatre maneres de dir boig: fool, crazy, mad i nut. Acabem el matí amb la lletra (lyrics) d'aquesta cançó...



2.7.08

I like the way you do it


Sóc al bar que hi ha davant de l'EOI (Cafeteria Pilar). Compro una ampolla petita d'aigua per emportar (Cabreiroá). Segon dia de classe. Tinc dues alternatives per venir des de casa: la ruta interior per La Roca o la que va per la costa. Ambdues opcions tenen la mateixa distància, uns 25 km. Mitja hora de camí. Sens dubte, la que més m'agrada és la marítima.

Enfilo els revolts de Font de Cera i de seguida sóc al capdamunt del port. La visió del mar des d'allí és com una alenada de vida. Alella, El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrera i Mataró.

¿Què té la mar que ens encisa tant? Potser conté tot el que ens manca a nosaltres: la grandesa, la transparència, la pregonesa... Potser és només un mirall on aboquem els nostres somnis impossibles. Quin privilegi poder veure-la cada dia.

La professora arriba amb una puntualitat britànica. Avui estreno un bloc d'espiral metàl·lica amb tapes de color taronja.
Vocabulari

Crowd (gernació, multitud)
Mall (centre comercial)
Clues (pistes)
Hyphen (guionet)
Seaside (costa)

1.7.08

Get away from the noise

Primer matí del curs intensiu d'anglès a l'EOI de Mataró. Seran quatre hores tots els matins laborables de juliol fins al dia 25. A l'aula hi ha una vintena persones, la majoria dones. Durant el curs som professors, però ara fem d'alumnes. Perquè després alguns capsigranys ens retreguin que fem massa vacances! En comptes d'estar a la platja o a la piscina, hem decidit continuar d'aquesta manera la nostra formació permanent.

A l'hora del break m'acosto a la llibreria Robafaves on compro el llibre recomanat per al curs i un altre llibre. No em costa gaire trobar LCL. Torno a l'aula 33. Prenc apunts, faig exercicis, repasso verbs, intento copsar el que diu la professora...
Vocabulari

Starving (afamat, famèlic)
Skills
(habilitats, competències)
Wax
(cera)
Rush
(pressa)
Sideburns
(patilles)
Demà més.

TOP ALIANZO

30.6.08

Independència o exili

Acabo de censurar aquest comentari que un tal arras ha deixat a les 7:06 al post anterior:
El llastimós és que hi hagi gent com vosaltres que no entén res de tot això. ¿Per què no es pot dir VIVA ESPAÑA? ¿Tant de mal us fa viure en un pais que es diu ESPAÑA? Marxeu, doncs. Però ben lluny. I deixeu de molestar.
Ara el reprodueixo aquí perquè considero que el seu contingut és d'una gravetat extrema. Llegiu-lo vàries vegades, mediteu-lo amb calma... (Achtung: no està escrit en castellà, important detall)

¿On se suposa que hauríem de marxar aquesta vegada? Jo ho tinc claríssim.

29.6.08

No hauria d'escriure aquest post

M'hauria de reprimir. Escriure en calent és desaconsellable. He fugit del Casal com he fugit del bar del Nico. Fins a l'últim minut tenia l'esperança de què la selecció alemanya marqués un gol. Res. Todo mi gozo en un pozo, com diuen els guanyadors de l'Eurocopa. Mai no havia vist banderetes espanyoles al meu poble. Banderetes i petards i botzines i crits energumènics. Tot alhora. Quina creu. Toco pirandó i m'esbravo en el Twitter. Això és el que hi ha. Això és el que tenim. I Montilla president. I els botiflers ben endollats. Em sento desubicat. Em sento deprimit. Demà tornarà a sortir el sol i Catalunya serà una mica menys catalana... Què ens queda? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera.

We'll always have Catosfera

Ells tenen seleccions nacionals (Deutschland über Alles!), el control de la majoria de mitjans de comunicació (i ara més que han liquidat en Bassas), la complicitat del botiflerisme i de la immigració (l'antiga i la nova), tota la maquinària de l'Estat (Constitución & Ejército) i la clau de la caixa forta (els patacon$$$)... I nosaltres què tenim? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera.

28.6.08

That is to say


Henry Miller, Black Spring

Llegeixo Miller. Escolto The Cure. La fragància de les flors de la magnòlia és tan intensa que sembla irreal. Avui he cobrat i això significa més felicitat. La literatura és un artefacte massa artificial. Les coses fonamentals de la vida no poden ser aparaulades.

27.6.08

LCL a Ona Mallorca

Aquest vespre, Benjamí Villoslada, al programa Mca en xarxa, entrevistarà alguns dels bloggers mallorquins participants a LCL. A l'estudi hi seran na Caterina i na Victòria, i al telèfon servidor. Ho podeu escoltar en directe [i on line] a les 19 h.


26.6.08

Convergència obre el 15è Congrés a la participació de blogaires



La vida veritable

No te'n refiïs mai, de la gent que està massa preocupada per les vides alienes. Són gent buida, sense vida interior, és a dir, gent perillosa. Cal anar més enllà del "viu i deixa viure". Cal emmascarar-se una mica més cada dia fins que ningú no sigui capaç d'intuir quina és la teva veritable vida. La gent sospita de la llibertat aliena i té por de la llibertat pròpia. Els que volen conèixer-te són tots uns lliberticides. Cal respectar el misteri de l'altre i aprendre a conviure amb la seva incògnita. Que tothom et desconegui.

25.6.08

El Gran Repte

Diguem que, amb els anys, descobreixes que la vida és com és i que tu ets com ets i que, t'hi posis com t'hi posis, no hi ha gran cosa a fer tret d'imaginar nous escenaris i noves maneres versemblants d'evitar l'avorriment i la tristesa. Aquesta és la nostra petita lluita. Aquest és el Gran Repte.

24.6.08

Giràndoles

"Res de desafiaments a la plebs, res de giràndoles per al riure o la ràbia dels inferiors. La superioritat no s'emmascara de pallasso; és de renúncia i de silenci que es vesteix."
Fernando Pessoa, 21.2.1914 (traducció de Víctor Martínez-Gil, Angle Editorial)

23.6.08

Podria oblidar-ho tot


A les 7 ja estic despert. Agafo la moto i me'n vaig cap a Can Teixidó. Passo sota la via del tren i em trobo la mar al davant, tota per a mi. La platja deserta. Alguna persona fent fúting. El sol comença a elevar-se per l'horitzó, un sol encara inofensiu. Camino una mica fins al meu racó predilecte, entre unes roques plenes d'algues i musclos petits, on hi ha un pany de sorra que simula una minúscula cala. Estic ben sol. M'agrada la platja a l'hivern i, sobretot, quan no hi ha gent. Aquest estiu he descobert que puc venir a primera hora i gaudir-la igualment. Quan, dintre de dues hores, això comenci a omplir-se, jo marxaré. Escric a la Moleskine tot recolzant l'esquena en una roca, amb els peus mig ensorrats, deixant que les onades em llepin els peus... La mar llampurneja diamantada. Veig els pals dels vaixells que s'estan al recer del port d'Ocata. De tant en tant passa un tren. Ara mateix podria oblidar-ho tot: el meu nom, tot el que he fet i tot el que sóc... Podria oblidar que existeixen rutines, normes obligacions; oblidar que hi ha problemes que cal resoldre. Ara mateix només l'escuma, la remor de l'aigua que es bat contra les roques, la meva pell molla, brillant, l'horitzó -aquesta línia rectíssima. Ara només el cel ras, aquest anar i venir de la vida insignificant, aquest surar sense esforç, sense esperar res tret del raig de sol que m'acarona... L'aigua transparent en la qual em submergeixo (primer freda i després amiga) m'ensenya que cal ser transparent. Un altre avió cap al Prat. Un altre tren. Ciclistes. Al fons, la torre de la tèrmica i la muntanya de Montjuïc. Sí, podria oblidar-ho tot ara mateix, oblidar que sé escriure, oblidar la cal·ligrafia dels dies passats que m'han portat fins aquí...




22.6.08

20 anys

Ahir aquest parell de dos van fer 20 anys. El de l'esquerra és el Sergi i el de la dreta el Xavi. Són els nebots més grans que tinc els quals, cosa curiosa, van decidir nàixer el mateix dia. Ho vam celebrar amb un dinar familiar on no van faltar ni els caragols a la llauna ni els canalons de la matrona Cecília. La família no para de créixer. Un nou nét està en camí i alguns ja comencen a portar la xicota... El menjador de Ca n'Ibanyes se'ns ha quedat petit.

FELICITATS DE PART DEL TIET TONI !!!

21.6.08

L'estiu arriba sempre

Dinar de departament al restaurant Agua. Impressionant la fotografia que hi ha penjada a l'entrada. Impressionant la paella amb carxofes, gambes i calamar feta al carbó. Acomiadem la Pilar, una companya que ens deixa. Li escric aquestes ratlles...
L’estiu arriba sempre amb el perfum de les magnòlies i de la pólvora de Sant Joan. Les aules es buiden. El pati és un desert. Retorna el silenci. Records, mil records que omplen els passadissos. Mil exàmens que s’amunteguen als calaixos. Mil mirades adolescents que ara miraran el mar en comptes de la pissarra. L’estiu arriba sempre amb la ressaca de les hores tacades de guix. Mil lliçons repetides.

La vida arriba sempre amb el neguit del futur, de no saber què passarà demà. Pel camí trobes gent, persones que t’acompanyen. Alguns vénen de sobte i se’n van de seguida; altres continuen al teu costat mentre passen els anys... Són aquestes persones que hem conegut les que ens han ajudat a créixer. Totes i cadascuna, perquè cada persona ens ajuda a veure el món d’una altra manera, perquè cada ésser humà és únic i irrepetible.

Gràcies, Pilar, per ser com ets i per haver estat una excel·lent companya. Facis el que facis i estiguis on estiguis, et desitgem el millor. Que la vida et regali molts estius i que el teu camí sigui venturós. El departament de Socials del Gallecs sempre serà el teu departament. No t’oblidis de nosaltres.

De tot cor
La platja és plena de gent. La tarda avança amb parsimònia atemporal. La lluna plena irromp per l'horitzó...

Es ist viel Weisheit darin, dass viel Kot in der Welt ist!

Tu no ets una merda. No ho vull tornar a sentir. Que sigui l'última vegada que dius que ets una merda. Si ho tornes a repetir m'emprenyaré. Els que volen fer-te creure que no vals res són els que són una merda seca punxada en un pal. Tu no. Tu ets com ets, amb les teves virtuts i amb els teus defectes, però no ets una merda. Ni tu ets una merda ni la vida és una merda. Les persones que diuen que la vida és una merda són les que emmerden la vida. Ni tu ni jo som com elles. Tant de bo s'ofeguin en la seva caguerada i ens deixin tranquils d'una puta vegada. Quan te'ls trobis, canvia de vorera o tira de la cadena. Merdosos que emmerden la vida. Ignora'ls o liquida'ls.

19.6.08

Petit paradís


Tota la tarda arranjant el jardí. Entre les inacabables pluges i els darrers mesos plens d'ocupacions, l'havia deixat. No hi ha res més trist que un jardí abandonat. Jo me l'estimo molt, el meu jardí. Encara que sigui petit i humil. Cada planta i cada arbre. Fa deu anys que amb les meves mans el modelo, l'adobo, el rego, l'esporgo... i el gaudeixo. Aquesta tarda, endreçant-lo, recordava els inicis, quan vaig plantar l'olivera i la màgnòlia (enguany treurà moltes flors!), la glicina, el lilà, la camèlia, el margalló, la murtra, el llorer, l'arboç, el boix, els rosers... Després van venir els bambús... Cadascú té el seu particular paradís. El meu és aquest racó davant del bosc, aquest espai recol·lecte on puc sentir-me jo mateix lluny de la gent i del món.

17.6.08

Presentació de LCL a Fnac Triangle

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h. farem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!

ERC i el tripartit

I què passa si és contradictori? No es tracta de lògica, sinó de legitimitat moral. Carod queda deslegitimat pels seus, però legitimat per Montilla. Ara només falta que es faci militant del PSOE.

16.6.08

Aules buides

Aules buides. Només resten alguns alumnes que recuperen assignatures. Esmaperduts. Molts professors de viatge de fi de curs. Itàlia. Costa Brava. Reunions. L'últim claustre serà el dia 31. El curs vinent tindré una hora menys de Filosofia a 1r. BTX i un llibre nou. Estiu. Un cel sense núvols. Dinar de departament aquest divendres a la vora del mar. Fins al setembre no tornaré a corregir. Ja tinc els bitllets d'avió per a l'agost. Anirem a una illa. Tot és massa perfecte. No em mereixo aquesta vida.

15.6.08

Conclusions PAU_08

Exàmens corregits! De tots els anys que porto fent de corrector de la selectivitat, cap no havia estat tan desastrós com aquest; i mira que les dues opcions eren ben fàcils. Val a dir que tenia alumnes de dos tribunals i de 6 centres diferents (públics i privats), a més dels que es presentaven per llliure o provenien del batxillerat internacional. Les meves conclusions, per tant, no són representatives de la totalitat dels alumnes que han fet la selectivitat enguany. Aquí van:
  1. Cada any el nivell és més baix. La Generació ESO avança fent estralls.
  2. Mai no m'havia trobat tants exàmens escrits en castellà. Esto es España.
  3. Els alumnes cada cop escriuen menys i pitjor. Restrenyiment mental.
  4. És l'any que m'he trobat més faltes d'ortografia i més exorbitants.
  5. Cada vegada és més difícil posar una nota per sobre del 7 (comptades excepcions).
  6. La mitjana global de suspesos és exagerada (i jo acostumo a ser un corrector benèvol).
  7. Regna la més esborronadora de les mediocritats. Es lo que hay.
  8. Tenim mala peça al teler. El futur del país penja d'aquest fil...
A continuació us transcric algunes "perles" impagables:
  • "Descartes se patilla la existencia de Dios, es un as bajo la manga, es jugar sucio la manera en que prueba su existencia."
  • "Dios es la felicidad suprema. Yo soy feliz, luego Dios existe."
  • "Así que, yo creo que sí se puede descubrir racionalmente la existencia de Dios, pero no podemos descubrir, mediante la razón de dónde proviene Dios, ya que son temas superiores a nuestra razón."
  • "Porque Descartes era racional y los racionalistas se basan en la razón."

14.6.08

Casa Gran vs decadència tripartítica

Hotel Augusta, Vilanova del Vallès. Congrés Comarcal de CDC. Dinem. Taula rodona 1: Catalunya 2.0. Roc Fernàndez, Carles Puigdemont, Jordi Roigé, Marc Vidal, Carles Campuzano...

Fragment de la meva intervenció:

El web 2.0 està de moda, però no és un concepte prou clar: Nobody really knows what it means (tret del Marc Vidal ningú no sap ben bé què significa). ¿Retòrica dels tecnoutopistes? ¿Una nova etiqueta esnob? Es tracta d’una actitud a la qual s’arriba mitjançant tota una sèrie de noves aplicacions tecnològiques (programes, eines, xarxes socials, portals) que generen més dinamisme, interacció i col·laboració entre els usuaris, el que s’anomena la “intel·ligència col·lectiva”. El lloc 2.0 no pot ser un jardí tancat, sinó que l’usuari el pot modificar creant i compartint informació. Blogs, Wikis (Wikipedia), Flickr, GoEar, YouTube, Facebook, Twitter, Delicious, Technorati, SlideShare… Ens trobem davant de noves formes de producció i d’edició de continguts que ens porten cap a un nou paradigma en la comprensió de la xarxa, un model més horitzontal i descentralitzat. L’antiga “societat civil” ara es troba en aquest nou espai virtual de la ciberpolis, l’àgora d’Internet (sense la limitació de l’espai o del temps), on tots podem dialogar, participar activament, establir lligams, ciberactuar… Es crea així una comunitat (Catosfera) que promou la construcció cultural, social i política, connectant idees i iniciatives.
Taula rodona 2: La refundació del catalanisme. Feliu Guillaumes, Alfons López Tena, Lluís Recoder, David Madí, Àngel Colom...

Frases:
"El catalanisme és una font permanent de frustracions" (Alfons López Tena)
"L'autonomisme és una dolça decadència" (Lluís Recoder)
"I han fet President de la Generalitat l'empleat de la RENFE" (David Madí)
"L'adversari no és ERC, sinó els socialistes" (Àngel Colom)

11.6.08

Estic corregint

De filo han caigut Plató i Descartes. Tinc 186 exàmens sobre la taula. Fins que no els tingui corregits no tornaré a postejar.

10.6.08

Primer matí de selectivitat

7:40 Ja sóc a l'Autònoma. Plou. He hagut d'agafar el cotxe. Estaré els propers tres matins aquí, a la Facultat de Lletres, tribunal 319, aula 601. Comencen a arribar autocars plens d'alumnes...

9:30 Fa mitja hora que hem començat el primer examen, el de castellà. Ha caigut un fragment de Nada de Carmen Laforet i un de l'informe PISA 2006! (quin recotxineo, els que han patit el sistema educatiu ara han de jutjar-lo: "Valore, a partir de su propia experiencia, los aspectos positivos y negativos del sistema educativo actual. Proponga alguna medida para su mejora." --Cágate lorito!!!).

A l'aula tenim 65 alumnes, la majoria de la via 1 (científic-tecnològic), meitat de La Vall i meitat de Viaró. La rehòstia, mai millor dit. Un dels vocals del Viaró m'ha reconegut... I és que totes tenim un passat.

11:10 Prova de català. Torna a ploure i fa una certa xafogor. 65 adolescents respirant alhora dins d'aquesta gàbia resulta un pèl angoixant. Opció A: Mil cretins del Monzó, concretament el relat Trenta línies. Opció B: un text de Palau i Fabre que parla de Picasso. Tocava, per defunció, com tocava la Rodoreda, per aniversari. Molt bona la proposta 2b de l'opció B: "Desenvolupeu, en unes 200 paraules, aquest tema: Les meves preferències en matèria d'arts plàstiques". Com hi hagi algun grafitero...

He vist que alguns alumnes porten mitjanes altíssimes: 9,9 és la màxima, però hi ha 9,8 i 9,7 i 9,6... Collons, aquests de la privada inflen més que el Michelin. Descarat.

Joves ben alimentats, saludables, ferms, ben pentinats, ben perfumats, amb roba cara... Privada en estat pur. Opus Dei. Segur que no tenen famílies desestructurades ni històries xungues a casa. Segur que no tenen el pare missing o la mare canviant de manso cada setmana. Segur que no tenen cap germà a la garjola o al reformatori. Golf, esquí, equitació, vela... Comme il faut! Només han d'estudiar, no tenen altra feina. No han estat mai barrejats amb persones de l'altre sexe: elles al seu col·legi amb el seu uniforme i ells al seu, també uniformats. Avui és el primer cop que s'asseuen plegats en una mateixa aula, coincidint sospitosament en el mateix tribunal. ¿Qui no et diu que d'aquí en pugui sortir alguna parelleta? Potser les famílies ja es coneixen i, d'acord amb el costum ancestral, es casaran entre ells. El cercle es tancarà, doncs. Les PAU són el primer contacte que tenen amb la realitat real. Han viscut tots aquests anys dins la bombolla familiar-escolar opusiana, envoltats de cotó fluixos. Avui han sortit, han trepitjat l'Autònoma (on segurament no estudiaran ni tornaran mai). Després d'aquests tres dies retornaran a l'úter impol·lut de l'Obra Divina, al seu món confortable, a la seva vida interior... Aprovaran sense problema. Tenen una bona dotació genètica, cognoms compostos amb una "de" al mig, potencial neuronal (una bona alimentació a la infantesa fa molt), la sort de cara, perquè van néixer amb l'estrella al cul. Estudiaran la carrera a la privada i es col·locaran a l'empresa del papà. Es casaran amb una com ells, es faran supernumeraris i tindran família nombrosa, amb fills que repetiran el cicle. Tot lligat i ben lligat.

Jo, que vaig néixer fora d'aquest cercle, hi vaig entrar de casualitat (1981), vaig viure un temps en el nucli (1982-1984) i vaig sortit disparat per la tangent més centrifugadora... Des de l'any 1985 sóc un ex-cèntric ex-opusià. Ells encara em vigilen, em llegeixen...

No és el primer any que em toca corregir el Viaró de Sant Cugat, però enguany la cosa és encara més bèstia. M'agradaria saber quantes estampetes de San Josemaría hi ha amagades ara mateix dins l'aula. Tufeja a encens.

12:02 He anat un moment a la facultat de Dret per a saludar els del meu institut. Són al tribunal 307. Les professores acompanyants s'estaven al bar. Enguany només presentem 19 alumnes. No tenen res a veure amb aquests, però res. Ni estèticament ni èticament. Hi ha un abisme immens, insalvable.

13:30 Segueix plovent. Ja han fet la prova auditiva d'anglès. El text (reading comprehension) parla dels "toxic friends". Interessant. Al writing han d'escollir entre la influència dels psicòlegs a la nostra societat o bé escriure una carta a un suposat "amic tòxic" que t'està arruïnant la vida... Posats, també podrien parlar dels "toxic lovers", atès que no hi ha res més tòxic que l'amor, pura intoxicació sentimental...

Comencen a aixecar-se els alumnes que lliuren l'últim exercici d'avui. Demà més. A les nou en punt ens retrobarem. No se m'ha fet llarg. Potser és perquè no fa la calor d'altres anys. Recordo algunes selectivitats anteriors suant i a punt de deshidratar-me. El primer examen de demà és el de filosofia (o història, depèn del que hagin escollit). A veure què cau. Segur que si surt Nietzsche, d'aquest tribunal no l'agafarà ni déu, mai millor dit. M'agradaria saber com els han explicat Nietzsche els seus profes de filo... M'ho puc imaginar perfectament.

Un mosquit volia picar-me i l'he esclafat. És el que s'ha de fer amb els mosquits i altres éssers indesitjables.

He fet bé de no agafar la moto. Ja em vaig xopar l'altre dia fins als calçotets. Suposo que demà també plourà. Aquest país ja sembla més Irlanda o Astúries que Cal Tripartit. La magnòlia del jardí està encantada. Mai no l'havia vist tan ufanosa.

Quan la lluna surti


No se’n va la pluja ni la memòria de les hores que, lentament, esculpeixen totes les formes possibles de la tristesa.

No se’n va el perfum ni la llum matisada de la tarda vora les roselles.

S’escolen paraules-llàgrimes que ombregen el futur.

No serem besllum de glòria ni bestreta d’enyors.

Mira’m als ulls i mossega’t el llavi. ¿No volies aprendre a ser princesa¿ ¿No volies tastar el parany del goig?

No se’n va la pluja ni tampoc aquestes passes ens allunyen d’enlloc.

Romandre sempre així, amb la melodia ininterrompuda dels records, so sweet, so sweet you are, I could be so good to you

He deixat de cercar la sortida del laberint que sóc.

Tornarem a creuar el pont de fusta i ens perdrem dins la cançó que canten els ocells a les branques dels pins.

Music drips from your lips like sweet sips of a summer's kiss

Quan la lluna surti ens beurem tot l’horitzó.

9.6.08

No us diré com

Massa cops he rumiat que era el moment de prendre una decisió transcendental que capgiraria el curs de la meva existència. Massa cops m’he fet enrere.

Totes les "grans decisions" són ridícules. Ara només rumio la manera de trobar una estona per escapar-me de tot i de tothom. Sovint ho aconsegueixo. No us diré com.

--&--

Avui em tocarà circular així:




8.6.08

De la dubtosa importància d'un mateix

Comences a ser important quan surts a la tele, t'entrevisten arreu, sovinteges la premsa, et fan caricatures, acudits, paròdies, guanyes premis, publiques llibres, et conviden a taules rodones i a formar part de jurats, no pares de presentar coses (llibres, exposicions i els saraus que faci falta)...

Comences a ser realment important quan aconsegueixes mantenir-te, mes rere mes, en les primeres posicions dels rànquings, amb un número d'enllaços i de visites prou acceptable, alhora que els teus posts inspiren altres posts en blogs aliens... (foteu-vos, no us penso enllaçar)

Però el súmmum de la veritable importància arriba quan descobreixes que els enemics et llegeixen cada dia compulsivament tot esperant la teva imminent desgràcia, que ja triga massa...

PACIÈNCIA, col·legues, que tard o d'hora tot caurà pel seu pes...

7.6.08

Macronatura


Molt amablement, l’amiga Pilar Masip m’ha convidat a presentar aquesta exposició, que és la primera que fa al Casal de Vallromanes, per això avui és un dia molt especial per a ella i per a tots nosaltres.

No cal presentar la Pilar, tots la coneixem. És un luxe per al nostre poble poder tenir artistes com ella, que s’inspiren i treballen aquí, enriquint així el nostre patrimoni cultural.

L’any 2000 (fa 8 anys, com passa el temps!), ja vaig tenir el gust presentar “El llenguatge de la terra” a Can Xerracan de Montornès, on la Pilar exposava algunes obres presents (“la serra” i “punt de mira”). Aleshores, vaig dir que les seves creacions “ofereixen pau, equilibri i reconciliació amb la natura”. NATURA. Aquesta és la paraula clau que defineix la seva obra. L’exposició s’anomena MACRONATURA, que també és el títol d’un dels quadres. L’art de la Pilar brolla de la natura, és natura, natura que ha esdevingut obra artística gràcies a la seva mà.

Estem davant de 9 escultures i 16 quadres que condensen el seu univers personal ple de sensibilitat i sensualitat. Trobem materials diversos (còdols, marbre, ferro, fusta, vidre, pintura, tinta...) tractats amb tècniques diverses (collage, gravat, esmalt…) tot aprofitant les últimes innovacions, com ara la fotografia aplicada a la pintura.

De primer, ens rep “una mar tranquil·la” que, mitjançant les formes de la pedra, aconsegueix transmetre’ns el moviment de les onades. L’horitzó marca el límit entre la marina i el cel rogent; paisatges de sorra, la força dels blaus, arbres fossilitzats, fulles que cauen, la pedra fàl·lica i la nostra estimada Roca Foradada…

Són obres dels últims anys, fites que marquen l’evolució del treball creatiu de la Pilar; sempre investigant, sempre buscant noves maneres d’expressar la bellesa, una bellesa materialitzada, feta de formes i colors, textures i perspectives inèdites.

Contempleu les obres sense pensar-les. Contempleu-les i deixeu-vos endur per la màgia de cada peça, mireu-la des d’angles diferents per a descobrir totes les cares del misteri. Hi ha un fil conductor que uneix el cel i la terra, el sol i la lluna, el passat i el futur, el cor i el cervell. Hi ha un missatge que s’oculta rere cada tela, un poema visual en cada escultura…

La Pilar és l’alquimista que ens ofereix el seu or -pur, brillant, riquíssim- després d’hores i hores de treball ocult en el seu estudi vallromaní.

Gràcies, Pilar, per la teva feina. Us convido a tots a gaudir-la.