És així que enyoro el vers enllà la solitud; palpentes, petjades d'instants que foren èxtasi; voldria ser tu, la mar, el temps que se'ns endu...
És així que la lluna m'envia un mail: "Prepara't, Toni, que vinc tota plena i no et salvarà ni déu"; què malaputa la lluna quan s'acosta amb la seva llum sibil·lina; què malaputa; ¿Com podria preparar-me per a tanta disbauxa? ¿Com podria preparar-se ningú quan la mare de totes les femelles ataca sense contemplacions?
La Laura, del gabinet de premsa del II Saló Sexe en Català, m'envia un mail en el qual em demana unes declaracions per a la nota de premsa que estan preparant. Li responc això:Què opina sobre l’estat de les lletres eròtiques en català?
Considero que tota bona literatura ha de ser "eròtica", tot bon llibre ha de seduir el lector. El gènere eròtic en concret es troba difuminat episòdicament dins la majoria de novel·les que es fan avui dia. Llibres que abordin l'erotisme de cara n'hi ha molt pocs; i encara menys són els que proven de fer una reflexió profunda sobre el tema. És simptomàtic que només existeixi un premi de literatura eròtica en català (Vall d'Albaida). En castellà n'hi havia un (La sonrisa vertical) que, malauradament, ha desaparegut. En el meu cas, volia arriscar-me en aquest gènere, volia superar el repte de fer literatura eròtica. El resultat és prou satisfactori: vam guanyar el premi i el llibre està publicat. A més, les noves tecnologies ens ofereixen un horitzó inèdit en aquest aspecte. Nosaltres vam voler fer literatura del segle XXI via mails, messenger, mòbil... Internet ens ha servit com a mitjà per a crear la nostra obra. Les lletres que ara estan impreses en paper abans van ser digitals: cibersexe. El futur va per aquí.
Com influeixen certàmens com el Saló Sexe en Català i el concurs de relats eròtics en el sector?
Iniciatives com aquestes són una molt bona plataforma per a donar a conèixer la literatura eròtica. Que se subratlli el fet de la catalanitat afegeix un plus de promoció per a la nostra llengua i la nostra cultura, que bona falta li fa. Cal que la literatura surti dels cercles tancats, elitistes, i arribi al màxim de persones. Tant el Saló com el concurs ajuden a popularitzar els llibres a través d'un gènere atractiu com és l'eròtic. Us felicito per aquestes iniciatives i us encoratjo a continuar-les en les successives edicions.
Després de la migdiada dominical, havia de corregir exàmens. He encès el foc a terra i he oblidat els exàmens. La visió de les flames m'hipnotitza. Aquesta és la diferència entre una house i una home: si tens diners, pots comprar totes les houses que vulguis, però una home no la venen enlloc. Una llar és un caliu, unes persones, una història, una trama humana, una flama que il·lumina la nostra vida. La tarda llisca plàcida mentre veiem a la tele una pel·lícula d'aquestes que acaben bé (happy end previsible): el triomf de l'amor per damunt dels obstacles i les mentides. Val a dir que la protagonista era una xinesa preciosa per la qual valia la pena deixar-ho tot i anar-se'n a viure a Singapur. La llenya de perer blanquilla que vaig portar de Lleida crema massa de pressa. Afegeixo més llenya al foc.
Nimitur in vetitum, semper cupimusque negata...No val el que es diu (hi ha un abús, en tota la Cultura, de l'element semàntic); interessa l'exploració, el no saber on s'està, la forma en ella mateixa.
Un alumne em passa una cançó tot avisant-me que no és del meu estil ni tampoc del seu, però que paga la pena escoltar-la perquè parla de les noies d'avui dia... La canta un tal Porta i es titula Las niñas de hoy en día son todas unas... He trobat el video aquí i la lletra aquí (acompanyada de videos il·lustratius). També podeu furgar aquí (amb més videos). Y para muestra, un putón (ay, un botón) (l'anàlisi acurada d'aquest video aquí) (no us perdeu els comentaris) (i un foro). Aviso que tant la lletra com les imatges poden ferir la sensibilitat d'algunes entrellumaires verges, tendrals i delicades.
Potser l'enyor del demà em du un vestigi de tu quan, a l'hora del crepuscle, encara puc retenir-te: retenir la flor que dorm dins la terra glaçada, retenir la llum, l'escalf, el vers sublim que et besa l'ànima, retenir la fulla on escric el teu nom prohibit, retenir-te més enllà de les muralles que ens separen, més enllà de les paraules...
Jornada de portes obertes a la UAB. Acompanyo els dos segons de batxillerat. Sortim de l'estació de Mollet-Sant Fost, baixem a Montcada i Reixac, travessem el poble caminant fins a l'altra estació on agafem un altre tren que ens deixarà a Cerdanyola-Universitat. Rodalies de Renfe tan depriment com sempre. Jo només faig anar el transport públic quan vaig amb els alumnes. És vomitiu. Un cop al campus, deixem els alumnes campi qui pugui (hi ha 100 xerrades distintes i han d'escollir allò que els convingui). Els profes fem cap a l'edifici del Rectorat. A les 10:30 ens donen la benvinguda a la sala d'actes, una sala preciosa, nova de trinca. Ens regalen una bossa plena de coses: fulletons publicitaris, una carpeta, un clauer-bolígraf, una agenda, un bloc d'itineraris de natura (que és on faig aquestes anotacions i que, a la primera pàgina, a la tercera paraula, hi ha una errata: "Campus. En pronunicar-lo, ningú no diria..." Hauria de posar "pronunciar-lo"). Jaume Aulet -coordinador per a relacions amb Secundària- ens passa un powerpoint amb les activitats que fan. Després ens repartim per grups, pugem a l'autocar i ens porten a visitar el Centre de Visió per Computació (CVC). Un altre powerpoint. Em cago en els powerspoints. 80 investigadors dedicats a R+D. Em cago en les sigles. Recerca i Desenvolupament. Un dels centres capdavanters d'Europa. Anàlisi de documents, sistemes avançats d'ajut a la conducció, avaluació de seqüències d'imatges, textura i color, visió industrial, imatge mèdica, reconeixement d'objectes, visió en robòtica... Especialistes en visió artificial, unint i transformant investigadors i enginyers, col·laborant amb empreses de tecnologia, mestissatge científic (informàtics, matemàtics, físics...). Tot molt maco i modern. Know-How. Spin-offs. Em cago en els anglicismes. La conclusió és que la majoria d'avenços en aquest camp consolidaran el Big Brother orwellià: el Gran Ull que ho veu tot (is watching you). Una imatge es redueix a una matriu de números. Projecte Hermes: telepantalles amb text inclòs. Intelligent video surveillance. Facial expression analysis (el caracrim de 1984). Tremolo de por. Hall de la facultat de Ciències: exposició sobre L'Any de l'Evolució. 10 cartells anuncien els diferents camps de recerca evolutiva que s'estan duent a terme a la UAB (departaments de genètica, microbiologia, ecologia, biologia vegetal i animal, osteobiografia, paleontologia, botànica...). Pugem a l'autocar i anem a l'Hotel Campus on hi ha piscolabis: quatre croquetes, quatre olives, quatre calamars, quatre patates... Misèria. Em foto una Estrella i toquem el dos. La meitat dels alumnes s'han perdut. Ja s'ho faran. Demà tenen examen d'Aristòtil. Els posaré un text de l'Ètica a Nicòmac.
De la finestra estant, contemplo un remolí de fulles que s'envolen, la salutació espasmòdica dels tendals, un colom espantat, els núvols d'un rosa lilà, esfilagarsant-se, el blau del cel més pur que mai, la soledat del carrer, el bar del Casal tancat, la tofa dels pinars que s'enfilen pels turons, el brancam dels plataners sense despullar...
Si no fos que estic per damunt de mi mateix, de les meves paraules i dels meus actes, per damunt de l'ombra que em persegueix, per damunt dels altres (que són també ombres), per damunt del món i d'aquest sarcasme evolutiu anomenat "humanitat", per damunt dels principis dogmàtics que nodreixen tota mena de talibanismes, per damunt d'eticismes i esteticismes ridículs, per damunt de claques i mediocritats que necessiten aplegar-se per a semblar importants, per damunt de tanta paranoia sentimental que ens esclavitza, per damunt dels tòpics i les ficcions del ramat, per damunt de les muntanyes de merda del consumisme, per damunt de les muntanyes de merda del cofoisme, per damunt de les muntanyes de merda del llepaculisme...Ihr seht nach Oben, wenn ihr nach Erhebung verlangt. Und ich sehe hinab, weil ich erhoben bin. Wer von euch kann zugleich lachen und erhoben sein? Wer auf den höchsten Bergen steigt, der lacht über alle Trauer-Spiele und Trauer-Ernste.
Avui és Sant Vicenç, el patró d'hivern del meu poble, que també ho és de Lisboa i de Mollet, per això avui no treballo.
El pitjor que et pot passar és tenir èxit massa jove. L'excel·lència literària no s'improvisa. El bon escriptor necessita agafar ofici a còpia d'anys i panys de solitària foscor, moltes lectures, moltes vivències i molts fracassos. Hauria d'estar prohibit que ningú publiqués res abans del 40 anys.
Vam inaugurar el Casal. Van venir les autoritats i mig poble. Vam assistir al concert de la Coral. Vam sopar al Sant Miquel amb l'Abel Folk i la Glòria Casanova. Vam fer la copa a Ca La Montserrat.
Passo la tarda traduint fragments de Goethe, concretament de la seva Nausikaa (1787), un drama inacabat en el qual l'escriptor alemany reprèn el mite que apareix a l'Odissea homèrica. La donzella Nausica -filla d'Alcínous, rei dels feacis- troba Odisseu a la platja i, per art de màgia, es desencadena la seducció. La tragèdia dels amors platònics, l'esqueixament del cos i l'ànima, la renúncia que és alhora penyora d'eterna recordança. La mítica Nausica plora, com plorava la mítica Ariadna a la platja de Naxos. Llàgrimes que es fonen amb l'escuma de les onades...Du bist nicht einer von den Trüglichen,
Wie viele Fremde kommen, die sich rühmen
Und glatte Worte sprechen, wo der Hörer
Nichts Falsches ahnet und zuletzt, betrogen,
Sie unvermutet wieder scheiden sieht.
Du bist ein Mann, ein zuverlässiger Mann,
Sinn und Zusammenhang hat deine Rede. Schön
Wie eines Dichters Lied tönt sie dem Ohr
Und füllt das Herz und reißt es mit sich fort.
Tu no ets un engalipador,
com molts forasters vanitosos que arriben
i garlen amb mots planers, i qui els escolta
no sospita l'engany fins que, al final, estafat,
veu que, de sobte, han tornat a marxar.
Tu ets un home, un home fiable,
el teu discurs té sentit i coherència. Venust
com la cançó d'un poeta que ressona a l'oïda
i s'apodera del cor tot sadollant-lo
