Tramping

T'escapes cap al sud seguint la costa. La Caddy s'embala amb la tramuntana bufant-li el cul. Res d'autopistes ni peatges. Només carreteres secundàries. 

Alguns noms: Sant Carles de la Ràpita, Morella, Xàbia, Terol... 

Algunes descobertes: Guillem de Belibasta a Sant Mateu, una magnífica TAU a l'escut de Les Alcubles, la Cova Santa d'Altura i el seu lledoner...

El desastre urbanístic de la costa valenciana és inenarrable, irreparable, depriment. Sort que els arbres plens de cítrics madurs donen un toc de color i alegria al quadre. T'enamora el Maestrat. La senzilla estampa de les terres de l'interior versus una primera línia de mar plena de mal gust i presumpció.

La Caddy roda fina i, quan es fa fosc, esdevé un úter acollidor on pots descansar. Un matalàs suficient, el sac de dormir, la manta que vas comprar a Dublín... T'adorms escoltant el mar, com a casa. Vida nòmada.

Quan tornes, la tramuntana segueix fent ballar les branques. Aparques la Caddy i t'adones que tens dues cases o potser tres o quatre o cinc... Què és "una casa"? Una house, una home o una Caddy?  

Casa teva és allà on t'hi sents a gust. Xerrant al voltant d'una taula, arraulit en els teus braços o fent tramping pel món...   

Llibres de Toni Ros

OPERA OMNIA

Darrer poema (2000)

El Camí de la Tau (2001)

Tros de Quòniam (2003)

Una certa penombra (2005)

L'oracle imminent (2006)

Un gripau al jardí (2007)

Catosfera 04-05-06 (2008)

Entrellum (2009)

El somni de Venus (2009)

La isla sin serpientes (2009)

Hanua Nua Mea (2010)

La síndrome de Gauguin (2010)

Mandala (2010)

On acaba l'atzur (2010)

Dietari de Terradets (2012)

Ciberdietaris 2007-2012 (2013)

Meditacions (2013)

Rúbies (2013)

Ales i arrels (2014)
Un hombre libre (2014)

Connexió Espiral (2015)

Viatge a Hiperbòria (2016)
Poemes de Cap Ras (2017)
Dietari de viatge (2017)
Wandersmann (2017)

Brasil al cor (2018)

Anakana (2018)

LLIBRES VOGEL

Vogelfrei (2018)
Salvatge Horitzó (2020)

EVAiTON (2021)

Esperit Lliure (2023)

Fenomen Orriols (2024)

Traducció: L'educació de l'estoic 

de Fernando Pessoa (2003)

Tots els premis literaris

POEMARIS

Coordinador de

La catosfera Literària
2008

Descarrega-te'ls a

OPERA OMNIA

Tramuntana, Tau i Greal

Bufa tramuntana. El mar té un color blau intens amb pinzellades blanques d'escuma. La costa nord del Cap de Creus apareix més nítida que mai. Rere el finestral tot és innocu. Escolto el zumzeig del vent i m'embadoco amb el ball imprevisible de les branques. Núvols llargs decoren el cel. No sé com s'ho fan les gavines per a volar amb aquesta ventada. 

Ahir vaig visitar el museu de Montserrat. Em van impressionar especialment els quadres de Vayreda i les escultures de Rebull. Vaig sortir amb ganes de pintar. Fa segles que no pinto...

I al museu vaig "caçar" una altra TAU. Es trobava pintada sobre l'hàbit de Sant Antoni el qual, per a subratllar la importància dels símbol, sosté a la mà dreta una gaiata també en forma de T. És a dir, que en el centre del quadre (no recordo el nom de l'autor ni de l'altre sant que l'acompanya) podem contemplar dues TAUS de la mateixa mida...

Bufa tramuntana. En el cim més alt de la Serra de Verdera hi ha les ruïnes d'un castell que va guardar el Sant Greal. De vegades aixeco la vista i el miro amb emoció. Aleshores, sense saber per què (no és una qüestió racional), sento profundament que sóc on he d'estar i que estic on he de ser.         

has the world gone mad or is it me?

El camí de Ne Jambalu

En el capítol X del llibre Una mestra a Katmandú, Vicki Sherpa visita un gueshe ("doctor en metafísica budista") el qual li revela una antiga profecia escrita fa 700 anys pel guru Padmasambhava...

Existeix una cova entre els cims de l'Everest i el Makalu l'entrada de la qual s'obrirà quan arribi la Tercera Guerra Mundial. Arran d'aquesta conflagració, morirà molta gent, i només se salvaran els que descobreixin aquesta cova i hi entrin. Els afortunats seran aproximadament cent mil persones. 

Quan ho escolta, la Vicki es queda perplexa. És que no ha llegit l'Apocalipsi? Segons el darrer llibre de la Bíblia, la xifra exacta dels "escollits" serà 144.000. Seran els que estiguin marcats amb el signe de la TAU, altrament dits tauistes.       

Knut Hamsun

Em sento inútil i m'emprenyo quan estic malalt. Sé que és una prova d'humilitat, però em costa. La inactivitat em mata. L'hivern i jo som incompatibles, encara que una mica de sol m'ajuda a sobreviure. L'entomo com un llangardaix assegut a la platja mentre escolto la remor monòtona de l'aigua i llegeixo Fam de Knut Hamsun... Quan es posa el sol, tot esdevé inhòspit.

Phalacrocorax aristotelis

Avui la mar és plorosa, tota l'atmosfera humiteja, els corbs marins s'estan sobre els esculls vigilant els peixos incauts (jo els vigilo a ells amb els prismàtics), les gavines volen i grallen amb elegància superba, cauen les primeres gotes d'ençà que habito aquesta nova residència (farà 20 dies demà, Sant Antoni de la Tau), surto al carrer i entomo la pluja amb la boca oberta... 

No feu cas d'allò que us expliquin de segona mà. Sigueu sempre escèptics amb tota mena de notícies “mediàtiques”. La realitat és immediata o no és realitat. Com el present. La resta cabòries. L'ús del llenguatge denota impotència. Parlem quan no som capaços de sentir directament. Massa paraules és símptoma d'immaduresa. 

Avui predomina l'aigua i el cel es confon amb la terra. 

ἡ ἀλήθεια ἐλευθερώσει ὑμᾶς

Deixes el mòbil a casa, camines 10 minuts, et despulles, prens el mar i prens el sol, medites, oblides el temps, oblides les paraules, oblides les mentides del món, t'oblides de tu mateix (...) 

Dónes gràcies, et vesteixes, camines 10 minuts, retornes al mirall, a la pantalla, als mots, al rellotge (...)

El món segueix girant i segueix mentint, però tu ja saps on rau la veritable llibertat (...)

Demà tornaràs a llevar-te per a saludar el primer raig de sol i acomiadar el darrer (...)

Entremig, això que anomenem "vida" (...)

Veritat i llibertat són sinònims.

Pur present

Hauria d'estar preocupat perquè cada dia escric menys? 

I si m'he mort sense adonar-me i fa dies que sóc al cel? 

Tot és tan misteriós. 

Com diu Heràclit, el Sol és nou cada dia. 

Estimo la mar i la llum i el pur present. 

La lluna sap el meu secret. 

T

Peix fresc

La garota i l'atzavara

Poques coses són tan gratificants com treballar al jardí (els anglesos ho anomenen gardening): esporgar, treure la pinassa, adobar, regar... Un jardí abandonat fa molta pena. Aquí han sobreviscut les crasses (també anomenades suculentes: àloes, atzavara), els hibiscus, les esparregueres, els baladres, l'olivera, el xiprer, els pins... Plantes resistents que demanen poca atenció. Fa dos dies que en tinc cura i ja somriuen. Malgrat la seva capacitat per sobreviure, agraeixen que algú les amanyagui. 

Cap al migdia m'aventuro pel esculls de davant de casa. La mar sembla un llac. Minves de gener. Porto bermudes i una samarreta de màniga curta. El termòmetre de la terrassa marca 20 graus. Agafo una garota amb la mà i me l'enduc. Les punxes es belluguen. Estarà plena? Treballo amb les tisores fins que apareix el color taronja, ben amagat dins la closca. Caviar de mar. El gust que et queda a la boca és quelcom difícil de definir. M'ha sabut greu matar un ésser viu... No n'agafaré més, encara que la gent les pesca sense contemplacions (i sense llicència), n'omple galledes i marxa. 

Les plantes i els animals, per punxeguts que siguin (ara penso en l'atzavara i en la garota concretament), mereixen el nostre respecte. Ells hi eren abans que nosaltres arribéssim i continuaran aquí quan marxem. Aquesta veritat m'ha enlluernat la consciència i m'ha acompanyat tot el dia. Hem de fer-nos dignes del paradís.        

Je suis Walter

Je suis Charlie

L'esquelet de la garoina

Albada

Són les 8:17 i el sol surt pel far de Cap de Creus. S'omple la casa de llum i l'ànima també. És tan emocionant pensar que puc viure aquest miracle cada dia, sempre igual i sempre diferent, amb mil i un matisos, com els petons. Déu m'acarona amb els seus dits càlids. Sento com batega la vida infinita, la seva música profunda, la veritat, la bondat i la bellesa de tot plegat. Non sum dignus. I piulen els ocells. La mar avui és una donzella encara endormiscada. Si hagués de ser un color, seria daurat, però no és pas un color, sinó una pau intensa, com si després de molts anys cercant sense parar, per fi hagués trobat l'indret exacte dels meus somnis, i pogués descansar. Abans de ser cendra, cremaré aquí amb plena consciència de ser qui he de ser. Abans de ser cendra, seré mots i seré llum amb la llum eterna de l'univers.      

Salut, amor i llibertat

 

El 2015 m'ha portat una capçalera nova al blog (la foto me la va fer ma filla el dia de Nadal a Howth), un nou vehicle i una nova residència. El somni s'havia demorat molts anys, però finalment s'ha materialitzat de forma esplendorosa, gairebé increïble. 

En direcció sud-est, veig els pobles de Llançà i El Port de la Selva, amb els cims de Sant Salvador de Verdera i el Pení. De nit, pampalluguegen dos fars. La Mar d'Amunt, el Cap de Creus, la brava mar que s'escumeja contra els esculls del Cros. Hi toca el sol tot el matí. Davant mateix hi passa el camí de ronda. Marxapeu del Cap Ras. No, no es pot demanar més. 

El 2014 en vam fer cinquanta. Vam començar-lo a Islàndia i el vam acabar a Irlanda. Entremig, el Camí de Sant Jaume, la Provença i el Canigó, entre altres coses. El 2015 seguirem viatjant, caminant, fent cims... i escriurem, per descomptat. La banda sonora serà marítima i el color predominant el blau. 

Posats a demanar, demano salut, amor i llibertat. En aquest ordre. Cap de les tres coses són incompatibles. La veritable felicitat és un triangle que les inclou totes tres. El meu únic propòsit és viure d'acord amb la natura, ser jo mateix i millorar una mica cada dia. 

Un ocellet es posa sobre la barana de la terrassa, em mira i em diu: Tu ets el nou llogater? Véns només per uns dies, com els altres? Li responc: No, no sóc un llogater de temporada. Em quedaré aquí fins que em fotin fora. L'ocellet piula content: Perfecte, així podrem ser amics... 

La casa va ser construïda l'any que jo vaig néixer. Al lavabo hi ha una placa amb la frase més famosa del Petit Príncep...

 

El secret és simple: allò essencial es veu amb el cor, no pas amb els ulls. Cloc les parpelles i escolto el mar (de vegades és mascle i de vegades femella, la seva veu té tonalitats infinites). Quan les descloc, l'ocellet ha marxat. Sí, serem amics. No ho dubtis. 

El que veig amb els ulls és impressionant, majestuós, indescriptible. El meu cor està curull d'agraïment. No sé com he arribat fins aquí. Tant se val. El que sé és que algun dia hauré de marxar, perquè sempre acabem marxant. La guineu del Petit Príncep s'acomiada... Viure és aprendre a acomiadar-se. 

Benaurat 2014. Benvingut 2015.

Ah, quasi me n'oblidava: avui fa 11 anys justos que vaig escriure el meu primer post a TdQ.

GRÀCIES.                    

Happy Christmas

Oceà

Aquarel·la pintada el 10-4-1992 i inclosa dins el poemari Kènosi

Però el meu somni sense brúixola

virava cap a altres camins...

... cap a la pàtria eterna de

les sirenes i els dofins

Màrius Torres

Pessoa i la veritat

Et diré la veritat encara que no t'agradi. Te la diré clar i català. Si no te la digués, m'equivocaria. Si no te la digués, el nostre amor seria coix i manc. Podria callar i fer veure que tot és perfecte. Podria callar i maquillar una mica més la màscara. Et diré la veritat encara que m'engeguis a pastar fang. Diuen que les veritats fan perdre les amistats, però tu i jo no som amics, sinó molt més. Per tant, escolta:

Fins que no et decideixis a viure veritativament no seràs lliure ni seràs feliç. 

- Què vol dir "viure veritativament"?

- Viure sense una doble vida, sense mentir, sense amagar, sense fer comèdia, sense hipocresia, sense fer mal a ningú, sense contradiccions, sent una persona íntegra, autèntica... 

- O sigui, viure sol, com un ermità...

- Per què ho dius, això?

- Perquè si vius en societat és impossible viure com tu dius. La societat està basada precisament en aquesta premissa: la veritat no pot ser mostrada mai del tot, com les cartes en el joc... si vols guanyar, clar. 

- La vida no és un joc.

- Però tu vols guanyar, oi?

- Guanyar què? Jo el que vull és no perdre'm....

- Mai ningú no s'ha perdut. Tot és veritat i camí... Saps qui va dir aquesta frase?

- No.

- Fernando Pessoa. 

- Ah. I ell va viure veritativament?

- Jo diria que no...

- Per què?

- Perquè va confiar massa en les paraules, i les paraules no són la veritat de la vida...

- Una mica ermità sí, que ho va ser...

- Va viure sol, però molt ben acompanyat per les paraules i el seu desassossec... 

- I doncs?

- Doncs res. Que és complicat...

- Que és complicat què? Viure veritativament? Ser lliure? Ser feliç? Entendre Pessoa?

- És complicat trobar la senzillesa, malfiar-se de les paraules, deslligar-se dels lligams, aturar-se un moment, respirar fons, mirar l'horitzó i confiar que tot anirà bé...

- I tot anirà bé?

- Ho dubtes?

- No, la veritat.      

Our Rainbow

Cada segon tic-tac-tic-tac deixem de ser una mica allò que érem. Cada segon tic-tac-tic-tac una altra passa ens mena al centre del laberint. Cada segon tic-tac-tic-tac fonent tots els colors en blanquíssima puresa. Cada segon tic-tac-tic-tac records i llum i violins esmolats que empaiten les estrelles. Cada segon tic-tac-tic-tac manuscrits oblidats, cal·ligrafies alienes, silencis i enyors i aquesta brutal certesa que som allò que no som perquè som molt més que mots i que carn i que màscares i que somnis i que cendra...         

Of you and me, ever changing, moving on now
 

Cada segundo tic-tac-tic-tac dejamos de ser un poco lo que éramos. Cada segundo tic-tac-tic-tac otro paso nos conduce al centro del laberinto. Cada segundo tic-tac-tic-tac fundiendo todos los colores en blanquísima pureza. Cada segundo tic-tac-tic-tac recuerdos y luz y violines afilados que persiguen las estrellas. Cada segundo tic-tac-tic-tac manuscritos olvidados, caligrafías ajenas, silencios y añoranzas y esta brutal certeza de que somos lo que no somos porque somos mucho más que palabras y que carne y que máscaras y que ceniza y que sueños... 

Every second tick-tock-tick-tock we are being a bit less what we were. Every second tick-tock-tick-tock another step is leading us to the center of the maze. Every second tick-tock-tick-tock all the colors are melting in the whitest purity. Every second tick-tock-tick-tock light and memories and sharp violins chasing the stars. Every second tick-tock-tick-tock forgotten manuscripts, someone else's calligraphy, silence and longing and this brutal certainty that we are what we are not because we are much more than words and meat and masks and dreams and ash...

Una munió de paraules

(darrers versos del poemari Llavor de Caos)

Un bon resum de 30 anys de producció literària. Fins i tot un bon epitafi de vida...

Com deia Oscar Wilde:
L'única disculpa que té fer una cosa inútil és que un l'admiri intensament  

So close

Tan a prop que res no ens destorba en la penombra fràgil dels instants volàtils abans que la mort se'ns endugui mar enllà a la remota illa dels benaurats. Tan a prop que somio tendreses llunyanes. Tan a prop com la sorra i l'escuma després del temporal. Tan a prop que la nit i la lluna es confonen. Tan a prop que sento el batec del teu cor dins el meu cor. Tan a prop com l'ahir del demà. Tan a prop que podria endevinar la propera nota, el proper gest, el proper mot. Tan a prop que el silenci s'allargassa fins a deixar-nos una buidor plena de joia. Tan, tan a prop, que res és real.   

(Gràcies pel concert d'aquesta nit a Alpicat)

Tan cerca que nada nos estorba en la penumbra frágil de los instantes volátiles antes de que la muerte nos lleve mar adentro a la remota isla de los bienaventurados. Tan cerca que sueño ternuras lejanas. Tan cerca como la arena y la espuma tras el temporal. Tan cerca que la noche y la luna se confunden. Tan cerca que siento el latido de tu corazón dentro de mi corazón. Tan cerca como el ayer del mañana. Tan cerca que podría adivinar la próxima nota, el próximo gesto, el próximo palabra. Tan cerca que el silencio se alarga hasta dejarnos un vacío lleno de alegría. Tan, tan cerca, que nada es real.

So close that nothing disturbs us in the fragile half-light of volatile moments before the death takes us away overseas to the remote island of the blessed. So close that I dream distant tenderness. So close like sand and foam after the storm. So close that night and moon get mixed up. So close I feel your heart beating into my heart. So close like yesterday and tomorrow. So close that I could guess the next note, the next gesture, the next word. So close that the silence is stretching on until to leave us an emptiness full of joy. So, so close that nothing is real.

Vida nòmada

 

Costa tant, alliberar-se dels objectes que ens han fet companyia aquests anys pretèrits! En el meu cas, són els llibres, la creu més pesada. Cada mudança intento treure'm de sobre alguna capsa més (no compto els volums, sinó les capses). Ara que, per enèsima vegada, torno a empaquetar-los, rumio les possibles destinacions: uns aniran al contenidor blau, altres a la biblioteca pública, la resta els repartiré en cases d'acollida literària (hi ha persones que disposen d'espai). Jo no en vull, de llibres. Si són de paper, quan els acabo de llegir, els regalo. M'estimo més els ebooks. La vida nòmada del pelegrí existencial només és viable amb el benentès de la lleugeresa. No m'interessa el que no cap a la motxilla i, a tot estirar, a l'interior de la Caddy (la meva nova companya de viatge). Tota la puta vida acumulant objectes i ara malda que maldaràs per a desprendre-te'n. Quina ironia, oi? Ens sobren possessions i ens manca simplicitat, senzillesa, autenticitat. Ens manca, en definitiva, llibertat. Allò que ocupa espai i pesa s'oposa al nostre avenç. Per cert, ¿algú vol els 46 volums de l'obra completa de Josep Pla o les obres completes de Freud, correspondència inclosa?

Not even one reason to stay

Un somni antic

El dietari començarà amb aquesta frase: "He vingut a escoltar el mar..." 

Perpetrant un somni antic, gosaré habitar a la Mar d'Amunt, ran de camí de ronda, entre Grifeu i Garbet, entre les cendres de Pere Calders i l'últim repòs de Walter Benjamin, davant l'hipnòtic blau de Josep Palau i Fabre... i més amunt encara, amb el far d'Antonio Machado, mestre de mestres.

Escoltar i mirar els dos blaus, amb la línia de l'horitzó com a pauta.

Tramuntanades i llevantades. Escumalls i tamarius. Cap Norfeu, Cap de Creus, Cap Ras...

Hi ha una geografia de l'ànima. La meva és brava, brava mediterraneïtat.

El camí veritable

Pregunta: ¿Es difícil saber cuál es el camino verdadero?

Sri Ma: Si estás sentado con todas las puertas y ventanas cerradas, ¿cómo puedes ver el camino? Abre la puerta y sal fuera, el camino se hará visible. Una vez en el camino encontrarás a otros viajeros que te darán consejos y guía acerca del camino. Tu misión es reunir todas las fuerzas que tengas y echarte a andar - después de eso la ayuda está garantizada.

A new energy

The condition of true naming, on the poet's part, is his resigning himself to the divine aura which breathes through forms, and accompanying that. It is a secret which every intellectual man quickly learns, that, beyond the energy of his possessed and conscious intellect, he is capable of a new energy (as of an intellect doubled on itself), by abandonment to the nature of things; that, beside his privacy of power as an individual man, there is a great public power, on which he can draw, by unlocking, at all risks, his human doors, and suffering the ethereal tides to roll and circulate through him: then he is caught up into the life of the Universe, his speech is thunder, his thought is law, and his words are universally intelligible as the plants and animals.

Ralph Waldo Emerson, The Poet 

Perquè el poeta pugui anomenar veritablement les coses, cal que es lliuri a l'aura divina que alena a través de les formes i sintonitzi amb ella. L'home intel·lectual aprèn ràpidament aquest secret: més enllà de l'energia del seu intel·lecte obsedit i conscient, és capaç d'una nova energia (com si l'intel·lecte es dupliqués), si s'abandona a la naturalesa de les coses; això significa que, a banda del seu poder privat com a individu, existeix un gran poder universal en el qual pot recolzar-se, obrint (no sense risc) les seves portes humanes, patint les etèries marees que roden i circulen a través seu: llavors és atrapat dins la vida de l'univers, el seu discurs és tro, el seu pensament llei i els seus mots universalment intel·ligibles com les plantes i els animals.

Beyond words

Nothing can bring you peace but yourself

Ralph Waldo Emerson

Més enllà dels mots, afirmo en silenci allò transcendental, la veritat que s'amaga rere aquesta aparença de carn i de sang. Somric. Abdico de la voluntat. Intento viure sense expectatives. Així m'acosto a mi mateix (que ets Tu). El misteri d'una ànima assedegada de llum. Serenament. Més enllà dels mots. 

Más allá de las palabras, afirmo en silencio lo trascendental, la verdad que se esconde tras esta apariencia de carne y de sangre. Sonrío. Abdico de la voluntad. Intento vivir sin expectativas. Así me acerco a mí mismo (que eres Tú). El misterio de una alma sedienta de luz. Serenamente. Más allá de las palabras. 

Beyond words, silently I affirm the transcendental, the truth behind this appearance of flesh and blood. I smile. I abdicate the will. I try to live without expectations. So I get closer to myself (that You are). The mystery of a soul thirsty of light. Serenely. Beyond words. 

Sri Ma

Only lovers left alive

Com si els cossos no importessin. Com si el temps fos aparent. No hi ha herois, només zombis. I love your way of telling. Adam i Eva s'abracen i passegen, l'addicció a la sang els uneix, escuren el calze del vi demoníac. Tenebrós, artificial, claustrofòbic: What a lovely place! El Dr. Faust col·lecciona guitarres antigues. L'alquímia eròtica es nodreix del soma sagrat que creix entre les escletxes de les tombes. L'atracció de l'abisme, aquell vertigen suprem que només pertany als esperits més lliures. Parlem llatí perquè estem morts. Fotofòbia. Jo sóc l'altre, però no puc matar-lo. No n'hi ha prou amb una bala de fusta al bell mig del cor. On són la veritat, la bellesa, la bondat? On és la llum, el cel, l'aigua que corre, el nen que riu, la dona que balla, l'home que somia? Fes-me plorar, allibera'm de les ombres, enlaira'm fins a la lluna. El mal és una metàfora, com el sexe sense amor. Els àngels juguen a disfressar-se. Un petó és un petó. L'univers sencer es resumeix en un petó. Quan els amants es besen són déus. Can we sleep a little longer? Psicodèlia. No tots els vampirs porten ulleres de sol. Udolen els llops a trenc d'alba. Ens trobarem a la propera reencarnació. Abans que es faci tard, deixa'm dir-te que t'estimo. És més fàcil destruir que construir. Mira els ulls. Els ulls ho diuen tot sense paraules. Les ànimes es reconeixen en la mirada. La mirada i els petons. La resta és secundari. Com el cos. Com el temps. Com l'espai. Els petons i la mirada. La fusió. I la sang del Sant Greal, la més pura de totes. Plou a Alpicat. Només els amants sobreviuen. La distància dels cossos no és distància real. Hi ha distàncies més insalvables. Compartirem la darrera gota abans del comiat. Give me all your money, baby. Et faré un regal que t'agradarà. Soms instruments (no ho oblidis). Encara queden mosques. Només l'amor ens salva. Per què totes les pelis de vampirs acaben amb una orgia?

Blue will be blue

Somies que volen ofegar-te i que perds el tren.... (Algun dia parlaré de la bogeria... Hi ha massa llum i el cervell funciona pel seu compte)... Tranquil·la, trobarem la manera de ser nosaltres... No ploris més... El blau serà blau... Vertigen... Quan t'han agradat les coses fàcils?

Sueñas que quieren ahogarte y que pierdes el tren... (Algún dia hablaré de la locura... Hay demasiada luz y el cerebro va a su bola)... Tranquila, encontraremos la manera de ser nosotros... No llores más... El azul será azul... Vértigo... ¿Cuándo te han gustado las cosas fáciles?  

You dream that they want to drown you and you lose the train... (Someday I will speak about madness... There is too much light and the brain works his own thing)... Don't worry, we will find the way to be us... Don't cry anymore... Blue will be blue... Vertigo... When did you like the easy things?

Lyrics

Som instruments

Visc en present (com tu, com tothom). M'aturo i m'assec en un banc qualsevol d'una plaça qualsevol d'una ciutat qualsevol d'un país qualsevol d'un planeta qualsevol d'una galàxia qualsevol... per a sentir els batecs del cor i el vaivé de la respiració. Tot és rítmic: sístole i diàstole, inspiració i expiració. No cal res més. La gent camina amunt i avall. Els cotxes acceleren i frenen. Les fulles cauen. Els ocells piulen. Els núvols s'esfilagarsen. En tinc prou amb aquest instant. La mirada es mira a si mateixa. Tot existeix en un punt (ara i aquí), des del nen que diu “mama” fins a l'estrella més llunyana. Visc en present (com tu, com tothom). Un raig de sol enllustra l'estàtua d'un home que toca el violoncel. Déu fa música amb nosaltres. Som instruments.

Vivo en presente (como tú, como todos). Me paro y me siento en un banco cualquiera de una plaza cualquiera de una ciudad cualquiera de un país cualquiera de un planeta cualquiera de una galaxia cualquiera... para escuchar los latidos del corazón y el vaivén de la respiración. Todo es rítmico: sístole y diástole, inspiración y expiración. No hace falta nada más. La gente camina arriba y abajo. Los coches aceleran y frenan. Las hojas caen. Los pájaros trinan. Las nubes se deshilachan. Me basta con este instante. La mirada se mira a sí misma. Todo existe en un punto (aquí y ahora), desde el niño que dice “mamá” hasta la estrella más lejana. Vivo en presente (como tú, como todos). Un rayo de sol abrillanta la estatua de un hombre que toca el violoncelo. Dios hace música con nosotros. Somos instrumentos. 

I live in present (like you, like everyone). I stop and sit on any bench of any square of any city of any country of any planet of any galaxy... to hear the heartbeat and to feel the breathing sway. Everything is rhythmic: systole and diastole, inspiration and expiration. I do not need anything else. People walk up and down. The cars accelerate and brake. The leaves are falling. The birds are chirping. The clouds are fraying. I have enough with this moment. The look is looking itself. Everything exists in a point (here and now), from the child saying "mom" to the farthest star. I live in present (like you, like everyone). A ray of sun shines an statue of a man playing the cello. God makes music with us. We are instruments.

Sense crosses

Venimos de cien mil naufragios, de una derrota eminente, y llevamos las heridas escritas en la piel para que todo el mundo pueda leer nuestros sueños. (SS)

Abans que fossis àncora vaig ser naufragi. Abans de la nostra victòria, desfeta inenarrable. Tenim les ferides obertes de bat a bat perquè les guareixi la tramuntana. Som aquí per a gaudir dels somnis. La mirada se'ns perd entre gorges i calanques. Hi haurà més crits i més llàgrimes. Hi haurà més valls i més cims. Caminarem plegats sense crosses com caminen els valents, i envellirem dignament, amb la pell esquerdada, amb el cor esquerdat, amb l'ànima tendra i transparent, a punt per a una nova albada...

Antes de que fueses ancla fui naufragio. Antes de nuestra victoria, derrota inenarrable. Tenemos la heridas abiertas de par en par para que las cure la tramontana. Estamos aquí para gozar de los sueños. La mirada se nos pierde entre desfiladeros y calas. Habrá más gritos y más lágrimas. Habrá más cimas y más valles. Caminaremos juntos sin muletas como caminan los valientes, y envejeceremos dignamente, con la piel agrietada, con el corazón agrietado, con el alma tierna y transparente, a punto para una nueva alborada... 

I was sinking before you were anchor. Untold defeat before our victory. We have wide open wounds because the North Wind heal them. We are here to enjoy the dreams. Our look is losing itself in canyons and creeks. There will be more cries and tears. There will be more peaks and valleys. We will walk together without crutches as brave walkers, and will age with dignity, cracked skin, cracked heart, with a tender and transparent soul, ready for a new dawn...