Abans de marxar de Brasil, voldria escriure algunes coses sobre el que he vist i he après en aquest país tan gran i tan divers en el qual he estat un total de 53 dies. Al mes de desembre vaig endinsar-me 10 dies a l'Amazònia i ara he passat 6 setmanes visitant diferents indrets (São Paulo, Rio de Janeiro, Ilha Grande, Brasília, Chapada dos Veadeiros, Serra de Mantiqueira, Iguaçu). Vet aquí:
1) Tabac. A Brasil gairebé no existeix el tabac, molt poca gent fuma. Si veus algun fumador sol ser un turista o algun penjat. Es veu que la publicitat negativa ha donat resultat (cosa que no ha succeït a casa nostra o en altres països). Aquí fumar és sinònim de suïcidar-se. Primer punt positiu per a Brasil.
2) Havaianes. Així anomenen les xancles o sandàlies que tothom porta, barates, fresques, còmodes... El clima explica el seu èxit, però el que resulta més difícil d'entendre és que, un calçat que serveix per a la platja i la dutxa, ells el facin anar a tot arreu, fins i tot en trekkings de muntanya complicats. Si la cosa es posa fomuda, se les treuen i continuen descalços.
3) Dutxes. És el "chuveiro do banheiro". En molts llocs, en comptes d'escalfador, tenen un sistema molt curiós: a la carxofa hi ha una resistència elèctrica que escalfa l'aigua que passa. Veure els cables allà dóna sensació de perill, però funciona. A més, es pot activar o desactivar, ja que normalment no fa fred.
4) Aigua de coco. No parlo de la que pots trobar a Europa amb tetrabrics, sinó del coco verd refrigerat que foraden al carrer amb un matxet, et donen una palleta i a xuclar. No hi ha beguda més sana i refrescant. Exhaurit el líquid interior, pots demanar que l'esberlin i menges la carn blanca i tendra de dins. Deliciós. Els preus van des de 5 a 8 reals (entre 1,5 i 2,5 euros).
5) Açaí. És el fruit d'una palmera, unes boletes negres amb les quals fan begudes i, sobretot, gelats (sorvete). Té un color violeta fosc, un sabor asprós i és antioxidant. Els encanta. La primera vegada que el proves no t'agrada, però després li trobes la gràcia.
6) Caipirinha. Fumar, els brasilers, no fumen gaire, però li foten força al mam. Hi ha cerveses potables (Skol, Original, Brahma, Heineken), però sens dubte la beguda nacional és la caipirinha, feta amb cachaça (pinga). Li afegeixen sucs (maracuià, llimona) i molt de sucre. Poden beure caipirinhes dinant, sopant, a totes hores. Per a mi, la millor és una artesanal que es diu
Seleta.
7) Guaranà. És una fruita vermella que té fama d'estimulant pel seu alt contingut en cafeïna. En fan un refresc molt popular de la marca Antarctica. M'agrada especialment barrejat amb whisky.
8) Taxis. Aquí funcionen molt bé els Uber, sobretot a les grans ciutats. Surten a meitat de preu i són fiables. Malgrat la dita: "Vas més perdut que un motorista de Uber" (motorista aquí no és solament el que condueix una moto, sinó qualsevol conductor de vehicles), solen ser joves que fan servir GPS. Els recomano.
9) Seguretat. Les notícies solen subratllar l'aspecte sensacionalista i negatiu de la realitat. Confesso que, abans de venir, tenia certa por (per això vaig contractar una assegurança de viatge), però després de 2 mesos in situ, no he viscut cap situació de perill o inseguretat. He caminat per les ciutats de Rio i São Paulo, sempre amb les lògiques precaucions, evitant faveles i nocturnitats.
10) Vocabulari. Hi ha expressions bàsiques que cal aprendre de seguida. Per establir conversa dius: "Oi. Tudo bem?" Es respon "Tudo bom". Quan et presenten algú, cal dir "(muito) prazer". Tothom repeteix "legal, bacana, muito legal, muito bacana..." (es traduiria com guai, molt guai). També fan anar les exclamacions "Nossa", "Isso"... Hi ha paraules màgiques, que m'encanten: "Beleza", "delícia"... S'empren en diferents moments, inclús per saludar. A l'acomiadar-se s'usa bastant el "Fica con Deus". En el vocabulari sexual cal vigilar amb el "comer", perquè té doble sentit, el segon dels quals és sucar el melindro: "comer a buceta". L'òrgan sexual masculí es designa de moltes maneres: rola, pãu, perú, manganelo, biscoito, vara, cacete...
11) O jeito brasileiro. La forma de ser dels brasilers et sedueix inmediatament. Són oberts, alegres, xerraires, hospitalaris, generosos... Et fan sentir com a casa, malden perquè estiguis a gust ("fique à vontade"), estimen lo seu i volen mostrar-t'ho.
12) Cachoeiras. Deu ser per la calor, però quan veuen una cascada s'hi llancen de cap. Adoren els salts d'aigua. Des de les mítiques i cabaloses catarates d'Iguaçu fins a les recòndites i bellíssimes cascades de Chapada dos Veadeiros (per parlar del que conec), Brasil és una terra de natura i dones exhuberants.
13) Carnaval. El que jo vaig poder contemplar al Sambódromo de São Paulo fou una desfilada molt ben organitzada i una posada en escena més aviat pudorosa, plena de decència, amb força motius religiosos, les mulates gens "pelades"... L'endemà, en un bloco da rua, hi havia més disbauxa, però molt lluny de la imatge llibertina que sol acompanyar l'arquetip carnavalesc.
14) Música. La bossa nova i mil estils més que fan de banda sonora a una terra feta de mixtures molt variades (afro, indígena, europeu, etc) La llista de noms seria infinita: Vinizius de Moraes, Tom Jobim, Maria Betania, Chico Buarque, Toquinho, Roberto Carlos, Marisa Monte, Elis Regina.... Brutal.
15) Religió. Sincretisme: candomblé, umbanda, espírites, catòlics, evangèlics... Nostra Senhora Aparecida seria la moreneta brasilera. Un poble que té fe, el brasiler.
16) Tòpics. Són 3: Futbol, carnaval i mulates. Del primer passo. Vaig veure Maracanà des de la finestreta de l'avió. El segon em va decebre. El tercer.... No tinc coneixement de causa. Observant les dones brasileres, veus tota mena de tipologies, des de les més làctiques de pell fins a les very black. Crida l'atenció el fet que hi ha dones grosses, vull dir altes, d'estructura ampla i "bunda" (cul) enorme. Moltes prenen suplements. Els homes brasilers, al costat de la ubèrrima femellada, semblen nans ridículs.
17) Dues frases. "Brasil is not for begginers" (Tom Jobim). "Não existe pecado ao sul do Equador" (Anònim).
To be continued.
