5.9.09
Mis letras son mis alas
3.9.09
2.9.09
Mascarades
Internet afavoreix la mascarada. De sobte reps un mail d'algú que no gosa identificar-se i que aspira a comunicar-se amb tu... No saps qui és, si mascle o femella, si ase o si bèstia, si amic o enemic... El cas és que tu li dius que, sisplau, es desemmascari, que doni la cara com la dónes tu... L'emmascarat (o emmascarada) s'hi nega perquè no vol que el (la) coneguis... Ok. A prendre pel cul. Ja fa uns quants anys que navego per aquestes aigües i he vist (i he patit) naufragis de tota mena. Passiu-ho bé.31.8.09
L'error fonamental
29.8.09
Amor, la luna
tu pelo entre mis dedos, todas las noches
hasta que nos despierte el alba.
Vuelve tu mariposa a mi casa.
Se posa donde siempre y reposa.
No habla.
La miro y sé que eres tú,
tímida como el primer día,
blanca y callada.
El aire se enfría, septiembre que llama,
racimos de locura en copas de esperanza.
Quiero volver a verte.
Quiero ser fuego para tu escarcha.
Aunque sea imposible, te amaré siempre.
La flor perfumada de tu alma, el beso insuperable.
Amor, la luna, los grillos cantan,
el mito que inventamos aquella noche sagrada.
Tu mariposa quieta junto a la ventana.
¿Qué dicen de nosotros los astros y las cartas?
Quiero volver a verte.
Aunque sea imposible, te amaré siempre.
Nada como tu risa, tus ojos, tu calma.
Tu pelo entre mis dedos.
Amor, la luna, mi corazón aguarda.
28.8.09
Avui la lluna
Avui la lluna no duu el teu nom. No escric perquè vull. Escric perquè no puc evitar-ho, sovint contra la meva voluntat. Mai no estaràs segura del tot. Totes les cruïlles són provisionals. Ens cal caminar. És el nostre destí: tenir una destinació, un projecte, un objectiu vital... La por ens paralitza. Els dubtes. La memòria dels fracassos. El que diran. Avui la lluna no duu el teu nom. La miro en silenci mentre els grills canten. És tímida com tu.26.8.09
Només el mar

Podríem estar hores asseguts en aquest banc, sota l'ombra dels arbres, sense a penes parlar, sense a penes pensar, en perfecte equilibri, lliures de la foscor del passat. No cal res més, ni impaciència ni necessitat. El mar, només el mar, l'assossec emocional, una profunda certesa: els astres no s'equivoquen mai.
24.8.09
Tan fàcil
23.8.09
20.8.09
17.8.09
6.8.09
Acabáramos
La risa inútil de mis labios de nadie
El quehacer continuo de mi corazón errante
La niebla que acecha detrás de los ojos
Todo lo daré
El alcohol que me enciende la lengua de trapo
El aire que mueve las ramas de los chopos
El lamento del galgo sediento
Esa luz que apenas calla, rosada, tras los cerros
Lo daré todo
Mi vida que se precipita por los acantilados
Sin una pizca de miedo
Eternamente ajada
Recubierta de musgos centenarios
Mi vida, esta farsa que no pesa nada
Apenas un quilate de uñas gastadas
Los hielos antárticos
El furor de los guerreros cuando las batallas eran verdaderas
No este perverso simulacro de sables y escudos de plástico
En la era de lo ficticio
Me emborracho de lágrimas ajenas
Porque mi pozo se secó hace siglos
Los grillos etílicos
Las fases lunares siempre previsibles
La enfermiza condena
El infierno doméstico y domesticado
Bajo la piel, entre los dedos,
Vorágine de cuadros zurbaránicos
Oscuras y opacas figuras sin hálito
Todo lo daré esta noche cuando se seque la tinta de mis labios
Cuando el azote irrumpa para llevárselo todo por delante
Mi infancia triste
Los muros que derribé para encontrar páramos
El silencio mortuorio de las cenizas anónimas
La silueta del último tren alejándose
Todo lo voy a dar hoy mismo
No os duela perder este hijo que fue de todos
El abismo hecho carne
El ayuno del solsticio
La prenda perdurable en la gaviota asesina
Golpea la puerta con el aire impetuoso
Soy la vieja maldición que revienta úteros vírgenes
Soy la ciénaga que se engulle a los caballos
Soy el lince que acecho tras los arrayanes
Bebo para estar vivo
El ruido de las castañuelas
Los venados en el horno
La vida sincera y entera
Todo lo daré esta noche al que lo quiera
Para siempre, sin remedio
Sigo bebiendo para ser hombre sin fisuras
La dialéctica inconcebible
El adiós de los adioses
El límite del veneno que justifica cada latido
Venid conmigo, amigos, escribo vuestro testamento
Todo lo daré para perderme
Ocaso de mí mismo
En la verdad pasajera
En el Olimpo de los semidioses que soñaron ser cíclopes y se quedaron en mofetas
Bebo y beberé este arrogante solipsismo
Sin patria ni bandera
Cuenta las veces que fui tuyo
La veces que me tuviste y me vaciaste
Cuéntalas, amiga, cuéntalas
Las veces que nos corrimos hasta dejar el mundo límpido y aburrido
El vaso que cruje
La noche se avecina
La miel de tus pechos
No llores más, no es necesario
Bebo mi alma para ser nadie
Para fulgir y refulgir en tiempo presente
Vivo y duelo y clamo
Duele la carne abierta, la sangre palpitando
Todo lo daré esta noche
Los árboles rotos con órbitas soñolientas
Todos los plenilunios
No me necesitan mis dueñas
Les importo un bledo
Viva, hurra, consigo lo más importante en esta noche álgida
Sin reproches de ningún tipo
Siendo rufián y gentleman al mismo tiempo
“Ballantines fecit”
Sería el epitafio
Acabáramos
Twit
2.8.09
31.7.09
Entrevistes a la tele
M'avisen que aquesta nit emetran el programa La Malla a la Xarxa de Televisions Locals on també hi surto entrevistat.
28.7.09
Baudelaire
Pour partir, coeurs légers, semblables aux ballons,
De leur fatalité jamais ils ne s'écartent,
Et, sans savoir pourquoi, disent toujours: Allons!
Etonnants voyageurs! quelles nobles histoires
Nous lisons dans vos yeux profonds comme les mers!
Montrez-nous les écrins de vos riches mémoires,
Ces bijoux merveilleux, faits d'astres et d'éthers
Le Voyage, Charles Baudelaire
27.7.09
24.7.09
17.7.09
Núvols blancs
Adoro els núvols blancs, magnànims, que ocupen el cel amb les seves filigranes inquietes, formes incessants que dibuixen i desdibuixen somnis infantils, perfils sobre el blau més nítid trenat amb ombres grisenques que contrapunten l'espai amb divinal majestuositat, esquitxos esfilagarsats, monuments impossibles.Els adoro perquè sempre somriuen (i, quan es pixen de riure, plou), perquè no tenen arrels (el vent que els empeny no els arrela, ans tot el contrari), perquè sobrevolen lleugers totes les misèries del món sense pertànyer-hi (no com nosaltres, que som fang i arrelem en el fang rabejant-nos-hi).
Els adoro, sí, aquest migdia ventós, conduint a 120 km/h, tornant de Barcelona, camí del meu futur completament incert...
Últimament només fotografio núvols.
Molts errors de la vida els cometem per impaciencia o precipitació, perquè volem una cosa abans d'hora o la volem després d'hora. Com deien els clàssics, cada cosa té el seu kairós, el seu moment oportú, com el punt exacte en què la fruita està madura i el pagès sap que l'ha de collir.
15.7.09
8.7.09
La importància dels adjectius
4.7.09
TOT ÉS AVUI
El fum de l'encens de mesc
La parsimònia dels minuts que moren
L'oblit i el record aleatoris
La intensa passió del vent
Tot és avui incendi
El cant de la cigala a l'olivera
La penombra on naufraguem
La vella fragància dels estels
La bellesa dels mugrons erectes
La disbauxa dels llavis ardents
Tot és avui promesa
Oceans que s'eixuguen
Continents i serralades que s'estrenyen
Boscos sagrats on es perden
els amants més enfollits
quan l'albada els embolcalla
de rosades tremolenques
Tot és avui desig
misteri, incendi i promesa
la vall dels teus pits
la meva última flama
indòmita i feliç
[banda sonora]
CIBERPOESIA
25.6.09
19.6.09
20.5.09
9.5.09
Els altres
6.5.09
Quan surts del forat tots els colors brillen d'una altra manera i el sol és més amic teu que mai. Dintre de mitja hora vindran els de la tele a fer-me una entrevista. Diuen que volen parlar sobre l'escriptura de blogs i les seves semblances i diferències amb el que dins dels gèneres literaris es coneix com a "literatures del jo" (autobiografies, memòries, dietaris, etc.), la relació entre la meva tasca de blogger i la d'autor de creació a propòsit del meu darrer llibre "Entrellum". De puta mare. L'última entrevista per a la tele la vaig fer al jardí de casa; aquesta la faré a la plaça del poble. Camisa blanca acabada de planxar, texans, Sebago... Cal estar presentable per als mitjans. Com m'agrada la primavera!4.5.09
24.4.09
23.4.09
20.4.09
17.4.09

6.4.09

4.4.09
3.4.09
Sant Jordi 09
la llibreria Jaimes (Passeig de Gràcia, 62)
de 10:30 a 11 del matí
2.4.09
1.4.09
26.3.09
10.3.09
45
9.3.09
Entrellum. 49 poemes i una elegia.
Selecció de 10 poemes del llibre recitats per l'autor
en el programa"Instants poètics" de Ràdio Arrels
a Perpinyà el passat 7 de març de 2008
COMPRA'L
1.3.09
Autoritat i límits
23.2.09
22 de febrer a Cotlliure
Ahir feia just 70 anys.


Toni Quero & Toni IbanezAixò és el que vaig escriure després de la meva primera lectura:
“Los adolescentes furtivos” és una obra novedosa, extraordinària, contundent, brutal, rica en expressions profundes, de diamantada originalitat, fresca, vitalista, que et commou i t’atrapa, t’arrossega amb la força de la paraula exacta. Excel·lent!Però el millor del dia encara estava per arribar. De camí cap al cementiri vam passar per la Casa Quintana, l'hotelet on Machado va morir. Es tracta d'una casa al costat de la riera que està igual ara que fa 70 anys. Sempre tancada. Llavors vaig veure que hi havia gent a dins, pujant per les escales. Coi, està oberta! I vaig començar a córrer.... I Toni Quero darrere meu. A la porta ens van dir que el Sr. Quintana (fill de la propietària que va acollir Machado en els seus darrers dies) l'havia obert per als representants de la Junta de Andalucía; i que no podíem pujar perquè l'espai era minso, que calia esperar que baixessin els que eren a dalt, atès que la cambra que va ocupar Machado es troba al pis superior. Aleshores, impacient, quan van baixar algunes persones, em vaig enfilar escales amunt... I Toni Quero i Renada Laura Portet (que s'hi havia afegit) darrere meu. A la porta de dalt ens van barrar el pas: El Sr. Quintana está cerrando... Com? Que un dia que obren aquesta casa jo no podré veure-la???!!! I em vaig colar cap endins. I Toni Quero i Renada darrere meu. El Sr. Quintana estava tancant els finestrons de la cambra on van morir Antonio Machado i la seva mare. Una cambra molt modesta, amb dos llits, un armari, una cadira, un bidet, una pica, un mirall... Vaig pregar al Sr. Quintana que em deixés fer un parell de fotos. Vaig posar el llibre sobre el llit com abans l'havia posat sobre la tomba. Vaig fer les fotos. Un lloc sagrat. Un moment sagrat. Un regal del cel. Gràcies Antonio!!!


15.2.09
De vegades el cos
10.2.09
Han florit les mimoses
Entrellum, lauréat du Prix International Antonio Machado 2008, révéle un entredeux imaginaire symbole du seuil séparant apparence et esprit. Poémes ou Elégies, Toni Ibanez évoque cette subtile alliance unissant le paraitre de nos vies et la réalité de nos souvenirs. A l’aune de l’oeuvre d’Antonio Machado, Entrellum, Entreluz, Clair-Obscur chemine au coeur de nos espoirs les plus intimes; une promenade lucide et contemplative hommage à l’esprit Machadien.
Guy Llobet
Président de la Fondation Antonio Machado - Collioure
7.2.09
Primer dissabte de febrer
5.2.09
Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06
Malgrat que alguns no acaben de veure clar el pas del text digital al paper, fa goig poder tenir entre les mans aquest nou "fill" que s'afegeix a la família de volums analògics. Lletres que taquen la blancor física. Un patracol que se sosté dempeus. Una altra fita aconseguida.
31.1.09
L'Oracle imminent ara també digital

Benvolgut Toni,Edicions Bromera ha encetat recentment una aliança amb altres destacades editorials independents (Cossetània, de Valls, i Angle, de Barcelona) per posar en marxa EDI.CAT (www.edi.cat). L’objectiu d’aquesta aliança és fer front de manera conjunta als canvis (locals i globals) que s’estan produïnt en el sector del llibre i explorar noves vies de difusió de les obres que configuren els nostres catàlegs respectius.En aquest sentit, volem posar en marxa al llarg del mes de febrer el llançament dels primers llibres digitals, i ens agradaria que figurares en aquesta selecció inicial. Et proposem, doncs, “publicar” L’Oracle Imminent en format digital, per a la venda mitjançant descàrrega en línia, amb protecció DRM anticòpia. A tal efecte, t’adjunte el model de l’addenda al contracte amb les condicions econòmiques propostes. Si hi estàs d’acord, t’agrairé que m’ho comuniques el més aviat possible i et farem arribar la còpia impresa i signada del document.
Moltes gràcies, com sempre, per la teua col·laboració,
Joan Carles Girbés
Director de publicacions
NB (lletra petita): Drets d'autor llibre analògic (paper) = 10%. Drets d'autor llibre digital (e-book) = 16 %. A partir d'ara els escriptors serem un 6% més rics... Visca! :(
28.1.09
LCL electrònica
Com ja vaig anunciar, EDI.CAT publicarà pròximament La catosfera literària 08 en format de llibre electrònic. La notícia la dóna avui Europa Press. D'aquesta manera, LCL_08 farà el viatge de tornada a la digitalitat. Textos que van néixer en els blogs i van anar a parar al paper, ara esdevindran un e-book.26.1.09
Arrels superficials
24.1.09
Nítidament veritable
22.1.09
Ja surto a l'Enciclopèdia!
21.1.09
El dia que Obama fou investit president
La memòria és un artefacte hipersubjectiu, ben curiós i fràgil. Per exemple, jo sempre recordaré el dia que Obama fou investit president no pas per aquest fet polític, sinó per un altre fet estrictament personal que per a mi és un milió de vegades més important que la investidura del 44è. president dels Estats Units. Al capdavall, amb tots els respectes, Obama acabarà sent una mera regla mnemotècnica.19.1.09
Crepuscles

Hi ha camins perquè hi ha peus. Hi ha amors perquè hi ha cors. Mai no diguis que tot s'ha acabat. Tot final és un nou principi...
Und jedem Anfang wohnt ein Zauber inne,
der uns beschützt und der uns hilft zu leben
Traducció al català
18.1.09
Hi ha primaveres arreu
No hi ha motius per a pensar que les coses que avui semblen impossibles ho hagin de continuar sent demà. L'actual impossibilitat no implica necessàriament la impossibilitat futura. Aquesta és l'arrel de qualsevol optimisme. El temps esporga les branques seques i fa llucar brots nous. Hi ha primaveres arreu esperant qualsevol excusa per a florejar a cor què vols. Hi ha primaveres dins teu que fa anys que coves... ¿Per què hauries de resignar-te a ser sempre hivern? 17.1.09
Entre les ombres
16.1.09
La justa llunyania

15.1.09
Ella restarà
Avui he rebut un mail de Mallorca en el qual se'm comunica que Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 (Edicions UIB) ja està imprès; i aquest mateix matí he anat a Correus per a trametre a l'editorial Cap Béar de Perpinyà les proves corregides del poemari Entrellum.Aquests dos llibres no esdevindran best sellers. Ja donaria gràcies si reben alguna crítica -bona o dolenta- en algun lloc. No tinc padrins, no pertanyo a cap mafieta. Vaig per lliure, a la meva bola. Ningú no m'ha regalat mai res, ni una miserable subvenció. Tots els llibres que he publicat són obres que han estat guardonades amb premis.
El primer blog que vaig tenir es deia igual que l'últim llibre que havia publicat. El proper llibre que publicaré es dirà igual que el blog que tinc...
Jo només aspiro a seguir fent la meva obra, a la xarxa, al paper i on faci falta. Quan jo marxi, ella restarà.
14.1.09
Demà serà un altre dia
13.1.09
Entrellum + Entreluz + Clair-obscur

Fa sol. Després d'un cap de setmana manicomial per culpa de la puta lluna, sembla que torna la calma. Calma aparent. Esmerço la tarda repassant un per un els poemes, sobretot la versió francesa, que encara no havia pogut llegir íntegrament. Versos que ja no semblen meus...
12.1.09
Antoni -X- Ros
Jo no sóc Antoni Casas Ros, sinó Antoni Ibañez Ros. Malgrat que coincidim en el nom i el segon cognom, no tinc res a veure amb el misteriós autor d'El teorema de Almodóvar. De fet, no en sabia res d'aquest llibre ni d'aquest enigmàtic escriptor fins que no vaig llegir les últimes pàgines del Dietario voluble de Vila-Matas, on ell també afirma que "No, no soy Casas Ros..."Al llarg del seu Dietario, V-M cita alguns blogs, però no esmenta ENTRELLUM. Tampoc no diu res de l'entrevista que li vaig fer a mitjans de febrer de 2007. Almenys, em queda el consol de què el meu nom hagi pogut inspirar el nom d'aquest escriptor emmascarat...
11.1.09
Felicitat Dragon Kahn

10.1.09
Udolo en veu baixa
Noto que s'acosta el pleniluni perquè em poso més neguitós. És un neguit diferent del meu neguit habitual. Aleshores miro el cel i dic: clar, la puta lluna! I tu dius: estàs com un llum, què collons té a veure la pobra lluna amb el teu caràcter reconsagrat? Si t'emprenyes cada dos per tres sense motius, si punxes més que un eriçó esmolat, si sempre estàs de futris, si tens aquesta mala llet insuportable... no li fotis la culpa a la lluna! El que passa és que ets un llunàtic!!Udolo en veu baixa perquè no em sentin els veïns. El cor em batega a batzegades. Em beuria la teva sang. T'esgarraparia de dalt a baix. T'escanyaria...
Tu, a més d'un llunàtic, ets un sàdic, un pervertit, un monstre!!!
Noto que s'acosta el pleniluni perquè només tinc ganes d'escriure salvatjades....
Mentre només les escriguis rai...
La lluna és la mare de totes les putes.
8.1.09
La neu es fon

7.1.09
Una malaltia
"La literatura no es un oficio, es una enfermedad; uno no escribe para ganar dinero o caer bien a la gente, sino porque intenta curarse, porque está infectado, porque lo ha ganado la tristeza."Ricardo Menéndez Salmón, citat per Enrique Vila-Matas a la p. 230 de Dietario Voluble
6.1.09
Dia de reis
Ahir, arran del post The blood-libelist, vaig rebre un munt de visites d'Israel (i alguna també dels països àrabs) amb la qual cosa el comptador va assolir el rècord d'ençà de la meva tornada. Vull agrair a tots els lectors israelians i pro-israelians el seu interès en els meus escrits.
Us deixo només dues frases que he trobat per la xarxa:
"If I were a Palestinian I would join a terror organisation” (Ehud Barak 10 years ago)
Les previsions diuen que nevarà, però jo no m'ho crec...
5.1.09
The blood-libelist
La invasión de Gaza por parte del ejército Israelí ha estallado en internet y en los medios sociales, y el país hebreo está utilizando toda su potencia de fuego también en la red. Los Israelíes son plenamente conscientes de lo perturbadoras y adictivas que resultan los videos y las imágenes de la guerra para cualquiera de nosotros y las utiliza para expandir viralmente sus mensajes, eso si, con los comentarios cerrados. No quieren conversación, solo marketing bélico, solo propaganda.
Mientras impiden la entrada en Gaza de la prensa internacional, están inundando medios sociales como Youtube, Twitter, Facebook y Myspace con imágenes sobrecogedoras que para si hubiera querido George Bush en la primera guerra del golfo y con mensajes al menos tan teledirigidos como misiles.
En un medio joven como la red, la estrategia de comunicación israelí está entrando como un cuchillo caliente en un taco de mantequilla, y que quieren que les diga, a mi no me parece demasiado positivo.
The Internet is for War (César Calderón)
Niemandsrose
Avui cedeixo el meu espai a Josep Porcar i a la seva admirable creativitat videopoètica. El seu post és avui el meu post. Simplement impressionant...
Ein Nichts
waren wir, sind wir, werden
wir bleiben, blühend:
die Nichts-, die
Niemandsrose.
4.1.09
Espais sintètics
"Los cibernautas no tienen otro punto de apoyo que el esfuerzo de construirse a sí mismos. No sirven a ninguna causa, a ningún valor, a ninguna otra ley que su necesidad y su deseo de resistirse a su propio desmembramiento en medio de una sociedad devastadora. Son una afirmación de libertad contra el poder de los estrategas y sus aparatos, que quieren convertirlos en parte funcional de sus intereses. Llevan adelante una apropiación errante de los residuos culturales, una invisibilidad pública que les da un espacio de impunidad, puesto que son actores no autorizados por academias e instituciones, y se mueven dentro de una exterioridad a la que acceden a partir de las fisuras en la configuración social."P. Espacios sintéticos (inèdit)
3.1.09
Nítida nit
NITIDA NOTTE
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)








