31.8.09

L'error fonamental

L'error fonamental, la causa de tots els mals, és voler imposar la nostra voluntat. Mentre l'ego governi el timó, el naufragi està assegurat. En comptes d'això, el que cal és deixar-se endur pel corrent de la vida, fluir, adaptar-se a les circumstàncies, acceptar el que vingui com un regal del destí. És l'Amor Fati del que parlava Nietzsche. La veritable llibertat no és fer el que un vol, sinó voler allò s'esdevé, sense forçar res, amb espontaneïtat... Mentre l'ego (individu) no sigui capaç de trobar la connexió amb el Tot (cosmos i altres egos), estarà perdut, vençut, anorreat.

5 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Acomiada't de l'"ENTRELLUM", car has trobat la LLUM.
Pel que fa a la moral provisional d'olor cartesiana, què vols que et diga?

Toni Ibañez ha dit...

Je veux que la mort me trouve plantant mes choux...

Anònim ha dit...

Hola Toni,

Voluntat versus altra cosa?, primer error. Ego/corrent-vida?
NO!

Deixa de lluitar amb tu mateix, tu ets com ets, o sigui: bo... només cal que te n'adonis!

Cantàrida ha dit...

Connectar-nos amb el tot, amb el paisatge i la paraula, com un suïcida que s'aferra a una mà amiga que l'arrenqui de l'abisme. Hi ha una tensió als dos braços, hi ha una corrent de vida. Hi ha un amor que salva.

F.Puigcarbó ha dit...

molt ben vist, però aixó com els mals d'amor to té remei ni cura.