28.8.09

Avui la lluna

Avui la lluna no duu el teu nom. No escric perquè vull. Escric perquè no puc evitar-ho, sovint contra la meva voluntat. Mai no estaràs segura del tot. Totes les cruïlles són provisionals. Ens cal caminar. És el nostre destí: tenir una destinació, un projecte, un objectiu vital... La por ens paralitza. Els dubtes. La memòria dels fracassos. El que diran. Avui la lluna no duu el teu nom. La miro en silenci mentre els grills canten. És tímida com tu.

4 comentaris:

Arlequí ha dit...

Sense la lluna no hi hauria poesia.
Salutacions cordials.

David Madueño ha dit...

M'agraden aquests fragments que estàs publicant darrerament. Formaran part d'algun escrit, o simplement són pinzellades?

Toni Ibañez ha dit...

A la vida tot són pinzellades, minúscules pinzellades... Un poema és una pinzellada, un llibre és una pinzellada... Cada gest, cada paraula, cada mirada, cada silenci... Només pinzellades que fem enmig del quadre còsmic...

Arcangelo ha dit...

Crec que la lluna, per sort o per desgràcia, mai duu el nom de ningú.