2.9.09

Mascarades

Internet afavoreix la mascarada. De sobte reps un mail d'algú que no gosa identificar-se i que aspira a comunicar-se amb tu... No saps qui és, si mascle o femella, si ase o si bèstia, si amic o enemic... El cas és que tu li dius que, sisplau, es desemmascari, que doni la cara com la dónes tu... L'emmascarat (o emmascarada) s'hi nega perquè no vol que el (la) coneguis... Ok. A prendre pel cul. Ja fa uns quants anys que navego per aquestes aigües i he vist (i he patit) naufragis de tota mena. Passiu-ho bé.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Toni, no et facis mala sang, em jugo lo que vulguis a que és dona i, a sobre, vella i lletja.

Arcangelo ha dit...

Jo mateix he cercat l'anonimat moltes vegades. De fet, ara el meu nom real no consta enlloc del meu blog, si bé es pot arribar a trobar mitjançant enllaços externs. Entenc que algú vulgui mantenir-se anònim. I entenc que doni pel sac l'anonimat dels demés. Parlar amb una cara difuminada i amb una veu distorsionada és estrany per molt 2.0 que siguem.