Per fi la mar

Sabia que, tard o d'hora, arribaria la mar. Sempre ho he sabut. Era inevitable. Nascut terra endins, on el sol es pon, després de tot un seguit de periples i de viure el darrer any al Montsec, per fi faré cap a l'extrem més oriental del país, on el sol reneix cada albada. Propera destinació: Cap de Creus, badia de Roses, Alt Empordà. 

Canviaré l'horitzó de les muntanyes nevades i del llac per l'horitzó dels dos blaus. Mare Nostrum. Si ara miro cap al nord, aviat miraré cap al sud. Sense horitzó no puc viure. Escullo les cases en funció del que es pot contemplar des d'elles. L'interior és relatiu. Només demano que, quan aixequi els ulls de la pantalla de l'ordinador, la mirada se'm perdi a l'entrellum...  

Per fi la mar. El somni. L'onada que amoroseix mon cor. Perquè el cor té una brúixola que no s'equivoca mai. S'havia fet tan intensa la nostàlgia que, malgrat la bellesa isolada de la Vall de Barcedana, ha pogut més l'impuls cap a l'origen, cales i algues, sirenes i gavines, camins de ronda i aiguamolls. 

Per fi la mar. I tu. I la certesa de ser qui sóc. Tal vegada erràtic, tal vegada lleuger, tal vegada perdut. Com els núvols blanquíssims que passen de llarg. Com el futur. 

Ens veiem a Roses
Dietari de Terradets

Regrets

1- Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una veritable vida per mi mateix, no la vida que els altres esperaven de mi. 

2- Tant de bo no hagués treballat tant.

3- Tant de bo hagués expressat més els meus sentiments.

4- Tant de bo hagués estat més temps amb els meus amics.

5- Tant de bo m'hagués permès de ser més feliç

És allò que diu Thoreau a Walden:

A veure si arribarà l'hora de la mort i te n'adonaràs que no has viscut.

Life is a choice. It is YOUR life.
Choose consciously, choose wisely, choose honestly.
Choose happiness.

Encara hi ets a temps.

Fonts:  
Top five regrets of the dying (Susie Steiner, The Guardian)
Regrets of the dying (Bronnie Ware)


Dietari de Terradets

Badant

Fa dies que bado més del compte. Hauria d'estudiar anglès i no m'hi acabo de posar. Quan m'assec a la terrassa amb els llibres davant, la magnificència del paisatge és tan aclaparadora que no puc evitar quedar-me embadalit contemplant-lo. Els cims nevats, els núvols irreals, la placidesa del llac, el verd acabat d'estrenar de les fulles dels roures, la piuladissa dels ocells (destaquen els rossinyols i el cucut), els esquirols entremaliats, el sol que juga a fet i amagar, l'horitzó que -com tu- em sedueix de lluny estant... 

Bado massa. Aquesta primavera va arribar abans d'hora i, al pas que anem, sembla que no s'acabarà mai. El meu cor atrotinat, després del darrer ensurt, va ser guarit per mans expertes. Ara el maseguen les emocions, sovint contradictòries. El cor és un objecte fràgil i inflamable. 

Avui la lluna fa el ple, però el cel està ben tapat. M'hauré de conformar amb imaginar la seva pell blanca, talment la teva. Ella -com tu- resplendeix en la distància, inaccessible, voluble, àvida. 

Queden poques setmanes per a la mudança. Una altra mudança. Viure és mudar-se (en el triple sentit de la paraula). Ja fa dies que m'acomiado de Terradets. Per això bado tant.

Jo també menjo dàtils. 

 

Dietari de Terradets

Felicitat

#novullpagar2

 

#novullpagar

Dietari de Terradets

La barca poètica

Al Port de la Selva hi ha
una vella barca blanca i blava.
La van batejar Albada.
És plena de poemes manuscrits.
Pescador-poeta. Paraules-peixos.
Singladures fetes versos.
Descansa amarrada.
Menuda, humil i abandonada,
la barca recorda melangiosa
la carícia de les onades.
A l'hora de la posta,
quan el sol s'acomiada per la serra de Verdera
i, ombrívol, Sant Pere de Rodes s'esborra,
ella somica una rapsòdia
que va aprendre quan era nina.
Al Port de la Selva hi ha
una cala tan bella que no puc anomenar-la.
La barqueta voldria morir ran de sorra de la cala.
Talleu-li les cordes, deixeu-la anar.
L'Albada serà Crepuscle.
La Nit serà Fada.
Talleu-li les cordes, deixeu-la anar.
Ella sabrà trobar el camí cap a casa.
  

JAZZTABÉ

#novullpagar

El nostre és un país petit i covard. L'Eix Transversal és una vergonya tercemundista. Trigar tres hores de Cervera a Girona és manicomial. Van estar 14 anys fins que van acabar l'autovia de La Panadella. A veure quan duren les obres de l'Eix. Sort que ja no paguem  peatges [ #novullpagar ] Avui me n'he passat un altre per l'Arc del Triomf. La presència dels Mossos als peatges és només intimidatòria. No patiu, poca cosa poden fer. A veure si us animeu, coi, i la fotem ben grossa. Que els catalanets som una colla de cagacalces. Indignats? Emprenyats, és el que estem. Fins als dallonses! Ja n'hi ha prou, home, de fotre'ns el pèl i els calés. Apa, que passeu un bon dijous. Bona musiqueta:

Potser no calen

Potser no calen tantes paraules, aquest desfici de dir allò indicible, aquesta fal·lera per comprendre el que és incomprensible, com si volguéssim tocar els somnis amb el tou dels dits, més enllà dels cims nevats, a l'altra banda de l'horitzó, on els secrets es revelen, on la mar és un mirall que ens retorna la mirada. 

Potser no calen tantes paraules. ¿Què t'empeny a fugir d'aquesta solitud? ¿Per què basteixes tants ponts allunyant-te de tu mateix? ¿Què veus quan tanques els ulls? ¿Quin és el color que inunda aquest miratge? ¿Per què descreus del poder de l'amor? 

Potser no calen tantes paraules. El capvespre t'embolcalla amb tremolosa incertesa. Ella és la idea que t'has fet d'ella. Tu ets la idea que ella s'ha fet de tu. ¿Qui sou realment? ¿Qui podria saber-ho?

No pas les paraules. Tal vegada els llavis, els braços, els dits, els ulls, la pell... La mínima distància possible. Tal vegada la fe en nosaltres. 

Potser no calen tantes paraules. Saber i comprendre que som allò que vulguem ser: flama inevitable, allau, impuls, anhel, el vent que s'endu les fulles seques del passat tot encetant noves rialles. 

Saber i comprendre que som. Admetre-ho. Per què no? Per què sí? 

Potser no calen tantes paraules.

POEMES

Dietari de Terradets

Sant Jordi 2012

Avui per la tarda seré a Torrefarrera. L'Associació de dones l'Amistat m'ha convidat a participar-hi. Faré una mena de xerrada-recital poètic i signaré llibres de paper. 

Em sap greu per les roses... Una rosa tallada és pura agonia... No sigueu cruels i regaleu rosers. 

Bona diada!

Dietari de Terradets

El nostre millor discurs

Sóc un escriptor que es malfia de les paraules. Cada dia que passa se'm queden més curtes. És com si la vida fos llum i elles ombres. M'apassiona ser, no pas dir. Que els batecs i els petons siguin reals, profunds, intensos; que la pell s'amoroseixi amb la cal·ligrafia dels dits; que les mirades es fonguin sense comes ni conjuncions; que fem del silenci el nostre millor discurs. Aquesta és la saviesa que voldria posseir: dir-ho tot sense dir res, callar per sempre més, aprendre a escoltar els ocells, la remor de les onades, la música del vent entre les branques dels roures, la tendresa que em deixes quan te'n vas. És com si la vida fos llum i elles ombres. Escriure és ofuscar-se.

[El Land Rover-Barbie l'ha pintat el meu amic Andy de Mata-solana, un artista, un savi]

Dietari de Terradets

Caliu

L'amor no té camins, només dreceres.
De dia i de nit s'obre pas com el riu que, impetuós, travessa muntanyes.
El foc de l'amor no crema.
És un caliu que perdura més enllà de la passió i la pena.
Si tens amor, cuida'l.
Si no en tens, inventa'l.
Sense amor la vida no val la pena.

(dedicat als meus pares en el seu 50è aniversari de noces)

agraïments

Bancs

De bon matí entro al meu banc on line i descobreixo que m'han cobrat 60 euros en concepte de "quota anual de la tarjeta de crèdit". Quins collons! Telefono al servei al client. Els pregunto si es tracta d'una broma. Em diuen que no, que patatim i patatam. Aleshores replico dient que és un robatori, que ja pago prou interessos per usar-la, que no estan els temps per anar furtant al personal. La senyoreta, amb to de veu conciliador, roman immutable, fins que li dic: Miri, o em retornen avui mateix aquests 60 euros o dono baixa ipso facto la targeta i marxo del banc... demà tindran un client menys. I penjo. Tres minuts després rebo una trucada: Sr. Ibañez, no se preocupe, le abonamos un importe de 60 euros en su cuenta para que Vd pueda seguir disfrutando de las ventajas de nuestro banco. ¿Le parece bien? Resposta: Me parece perfecto, no esperaba menos de usted. La senyoreta riu. Jo també. M'encanta que em tractin de Senyor. El dia no ha començat gens malament...

Dietari de Terradets

A-2

 
THE MEANING OF LIFE - LEARNING - CONSCIENCE - TO SHARE

Quin és EL SENTIT DE LA VIDA? Per què vivim? Potser la vida no té cap sentit, sinó només direcció: del bressol a la tomba, naixem, creixem, fem una pila de coses... i després morirem. Això és tot? Em penso que aquesta no és la resposta correcta a la pregunta pel sentit. Estic convençut que estem aquí per alguna cosa. Estem aquí per APRENDRE. Aquest és el nostre objectiu. Totes les experiències que vivim són lliçons, les bones i les dolentes, les felices i les infelices, triomfs i fracassos, les relacions, fins i tot les malalties. Tot el que ens passa ens ha de servir per aprendre. Hem de quedar-nos amb l'essència de totes les vivències i esdevenir més savis. El veritable sentit de la vida és assolir un alt nivell de CONSCIÈNCIA, estar despert, adonar-se, enriquir-se (no pas des d'un punt de vista material, sinó en sentit espiritual). Coneixement, saviesa, consciència. Som aquí per aprendre, a través de l'existència, pas a pas, any rere any. I no es tracta només d'un objectiu individual o egoista, perquè després cal COMPARTIR tot això amb els altres. Per tant, estem aquí per aprendre i compartir, per a caminar junts pel camí de la vida, ajudant-nos els uns als altres.

Sèrie A

Dietari de Terradets

Us recomano un blog imprescindible: 

De la Esencia

(Tinc l'honor d'haver sigut professor del seu autor, 
un dels millors alumnes que he tingut mai) 

Enlloc està escrit

Ningú decidirà per tu. Ningú ha de dir-te què has de fer, quan ho has de fer i com ho has de fer. Ningú. Hi ha decisions que poden canviar-te la vida. Hi ha vides que depenen d'una sola decisió. De vida només n'hi ha una i enlloc està escrit que hagi de ser sempre igual, repetitiva, previsible, rutinària, avorrida, grisa. ¿Quantes vides hi caben dins una vida? ¿Per què hauríem de descartar els somnis? ¿Per què ens aferrem a allò conegut i no ens arrisquem amb allò desconegut? ¿Per què la por ha d'avortar les ànsies? ¿Per què hem de ser gira-sols mirant la lluna? Ningú decidirà per tu. Només la mort. I aleshores ja serà massa tard per a lamentar-se.

Dietari de Terradets

Perfecció

La perfecció és no ser res, no viure en el passat ni en el futur, no recolzar-se en allò fugaç i efímer. La perfecció és enfilar-se a una roca i romandre-hi, esperant que el món s'esvaneixi als teus peus i que tots els vels caiguin per tal que la veritat resplendeixi. La perfecció és estar en el lloc correcte, en la posició cognitiva adient, afermat en la sòlida roca de la senzillesa, de la puresa de l'ànima, de la buidor-plenitud interior. Només llavors es manifesten la consciència i la joia absolutes. Sobre una roca. Vet aquí la veritable perfecció.

TAO TERRADETS

Dietari de Terradets

Gaudeix Terradets

Fa 9 mesos que visc al Pallars Jussà, al vessant nord del Montsec de Rúbies, on el Barcedana s'aiguabarreja amb la Noguera Pallaresa nodrint el pantà de Terradets. Aquest ha sigut el context en el qual he anat escrivint els meus darrers textos. Un entorn privilegiat, gairebé verge, gens turístic, ple d'energies tel·lúriques. 

Amb l'arribada de la primavera, la natura mostra tota la seva exuberància: muricecs, serps, sangartilles, granotes, papallones, ocells, flors, brots tendres... El paisatge reverdeix. L'hort comença a esquerar-se. És el moment de gaudir a l'aire lliure, respirar puresa, deixar que el sol et colri la pell, perdre's dins el bosc resseguint els corriols dels senglars, remuntar el rierol, banyar-se a la cascada, endinsar-se a les coves, enfilar-se al capdamunt del massís, visitar pobles abandonats, contemplar les estrelles...

M'agradaria compartir tot això amb vosaltres més enllà de les paraules. Us puc fer de guia, ensenyar-vos els secrets que he descobert, acompanyar-vos en la recerca del vostre camí de creixement personal. Individualment o en grups petits, podeu venir a passar el dia o un cap de setmana. M'adapto als vostres interessos i necessitats. Si voleu conèixer un territori intacte i una forma de vida alternativa, lluny de la ciutat i de la crisi, ja sabeu on sóc. Hi esteu convidats.

Per a més informació, envieu-me un mail a tonibanez@hotmail.com

Mostra Vall de Barcedana en un mapa més gran

TAO TERRADETS
Dietari de Terradets

Taoisme

De vegades em pregunten què sóc. Aquesta pregunta em posa frenètic. No suporto les etiquetes. L'important no és què sóc, sinó qui sóc. Per a sortir del pas, acostumo a dir que sóc "escriptor". És la resposta més superficial. Si veig que la persona que m'interroga està interessada en aspectes més profunds i considero que pot comprendre'ls, aleshores responc que sóc "taoista tàntric". Sense deixar de ser etiquetes, aquestes dues paraules són les que, a hores d'ara, defineixen millor el què, no pas el qui. 

Fa 20 anys va caure a les meves mans un llibre que em va canviar la vida. Dir que un llibre t'ha "canviat la vida" és dir molt, però així va ser. Des que el vaig llegir per primera vegada, sempre m'ha acompanyat, no he deixat mai de rellegir-lo, fins al punt que, juntament amb el Daodejing, s'ha convertit en la meva "Bíblia". Pocs llibres m'han ensenyat tant. Aborda dues qüestions fonamentals: l'alimentació i la sexualitat. Com que el seu contingut és eminentment pràctic, he anat experimentat-lo al llarg dels anys amb resultats d'allò més satisfactoris. Si per mi fos, seria lectura obligatòria a totes les escoles.  

Parlo de El Tao de la salut, el sexe i la llarga vida de Daniel Reid.   

He trobat el PDF a la xarxa. Feu-me cas: llegiu-lo. No us en penedireu.

Taoisme
Tantrisme

Dietari de Terradets

Sense adjectius

Que morin tots els poetes amb totes les seves paraules sobreres que només serveixen per a emmascarar i enterbolir la llum de la vida pura, blanques vivències, hores supremes entre els llençols, vora el riu, sota el cloquer gòtic, campana que repica, àngel de la guarda, llisca la barca, cavall de foc, dits esmaperduts, cireres i xocolata, boques que es mengen l'una a l'altra, emporta-t'ho tot, no deixis res de mi, ni els batecs dins el cor, ni la sang, ni la mel, no et diré adéu, queda't aquí per sempre, ebri de tu, ineluctablement, en el silenci de la posta, en la ressaca infinita, escuma sobre la sorra, queda't amb mi, matem els poetes, matem les paraules, siguem la flor i l'ocell, el cel que som, l'instant present, una dona i un home, sense adjectius.    

 

Dietari de Terradets

Diràs que és massa lluny

Diràs que és massa lluny,
que la distància entre els cossos és insalvable,
que té raó el mestre de Llofriu quan sosté
que l'amor físic és l'únic real i perdurable,
trobar l'encaix eròtic, la clau per al teu pany,
l'adoració i el plaer compartits, la tendresa,
el luxe d'esdevenir una sola carn, el diàleg,
l'acoblament de les ànimes solitàries,
evitant el platonisme, tan inhumà,
tan decadent, tan trist.

Diràs que és massa lluny,
que haurem d'aprendre a viure entre l'enyor i l'esperança,
sargint l'absència amb els mots, esvalotant les ombres,
glatint afamats, assedegats del cel que som
sense poder abastar-lo.

Diràs que és massa lluny,
nineta del meu cor, la teva pell intàctil,
els llavis que, agosarats, es desclouen del tot,
els dies més blaus que l'oceà, les nits més clares de lluna,
la boira que vol ser llum, la vida que no es resigna.

Diràs que és massa lluny el somni de poder estar junts,
davant un horitzó infinit sense baranes, sense pors, sense entrebancs,
perduts per sempre més entre les ones, nàufrags de l'amor recòndit,
and I miss you so much, there's no one in sight, 
and we're still making love, in My Secret Life,
ho farem millor que mai, els àngels seran còmplices,
el vent, la pluja, els cims nevats, la sorra blanca de les platges,
ho farem millor que mai, com només ho fem nosaltres,
I’ll be marching through the morning, marching through the night, 
moving cross the borders, of My Secret Life,
I no hi haurà paraules que ens separin
I no hi haurà rellotges, ni ficcions, ni amagatalls
I serem i estarem i tindrem i farem
i volarem plegats




Dietari de Terradets

Tres homes

 

Tres homes ens hem retrobat després de trenta anys. En teníem divuit quan els nostres camins van separar-se. No pot ser "casualitat" que, per art de màgia, haguem tornat a coincidir. Avui hem passat el dia junts en un indret molt especial. Ens hem posat al dia. Xerra que xerraràs, hem descobert que les biografies s'assemblen en molts aspectes, adonant-nos d'alguns paral·lelismes força sorprenents. No us estic explicant una novel·la ni una pel·lícula. La realitat sempre supera a la ficció. Ho he viscut incrèdul i agraït. He guanyat dos amics. Una setmana abans de retrobar-nos, un dels homes va somiar-me. No meyspreeu els somnis. Som allò que les dones que ens han estimat han fet de nosaltres. És l'amor qui ens esculpeix, de vegades amb tendresa i de vegades a martellades. La llum que cerquem enmig de les ombres sovint apareix en uns ulls que et miren. No hi ha res més profund que la mirada.

Dietari de Terradets

A-1

Aprofitant l'avinentesa que ja fa 9 mesos que visc a Terradets; amb la primavera acabada d'estrenar i amb la pluja encara degotant, amarant els boscos; atès que, com vaig dir en el penúltim post de la Sèrie T, aquesta etapa de la meva vida ha suposat una mena d'auto-gestació; voldria exposar algunes de les conclusions (sempre provisionals, per descomptat) a les quals he arribat.  

Em ve de gust canviar de format, així que en comptes de teclejar paraules perquè les llegiu, em gravaré en vídeo i em podreu veure i escoltar. No sé si això enceta una nova Sèrie. Podria ser.

POR - LLIBERTAT - FLUIR - VOLAR - SENTIR 

Dietari de Terradets

Obligacions

No tinc obligacions. L'única obligació que tinc és ser feliç i fer feliços als altres, si es deixen. El problema és que, de vegades, la gent té molta por de ser feliç...

 Dietari de Terradets

El darrer petó

Si fóssim realment conscients de la mort, no ajornaríem res, no permetríem que la por s'apoderés de les nostres decisions, no ens quedaríem arrepapats en el sofà esperant el proper anunci de la tele. 

Si fóssim realment conscients de la mort, tots els petons serien el darrer petó i cada paraula un epitafi. Amb el benentès que fóssim realment conscients, que no és el cas, em temo.

Com diu el poeta:

... i saber que, a l'hora de morir, només ens penedirem del temps que hem perdut sense ser feliços.... podent-ho ser..... això em mata abans que la mateixa mort...

Dietari de Terradets

Donar-nos

Saps quina diferència hi ha entre l'amor i el desig? 

El desig vol posseir mentre que l'amor en té prou amb donar.

Les possessions (d'objectes o de subjectes) ens atrapen, ens esclavitzen, no ens deixen ser el que som de veritat... 

Donar-nos és el més elevat que podem fer en aquesta existència.

Ah, i fes-me cas: no pixis mai contra el vent.

----------------------------------------------------

¿Sabes qué diferencia hay entre el amor y el deseo?
El deseo quiere poseer mientras que al amor le basta con dar.
Las posesiones (de objetos o de sujetos) nos atrapan, nos esclavizan, no nos dejan ser lo que somos de verdad...
Darnos es lo más elevado que podemos hacer en esta existencia.

Ah, y hazme caso: no mees nunca contra el viento.

----------------------------------------------------

Do you know what's the difference between love and desire?
Desire wants to own whereas love has enough giving. 
Possessions (objects or subjects) catch us, enslave us, they don't let us be what we really are...
Giving to others away is the highest thing that we can make in this life.

Oh! Pay attention: Don't piss against the wind. 

Dietari de Terradets

La mar i tu

M'esmunyo dins la fosca quan te'n vas
Invento paraules noves per atrapar-te
Somio paisatges nostres fets de rialles
Enyoro el demà que ha d'arribar

Tu amoroseixes totes les hores
Ets tan melosa que em llepo els llavis
La mar i tu, camí dels somnis
La mar i tu, bressol i llar

Som aigua que avança sense aturall
No hi ha pedres que l'entrebanquin
Farem un niu de paraules
Els déus ens envejaran

M'esmunyo dins la fosca quan te'n vas

My first singer-songwriter perfomance...

Me deslizo en la penumbra cuando te vas / invento palabras nuevas para atraparte / sueño paisajes nuestros hechos de risas / añoro el mañana que ha de llegar / Tu suavizas todas las horas / eres tan dulce que me relamo los labios / la mar y tú, camino de los sueños / la mar y tú, cuna y hogar / Somos agua que avanza sin cesar / no hay piedras que la frenen / haremos un nido de palabras / los dioses nos envidiaran / Me deslizo en la penumbra cuando te vas 

I slip away in the darkness when you leave me / I invent new words to catch you / I dream landscapes of us made by laughs / I miss the futur that is coming / You temper all the hours / you are so sweet that I lick my lips / the sea and you, the way of dreams / the sea and you, cradle and home / We are water which move forward without obstacles / there aren't stones obstructing it / we will make a nest of words / the gods will envy us / I slip away in the darkness when you leave me
 

poemes

Dietari de Terradets

SOM

Enfonso els peus al fang
Me'ls rento amb aigua pura
Deixo que el sol em colri la pell
Escolto el clapoteig de l'aigua a la cascada
Ressegueixo el vol de les papallones
 M'embadoco com les granotes
Veig una guilla i dos esquirols
Medito amb el Daodejing

Aquell que estima és valent
El que lluiti amb amor vencerà

Parlo amb el pastor

Ets amb mi
SOM

 Dietari de Terradets

horitzó

Si l'horitzó és finit no és horitzó, sinó gàbia.

 Dietari de Terradets

Apassionadament

La raó no governa la vida. Són les passions les que manen. Sense passions ens avorrim. Sense passions som un riu embassat. Els embassaments només es poden construir a les depressions. Apassionar-se és viure la vida intensament, enlairar-se. Davant això, la raó té les de perdre. Hume afirmava que les passions són "irreductibles". La raó s'entesta a controlar l'incontrolable mentre que la passió ho destarota tot com una tramuntanada. Cal perdre l'oremus per a guanyar el sursum corda. No es pot servir alhora dos senyors. El cap serveix per als barrets, però és el cor el que batega i fa bullir la sang. Després hi ha els intel·lectuals, els moralistes i els carallots que tenen la sang d'orxata. Una colla de dropos que no fan cap bé a l'espècie. Si hi ha passió hi ha ales. Sense passió ens arrosseguem com els talps. No tinguis por de les passions. Són la cosa més natural i sana que hi ha. Res no s'ha fet en aquest món sense l'impuls libidinal i divinal de la passió. Diuen que dura 18 mesos com a màxim, que si s'allargués més temps moriríem d'esgotament, exhaurits, buidats. Val més morir espremut que viure com un coala, que dorm 20 hores al dia. És com els que tenen calés i no se'ls gasten. S'ha de ser molt capsigrany. O l'amor és passional o no val gran cosa. Després hi ha el matrimoni, que és la passió deixatada, la responsabilitat dels fills i el rebut de la hipoteca. I 4.000 obligacions més. Però lo més divertit de tot plegat és que nosaltres no escollim les passions, sinó que són elles les que ens escullen a nosaltres i, llavors, la presumpta llibertat se'n va a fer punyetes ipso facto. Val més ser esclaus de les passions que senyors del desert. I Buda que s'ho faci mirar.

   

Dietari de Terradets

La joia

La joia ets tu -va dir el mestre. No la busquis enmig de la gernació. No hi és. No la busquis a les parelles, ni en els compromisos. Tampoc es troba en aquest lloc. No la busquis als núvols, ni a l'altre extrem del món. No la trobaràs tampoc allà. Busca on saps, on realment es troba, en l'absència d'ignorància, en l'absència d'ombres i en la tranquill·litat de consciència del que camina amb el cor net per la vida. Busca-la justament aquí.

El deixeble va preguntar: I en l'amor?

El mestre el va mirar amb infinita tendresa i va respondre: L'amor és l'única joia que podem compartir.

 Dietari de Terradets

No hi ha amors impossibles

La vie est à peu près leur seul luxe ici bas 

La vida és l'únic luxe que tenim aquí baix, cantava Brassens.
S'acosta la lluna plena. Les serps surten dels caus.
No hi ha amors impossibles, sinó ocells temorencs que no gosen volar.
El devessall del vent sacseja les branques florides, doblega els canyissos, embolica els amants.
Ell li acarona la cara, gràcil cristall, amb parsimònia infinita. No vol trencar l'encís del primer tacte.
Ella ha emmudit i, absorta en els ulls verds, es mossega el llavi jussà.
Qui podria desfer l'encanteri?
Ella és barca que es gronxa sobre el blau.
Ell marea que s'arbora, volcà a punt d'esclatar.
La mar embogeix enllà dels aiguamolls.
El temps es dissol entre els seus llavis.
No hi ha amors impossibles ni àngels rebels.
Tant de bo fos un miratge.
Ella s'estreny contra el pit amb totes les seves forces.
Ell sospira, somriu i agraeix.
No calen paraules.
No hi ha amors impossibles, sinó somnis malaguanyats.
Els déus no regalen res endebades.
Tinc l'ànima tendra com el lilà.

videopoemes 

 

Dietari de Terradets

Living in the End Times

Slavoj Zizek

Dietari de Terradets

Ich bin Isländer

If this is Heaven, then I'll never commit another sin in my life...

Sigur Rós

 Dietari de Terradets

Ídols de joventut

Nietzsche i Pessoa es van equivocar. Sense amor la vida no val la pena. Ni superhomes ni heterònims ni cogombres amb vinagre poden omplir la buidor existencial d'un cor que només batega per a si mateix, d'uns llavis que només coneixen la seva pròpia llengua, d'uns dits que només teclegen paraules fredes i asèptiques les quals, per molt perfectes que siguin, mai no podran assemblar-se ni remotament a la mística experiència d'una simple carícia. 

Pessoa i Nietzsche es van equivocar. I molt profundament. L'únic consol que els queda és haver passat a la història, que no és poc, i que els fem servir de contraexemples. A desgrat d'ells, val a dir que les lous i les ofèlies tampoc no van ajudar-los gaire. En aquest cas, l'instint femení va encertar de totes totes. Em costa molt imaginar un món on prevalgués la genètica nietzscheano-pessoana. Quin malson!

Hi ha dues formes de suïcidar-se: tirar pel dret o casar-se amb la literatura. En el segon cas, en comptes de dessagnar-te amb sang et dessagnes amb tinta. Potser la fórmula magistral fóra barrejar tinta i sang, carícies i paraules, tenir algú amb qui poder compartir vida i obra, però molt em temo que això només està a l'abast dels escollits. Als déus no els agrada la competència. Mira com va acabar Prometeu. Jo no vull acabar com els meús ídols de joventut. Vade retro.

Dietari de Terradets

Ella siempre se despedía

Ella siempre se despedía, desde el primer día, siempre estaba despidiéndose, sus besos eran adioses y sus palabras epitafios, cada encuentro la incertidumbre metida en las entrañas, ¿será o no será el último?, ¿volverá otra vez de nuevo?, todo te lo regalo, llévate lo que quieras, mi cuerpo, mi alma, mi vida entera, aunque no pueda conseguir que me ames debes saber que nadie te amó nunca tanto, vete, márchate, si es eso lo que quieres, da lo mismo, no importa, porque siempre estaremos juntos aunque no lo estemos físicamente, hace vidas que nos buscamos, y ahora que nos hemos encontrado tú eres tan imbécil que no quieres reconocerlo, huye, corre, salta, vuela, vayas donde vayas, hagas lo que hagas, nunca podrás olvidarme...

Ella siempre se despedía, desde el primer día, siempre estaba despidiéndose...

Bon Iver

 Dietari de Terradets

El canvi ha de ser individual

Dietari de Terradets

Futur incert

Voldria tenir la clau que obre el pany del teu cor, traspassar el mirall enterbolit dels mots per a poder sentir-te més a prop, trobar el secret del teu somriure, aprendre a caminar al teu costat, somiar junts el mateix somni, mirar de fit a fit l'horitzó sense témer el futur. 

Voldria ser la guitarra que t'acarona l'ànima les nits sense lluna, quan la solitud és un boira que no et deixa avançar, la llum que enyores, el mar que et bressola, la certesa que et manca per a ser feliç. 

Tot això voldria ser, i el blau del cel dins els teus ulls.

 

Dietari de Terradets

Vola

VOLA 

El món és petit amb les ales esteses 

Deixa que els teus somnis t'assenyalin el camí 

L'hivern no dura sempre 

Tard o d'hora les flors tornen a sortir 

La vida és un regal en si mateixa 

Fan falta molt poques coses per a ser feliç 

Si tens amor, no te'l deixis perdre 

Sense amor la vida no té sentit 

Dóna gràcies cada dia perquè el cor et batega

perquè fa sol o perquè plou

Dóna gràcies sempre perquè existeix 

la bellesa, la bondat, la veritat 

Sigues humil 

Ajuda els altres a ser millors 

No demanis res per a tu 

El Sant ja sap el que necessites 

El món és petit amb les ales esteses 

Vola sense por 

Salvator Mundi 
videopoemes 
Dietari de Terradets

T-100

El rierol es desglaça. Les mosques tornen a empudegar. He vist les primeres granotes. Les serps no trigaran a sortir. La natura es deixondeix. Camí de la cascada, he trobat el Josep, 27 anys, fill de Llimiana, pasturant un ramat de 700 ovelles. Hem intercanviat algunes paraules. Detesto els ramats. Rere seu només hi deixen merda...

 
Que consti que la merda (sobretot la d'ovella) va molt bé per a l'hort, encara que el pobre, després de les glaçades, fa molta pena, ha quedat arrasat i debolit. L'hauré de refer tot de nou.

Cel ras i vent del nord. El Montsec fa honor al seu nom. La terra s'esquerda, els sembrats no brullen.

Com era previsible, ella també s'allunya. Sense papallones l'amor és un cadàver que, per molt que el maquillis, acaba tufejant. Res no justifica l'avorriment. Tenim tot el dret del món a sentir-nos vius. Avui la solitud em pesa més. I la tristor. Punt i a part.

"Nos enfrentamos a una tremenda crisis, una crisis que los políticos nunca podrán resolver porque están programados para pensar de cierta manera. Tampoco los científicos pueden comprender y resolver esa crisis, ni el mundo de los negocios, el mundo del dinero. El momento decisivo, la decisión inteligente, el reto, no está en la política, en la religión o en el mundo científico, está en nuestra consciencia. Uno debe comprender la consciencia de la humanidad, esa consciencia que nos ha llevado a esta situación." ~Krishnamurti~ 

Desenganyeu-vos: d'aquesta crisi no en sortirem, ans al contrari, el Sistema necessita les crisis i les guerres (o sigui, la destrucció) per a perpetuar-se. És així de pervers. La Dictadura Financera Mundial s'imposa per la força trepitjant la democràcia i els drets humans: If you want a picture of the future, imagine a boot stamping on a human face — forever.  [Recomano en aquest sentit la lectura atenta de Teoria i pràctica del col·lectivisme oligàrquic, un llibre amagat dins el llibre 1984 d'Orwell, obra imprescindible per a entendre el que està passant]. La propera guerra és imminent. I vet aquí que l'artífex serà un Premi Nobel de la Pau! Així de pervers. Per si no en teníem prou amb la Fallida i la inevitable Revolta Social. La Mediterrània esdevindrà una zona molt insegura. Pinten bastos i el més prudent serà emigrar. 

El 21-12-2012 m'enxamparà molt lluny d'aquí, gairebé a les antípodes. Resten 300 dies per endavant. No val a badar. Alguns escèptics diran allò de se atormenta una vecina, foc d'encenalls. Feu conyeta, feu. El nivell de consciència no s'improvisa d'un dia per l'altre. Cal conèixer-se un mateix i avançar en allò essencial per tal d'enfilar el camí de retorn a casa, no pas una casa física, sinó l'origen de tot plegat. Ja fa temps que em preparo. Terradets ha estat un bon camp de proves.

Segons Schopenhauer, Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (el destí remena les cartes i nosaltres juguem). Vaig arribar empès pel 8 de copes i me n'aniré empès pel 8 d'ors. Vuit mesos d'aprenentatge concentrat en el treball interior. L'home espiritual està preparat per a emprendre el vol. Hem de ser útils als altres. Les paraules no són res sense els actes. La Nova Era exigeix absoluta dedicació.

Llegeix tota la sèrie T

T-99

La Sèrie T s'acaba. Aquest és el penúltim post. Tot s'acaba en aquesta vida. Com l'amor, aquest desgavell d'endorfines i emocions que comença amb papallones a l'estómac i acaba amb mil excuses per a no estar junts. Hi ha capsigranys que posen la passió per davant de la companyia. És una opció. El perill de sobrevalorar la passió és que pots quedar-te més sol que la una. Potser, al capdavall, es tracta d'això. Que jo sàpiga, no fabriquen taüts de dues places.

La Sèrie T fineix perquè tampoc no cal allargar-la més. L'experiment ha durat gairebé 9 mesos. Ha estat una mena d'auto-gestació. Què n'ha sortit? Diverses conclusions. La vida eremítica té el seu punt. Tothom hauria d'estar una temporada allunyat del ramat, far from the madding crowd. El que Terradets li ha proporcionat és quelcom bastant indefinible. Ha pogut comprovar, per exemple, que es pot viure amb simplicitat, en contacte directe amb allò elemental; i que el mite de la sociabilitat humana no s'aguanta per enlloc (o més ben dit: l'únic que l'aguanta és la por).

La Sèrie T ha sigut la destil·lació literària d'aquest procés. Un dietari escrit en tercera persona. Perquè el dietarisme és el gènere més noble i autèntic que existeix, el més natural. Perquè la tercera persona ens exonera de la pesantor narcisista, objectivant el protagonista, distanciant-nos d'ell. Això significa que "ell" ha estat un altra màscara, un personatge que no s'identifica necessàriament amb el narrador que escriu aquests mots. Per sort! Així el narrador pot tocar el dos sense problemes, esmunyir-se i revestir-se amb una altra màscara. Un es cansa de fer sempre el mateix paperot. Putes addiccions.

La Sèrie T ha sigut una altra etapa dins el seguit d'etapes que conformen l'existència humana. No em pregunteu què vindrà ara. Keine Ahnung! Aquí rau la gràcia. Els escriptors no sabem què escriurem l'endemà d'acabar una obra, de vegades ni tan sols sabem què escriurem a la propera línia. Alguns escriptors procurem escriure coses completament diferents, no repetir-nos mai. Viure i escriure són el mateix.

La Sèrie T podria durar i durar com les piles Duracel®, però no vull abusar de la vostra paciència. Ja sé que em deixaré en el tinter l'estació més formosa i florida. Què hi farem! Aquesta me la guardo per a mi, apa. Reconec que tancar el cicle d'un any sencer hagués estat més rodó. Doncs no. He decidit que no. I aquí mano jo fins que no es demostri el contrari. Deixeu-me exercir la meva ridícula llibertat en un dels pocs àmbits on encara se'm permet de ser lliure. A aquestes altures de la pel·lícula, ja deveu ser conscients que la majoria de coses no les decidim nosaltres, oi? I no parlo només de la política econòmica o del preu dels carburants.

La Sèrie T podria ben bé ser un avortament, un esguerro d'allò més inútil, tot i que amb vuit mesos els fetus acostumen a ser viables. Comptat i debatut, és el que m'ha sortit, el que m'ha brollat, dia rere dia, de la punta dels dits percudint contra les tecles negres amb lletres blanques d'aquest Toshiba atrotinat. Ho deixo aquí. He fet la feina. Viure no és fàcil. Escriure tampoc. Fer veure que vius el que volies viure i que escrius el que volies escriure és la cosa més complicada del món. Mai no acabes d'estar segur si això era el que havies somiat o això és un altre malson del qual necessites desempallegar-te el més aviat possible per a poder sentir-te tu mateix un altre cop. Quan els somnis es fan realitat és urgentíssim posar-se a crear somnis nous si no volem quedar atrapats dins la nostra pròpia ombra, com els amors sense passió o les màscares rovellades o les papallones dissecades o els ermitans que han oblidat les oracions. Això no. Això mai. Crear i somiar són innegociables. Com viure i escriure. La resta collonades.
   

Llegeix tota la sèrie T

T-98

A les guerres, són els covards els que sobreviuen, els emboscats que defugen la batalla perquè consideren que cap bandera ni cap pàtria mereix una sola gota de sang. El cementiri està ple de valents que patien deliris de grandesa. La major heroïcitat és llevar-se d'hora, anar a treballar, pujar una família i aprendre a gaudir de l'avorriment. 

Pessoa deia que sense la bogeria l'ésser humà només és un animal sa, un cadàver ajornat que procrea. No costa gens trobar excuses per a dimitir de la llibertat. Desertar (com la mateixa paraula indica) significa endinsar-se en el desert, enfrontar-se a la incomprensió aliena, assumir que el camí de la individuació està fet d'incertesa i solitud. Clar que és més segur romandre arrecerat per la inconsistència quotidiana, víctima de la por al desconegut. Clar que és més segur conformar-se amb les llaminadures que ens ofereixen els aparadors per on transita el ramat, esperant que les circumstàncies "decideixin" per nosaltres. Clar.

Però després no demanis que els miralls et retornin la teva veritable imatge. No demanis èxtasis i clarividències, perquè la lluna no escolta els udols dels cadàvers ajornats, momificats en la penombra dels dubtes interminables.

Tot això rumiava ell al caire de l'estimball per on s'escola la cascada. El sol desglaçava els caramells. La seva pell ressuscitava amb el caliu vingut del cel. S'hi ha estat dues hores. Un rau-rau a la panxa l'ha advertit que era l'hora de dinar. 

Llegeix tota la sèrie T

T-97

De vegades trontolla. De vegades no sap què vol ni sap què sent. Com va escriure una poetessa amiga: 

En mí hay una incompatibilidad entre lo que quiero y lo que realmente siento. Entre vivir y compartir un amor y ser la tierna huraña que busca su escondite y su silencio. Me traiciona mi sentir.

Aquesta és la qüestió. La vella dicotomia hegeliano-sartreana entre el ser-per-a-si (individu) i el ser-per-als-altres (societat), entre la independència-soledat i la dependència-solidària.

Llibertat i amor són incompatibles? Ell porta molts anys fent-se aquesta pregunta. Fent-se-la i patint-la. Pessoa deia que estimar és cansar-se d'estar sol, trair-nos a nosaltres mateixos: A solidão desola-me; a companhia oprime-me... Pessoa és un mal conseller en assumptes del cor. El seu virus s'encomana.

 Meu coração é um almirante louco que abandonou a profissão do mar

El cas és que no hi ha solució possible. Hem d'acostumar-nos a viure fent equilibris sobre la corda fluixa d'aquesta dialèctica, un estira-i-arronsa entre l'egoisme i l'empatia. De vegades cal escollir, decidir-se, jugar-se-la, a risc d'espifiar-la.

Vogelfrei (un dels seus alter ego) renega així:

Puto Pessoa. Putas mariposas en el estómago. Putos sentimientos. Puta libertad mitificada. SIN AMOR NO VALE LA PENA VIVIR PORQUE NADA TIENE SENTIDO.

Per això trontolla. Perquè no sap a què atenir-se. Perquè mai no està segur de si ha encertat o no, de si està en el bon camí o cal fer un cop de volant. N'ha fet tants en aquesta vida, que ja no vindrà d'un altre.

Demà tot pot ser diferent o continuar més o menys igual. No és el destí, sinó el flux de les circumstàncies el que determina la seva trajectòria erràtica. Un electró excèntric. Massa poca llum per a tantes ombres. No té conviccions absolutes i les seves conclusions mai no són definitives. Per tant, sempre hi ha alternatives plausibles enmig de la inversemblança de tot plegat.

No puedo volver a creer en la primavera sin tocarla. Donde hubo frutos habrá flores, donde cenizas llamas, donde lágrimas presagios. Y el aire tan limpio y tan diáfano.

Si més no, preguem perquè la seva esperança no es glaci com la cascada del Barcedana...

Llegeix tota la sèrie T

T-96

Aquest matí ha recollit dos joves polonesos que feien autoestop a la carretera. S'estaven davant l'alberg de l'estació de Cellers-Llimiana amb un cartell que hi posava "Tremp". Són escaladors. Fa una setmana que s'enfilen per les parets del Congost (la de les Bruixes, la Roca Regina...). Té mèrit, amb el fred que fot. Li han dit que al seu país ara estan a 20 graus sota zero. Parlaven un anglès prou correcte.

La zona d'escalada de Terradets té anomenada mundial. A banda dels grimpaires, per aquí es deixen caure també molts geòlegs. L'altre dia a l'Hostal del Llac hi havia un autocar ple d'universitaris alemanys. A Tremp estan construint un centre de l'Institut Geològic de Catalunya. Escalada, geologia, paleontologia, excursionisme, flora, fauna... El Pallars Jussà dóna molt de si.

Quan veu algú fent autoestop sol aturar-se. Encara que no sigui il·legal, la gent té por de fer-ne o de pujar desconeguts al seu cotxe. És una llàstima, perquè l'experiència acostuma a ser interessant i enriquidora. No m'estranyaria gens que amb la crisi augmentin els hitchhikers.

Recorda que conduint per la Patagònia xilena sovint trobava persones plantades al bell mig de la carretera (gairebé sempre sense asfaltar), amb els braços enlaire, demanant a crits que els agafés. Resulta que per aquells verals amb prou feines passa un autobús diari, a una hora incerta, si és que passa. El preu del boleto és inassumible per a la majoria. El rècord va ser un dia que va pujar 13 autoestopistes. No tots alhora, clar. Les converses, el tarannà humil i agraït d'aquella gent (molts eren maputxes), són coses que no oblidarà mai.       

Llegeix tota la sèrie T

T-95

Per a l'hinduisme existeixen quatre etapes a la vida (Ashrama):

1. Brahmacharya (vida d'estudiant)
2. Grihastha (vida familiar i professional)
3. Vanaprastha (vida d'eremita-pelegrí)
4. Sannyasa (vida de vagabund)

La duració de cada etapa és aproximadament de 25 anys. La primera és l'aprenentatge, la segona el servei a la societat, la tercera l'allunyament del món, la quarta el renunciament total.

D'acord amb aquesta classificació, ell es trobaria ara a les beceroles del tercer estadi. Un cop acomplides les obligacions familiars i laborals, va abandonar la vida urbana i social per a retirar-se al bosc (vana-pra-stha significa això: estar-se al bosc), on practica l'austeritat i la meditació, desprenent-se de les passions i dels desitjos materials, preparant-se per a l'última etapa. Es tracta, per tant, d'una transició entre la vida material i l'espiritual.

El més curiós són les coincidències entre el Vanaprastha i l'Ermità del Tarot. No oblidem que la carta que el va empènyer fins a Terradets va ser el vuit de copes. Aviat farà vuit mesos que va deixar enrere la ciutat, va travessar el congost i es va instal·lar en el bosquet de roures davant el llac, mirant al nord. Des d'aleshores viu apartat i, com aquell filòsof cínic anomenat Diògenes, cerca la veritat.

 वनप्रस्थ

Llegeix tota la sèrie T

T-94

Hi ha dues frases que solen repetir aquells que el visiten: "Jo no podria viure aquí" i "¿No et sents massa sol?". Ell acostuma a respondre: "He viscut a diverses ciutats i he conviscut amb altres persones... Cada situació té els seus avantatges i inconvenients, depèn del moment vital en el qual et trobis, però ara mateix no canviaria això per res".  Tot i així, és conscient que Terradets té data de caducitat.  

Ha caigut neu a tot arreu menys aquí. El sud del Pallars és un oasi enmig de Catalunya, un terroritori amb un microclima singular. La serralada del Montsec fa de barrera natural. 

Avui el vent bufa amb força. Llueix el sol. La visibilitat és perfecta. Diuen que febrer és el mes més dur. Sembla que ell s'ha aclimatat. On podria viure després de fer-ho aquí? Incògnita. Potser no es tracta de canviar de lloc, sinó d'aprofundir en la no-permanència (Anitya), en la vacuïtat de les aparences, en la fugacitat de l'existència. Són les darreres paraules de Buda: "Totes les coses condicionades són transitòries". No aferrar-se per a deixar de patir. Aquest és el camí de l'alliberament i de la pau. Saber acomiadar-se amb elegància.  

Llegeix tota la sèrie T