23.3.12

A-1

Aprofitant l'avinentesa que ja fa 9 mesos que visc a Terradets; amb la primavera acabada d'estrenar i amb la pluja encara degotant, amarant els boscos; atès que, com vaig dir en el penúltim post de la Sèrie T, aquesta etapa de la meva vida ha suposat una mena d'auto-gestació; voldria exposar algunes de les conclusions (sempre provisionals, per descomptat) a les quals he arribat.  

Em ve de gust canviar de format, així que en comptes de teclejar paraules perquè les llegiu, em gravaré en vídeo i em podreu veure i escoltar. No sé si això enceta una nova Sèrie. Podria ser.



POR - LLIBERTAT - FLUIR - VOLAR - SENTIR 

Dietari de Terradets

3 comentaris:

Esojairam ha dit...

Escoltar-te i veure´t dóna un interès afegit a les paraules. Cadascú és qui després decidirà el que vol fer amb la seva vida...si continuar engabiat o volar!
Gràcies per compartir part del temps amb nosaltres.
Enhorabona pel primer post A1.
P.D. Fas bona fila trobo també...

Anònim ha dit...

Trobo una mica incompatible ser lliure i fluir si es viu en societat perquè més aviat es va contracorrent i això desgasta molt. Potser sent ermità, però llavors limitem el fet de sentir.

Toni Ibañez ha dit...

Esojairam,

Agraeixo la teva benevolència.
És clar que no pretenc adoctrinar ningú ni donar "consells". Em consta que els lectors d'aquest blog sou prou madurs i teniu el criteri suficient per a decidir el que feu amb la vostra vida.

Anònim,

Tens raó en les dues apreciacions que fas.

En societat resulta força complicat "fluir" en el sentit taoista del terme. Per això cal viure en la Natura...

L'eremitisme limita les relacions interpersonals, clar, de manera que fa minvar certs aspectes del sentir. Tanmateix, incrementa altres aspectes, com el sentir amb la Natura, per exemple, o la sensibilitat espiritual. La fórmula adient consisteix a no ser eremita els 7 dies de la setmana, sinó que cal baixar a la civilització de tant en tant per tal de mantenir les relacions humanes i no perdre cap mena de sensibilitat. O que algunes persones pugin a veure't... Suposo que ja m'entens...