1.3.12

Ídols de joventut

    Nietzsche i Pessoa es van equivocar. Sense amor la vida no val la pena. Ni superhomes ni heterònims ni cogombres amb vinagre poden omplir la buidor existencial d'un cor que només batega per a si mateix, d'uns llavis que només coneixen la seva pròpia llengua, d'uns dits que només teclegen paraules fredes i asèptiques les quals, per molt perfectes que siguin, mai no podran assemblar-se ni remotament a la mística experiència d'una simple carícia. 

    Pessoa i Nietzsche es van equivocar. I molt profundament. L'únic consol que els queda és haver passat a la història, que no és poc, i que els fem servir de contraexemples. A desgrat d'ells, val a dir que les lous i les ofèlies tampoc no van ajudar-los gaire. En aquest cas, l'instint femení va encertar de totes totes. Em costa molt imaginar un món on prevalgués la genètica nietzscheano-pessoana. Quin malson!

    Hi ha dues formes de suïcidar-se: tirar pel dret o casar-se amb la literatura. En el segon cas, en comptes de dessagnar-te amb sang et dessagnes amb tinta. Potser la fórmula magistral fóra barrejar tinta i sang, carícies i paraules, tenir algú amb qui poder compartir vida i obra, però molt em temo que això només està a l'abast dels escollits. Als déus no els agrada la competència. Mira com va acabar Prometeu. Jo no vull acabar com els meús ídols de joventut. Vade retro.

    Dietari de Terradets

    3 comentaris:

    Pais secret ha dit...

    Valent, com sempre.

    Àlex ha dit...

    És una cosa que segueix sent molt vista aquesta que planteges. Avui en dia a la carrera de Filosofia, entre els que s'estimen de veritat aquest estudi (que, tot s'ha de dir, no són pas massa) predomina un cert enaltiment i admiració envers Nietzsche o Schopenhauer. El que està comentant, que també estudia Filosofia, només faltava, tot aquest amor envers el sentit tràgic de la vida ho explico de la forma més senzilla possible. Són joves, encara han de madurar. Nietzsche era un lleó que rugia enmig del desert, Nietzsche es va tornar boig, ¿qui pot donar crèdit a un filòsof que no fa filosofia sinó literatura aforística? En fi... Anys de joventut que passaràn, suposo.

    Toni Ibañez ha dit...

    País secret,

    El que, de vegades, sembla "valent" de portes enfora no és res més que una covardia íntima...

    Àlex,

    Jo vaig ser deixar de filòsof per a esdevenir poeta. En termes nietzscheans: d'Anticrist em vaig convertir en Vogelfrei. Ara, com a exfilòsof i com a poeta, sé que només l'amor pot justificar l'existència. No hi ha cap filosofia ni cap raonament que pugui arribar fins aquí. Per això els filòsofs són homes malalts.