26.3.12

Tres homes

 

Tres homes ens hem retrobat després de trenta anys. En teníem divuit quan els nostres camins van separar-se. No pot ser "casualitat" que, per art de màgia, haguem tornat a coincidir. Avui hem passat el dia junts en un indret molt especial. Ens hem posat al dia. Xerra que xerraràs, hem descobert que les biografies s'assemblen en molts aspectes, adonant-nos d'alguns paral·lelismes força sorprenents. No us estic explicant una novel·la ni una pel·lícula. La realitat sempre supera a la ficció. Ho he viscut incrèdul i agraït. He guanyat dos amics. Una setmana abans de retrobar-nos, un dels homes va somiar-me. No meyspreeu els somnis. Som allò que les dones que ens han estimat han fet de nosaltres. És l'amor qui ens esculpeix, de vegades amb tendresa i de vegades a martellades. La llum que cerquem enmig de les ombres sovint apareix en uns ulls que et miren. No hi ha res més profund que la mirada.

Dietari de Terradets

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Què diantre tenen alguns dels seus escrits que em remouen els records, o potser són somnis?
En molt poques línies ho ha aconseguit. Tot i que no devia ser el seu objectiu, li he de tornar a agrair l'efecte de les seves paraules.
Per cert, ha sonat ja el seu despertador?

Professor DeWorms

Toni Ibañez ha dit...

Benvolgut Professor De Worms,

No sap la il·lusió que em fa que vostè surti del capítol VII de la deliciosa obra de Chesterton The Man Who Was Thursday per a deixar comentaris en el meu humil blog.

També m'il·lusiona saber que les meves lletres li proporcionen evocacions o somieigs.

Ja fa de temps que no faig anar aquest artefacte infernal anomenat "despertador". Em desperto amb el cant dels ocells. I si el que visc és un somni... li ben asseguro que voldria despertar mai.

Gràcies!