22.4.12

El nostre millor discurs


Sóc un escriptor que es malfia de les paraules. Cada dia que passa se'm queden més curtes. És com si la vida fos llum i elles ombres. M'apassiona ser, no pas dir. Que els batecs i els petons siguin reals, profunds, intensos; que la pell s'amoroseixi amb la cal·ligrafia dels dits; que les mirades es fonguin sense comes ni conjuncions; que fem del silenci el nostre millor discurs. Aquesta és la saviesa que voldria posseir: dir-ho tot sense dir res, callar per sempre més, aprendre a escoltar els ocells, la remor de les onades, la música del vent entre les branques dels roures, la tendresa que em deixes quan te'n vas. És com si la vida fos llum i elles ombres. Escriure és ofuscar-se.

[El Land Rover-Barbie l'ha pintat el meu amic Andy de Mata-solana, un artista, un savi]

Dietari de Terradets