12.8.15

Adéu Còrsega



Davant el mar tot es dilueix
I més després de la pluja 
La línia immutable de l'horitzó 
La silueta d'Elba al fons 
El far del port de Bastia 

He vingut a ser feliç 
I tanmateix recullo els fruits 
Verosos i macats de la tristesa 
El cel plora per nosaltres 
Ha caigut pedra i ens ha abonyegat el cor 
Se'n van els núvols terra endins 
L'illa és esquerpa com tu 
I tanmateix roman la tendresa indesxifrable 
D'aquella primera mirada que, eterna, 
Quedarà per sempre més
En el calaix dels somnis 

Adéu Còrsega! 
Adéu fada! 

Adéu dies de joia, cales de blau turquesa, torres genoveses, 
Pobles penjats, cims retallats, pedres de mils colors, 
Beneïda bellesa dels rius que davallen feréstecs
Adéu amor malaguanyat que no vas passar
D'il·lusió primerenca 

Hi ha més camí endavant 
Sempre hi ha més camí 
I més illes i més somnis i més llavis
I més món 

La culpa no és teva ni meva 
Havia de ser així 
Tard o d'hora les piles de pedres cauen
(Tu ho vas predir)
(Jo renegava de la teva predicció) 
Ara, a contracor, et dono la raó 
Enhorabona, pitonisa! 

Adéu fada! 
Adéu Còrsega! 

Davant el mar ens diluïm com llàgrimes efímeres
Qui som dins l'espectacle espaterrant de la Natura? 
Qui sota els milions d'estrelles que brillen per ningú? 
I tanmateix roman la tendresa d'aquella primera mirada 
Quan encara no sabíem que tot plegat era un joc