9.12.15

Buda somriu


Meditem junts abans de sortir el sol. Els nens que som es fan pessigolles. Tot flueix d'acord amb un pla diví que no depèn de les nostres decisions i, tanmateix, som lliures, més lliures que mai. No calen moltes paraules. Batecs harmònics. Bressoleig de les onades que s'escumegen a trenc de sorra. Fràgils recipients de l'amor. En som conscients. Gaudim de cada instant. Tot el camí ha valgut la pena per arribar fins aquest port. Llueix el sol. El vent sacseja les fulles de l'olivera. Les gavines sobrevolen els esculls. Agraïm el regal de ser i d'estar ara mateix aquí, sense passat ni futur, oberts de bat a bat a la llum que ens guia més enllà de les ombres. Hi ha una pau infinita i un silenci preciós. Meditem junts. Buda somriu.        

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ets tu de menut, o és el teu net? però ets tu d'una manera o l'altra.

Toni Ros ha dit...

C'est moi

Toni Ros ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Ver tu pasado es un gran paso para comprender tu presente.


Javier