16.7.21

L'infern dels humans

Encara les flames actives a la Serra de Verdera, davant la Mar d'Amunt, de Cau de Llop cap a a la Vall de Sant Creu. Fa una estona la columna de fum semblava l'erupció d'un volcà...

Avions i helicòpters sobrevolen la zona, llencen aigua, proven d'apaivagar l'avenç de l'infern. Tot és palla seca, matolls d'allò més combustibles, víctimes propiciatòries de la sequera persistent. Sort que no hi ha gaire boscúria. Una mica de vent és suficient per a revifar la tragèdia. 

Dia de festa local: la Verge del Carme, patrona dels pescadors. Foc, foc, foc a la muntanya. Em porta molt mal record quan, fa 9 anys, acabat d'arribar a l'Empordà, vam patir l'incendi de La Jonquera. 

Habitem una terra resseca, inflamable, mediterràniament extrema, camp de batalla dels vents del nord i del sud, entre la salabror de les cales esquerpes i l'obra ancestral de les vinyes i els olivars. 

He plorat d'impotència, com vaig plorar aleshores, davant l'espectacle dantesc de les columnes de fum ascendint cap al cel, eixamplant el radi de la negror sobre la terra cremada. Encara dura, el ritual purificador, grimpant per la Serra de Rodes... 

He perdut tota esperança en la raça humana, (literalment) deixada de la mà de Déu, sotmesa a la pèrfida acció del satanisme. No es pot explicar d'una altra manera tot el que ens està passant, aquesta manicomial follia covidiana. Com més va, més clar queda que es tracta d'una guerra espiritual del bé contra el mal, de la mentida contra la veritat, de l'esclavatge contra la llibertat, de la llum contra es ombres... Una selecció artificial que separa els dèbils dels forts, els rucs dels intel·ligents, els submissos dels lliures, els porucs dels valents... 

Potser sí, que cal l'extermini massiu, el genocidi, l'eutanàsia de l'espècie més perillosa del planeta. Podria estar d'acord amb les intencions (cada cop menys ocultes) de les elits: sobra gent, hi ha massa idiotes embrutant la Terra, cal garbellar i eliminar allò prescindible i contraproduent. Espero que les vacunes facin la seva feina, que les mascaretes ofeguin els babaus, que el pànic i la psicosi col·lectiva s'endugui almenys la meitat del ramat, que corre de bon grat cap a l'escorxador... 

Els que quedarem anirem més en compte de fer les coses ben fetes, de no cremar muntanyes, de respectar la Natura i prescindir de tecnologies i artificis. Ha de morir molta més gent i que sobrevisquin les persones. Allibereu tots els virus que vulgueu, escampeu tota la propaganda terrorista, empresoneu els xais per a després menar-los fins al penyasegat... 

El fum continua embolcallant Sant Salvador de Verdera. Quina metàfora més bèstia: la serra de la Veritat cremant-se, plena de fum i de cendra... 

Restaran, com sempre, els dòlmens i l'Horitzó Etern que esborrarà les nostres malifetes...