Salta al contingut principal
Les màscares em miren amb els ulls buits. ¿On han anat a parar els somriures? S'escola la vida riera avall, sota els plataners altius. Les flors del cirerer, delicades i tímides, omplen avui el meu cor. Demà ja no hi seran. Jo tampoc. Les màscares em miren. Saben que sóc una ombra que sospira.

Comentaris

PS ha dit…
Demà hi haurà cireres..., si el vent no fa caure les flors.
9:08
Lliri blanc ha dit…
Le maschere mi guardano con gli occhi vuoti. Dove sono andati a finire i sorrisi? Scola la vita giù nel ruscello sotto i platani alteri. I fiori del ciliegio delicati e timidi riempiono oggi il mio cuore. Domani non ci saranno più.Io neppure. Le maschere mi guardano. Sanno che sono un'ombra che sospira.


M'ENCANTA PERò éS MOLT TRISTA.
ESPERO QUE TOT VAGI Bé...àNIM!!!
16:30
Jesús M. Tibau ha dit…
després de l'encís de les flors i el plaer de les cireres, ve la màgia del pinyol
17:26
Joan Calsapeu ha dit…
Em fas patir una mica, Toni. Coratge!
21:50
Anònim ha dit…
Molts ànims, Toni!

Una abraçada.
23:45
joanet ha dit…
Collons Toni...!
23:10
Anna ha dit…
La vida en si mateixa és efímera. Ja sabem que és així, però ens entestem en esperar que les coses siguin diferents. El que importa és com vivim, com estimem i com ens esforcem cada jorn en gaudir de les petites coses, en totes, en les flors del cirerer, i en les cireres i com diu en J.M.Tibau en el pinyol també. Tot, tot té la seva importància, som nosaltres els que li hem de donar.
Gaudeix de cada instant de la vida Toni, que és un dó preciossísim.
14:20
Jesús M. Tibau ha dit…
t'informo que he inclòs aques post a la secció Blogs degustació d'avui.
20:04
Publica un comentari a l'entrada