10.5.11

Relats

Sovint n'hi ha prou amb estar, sense fer res, com una ombra silent que il·lumina amb la seva presència. Mentre el malalt dorm, recuperant-se de les ferides, has de romandre al seu costat, vetllant, perquè en obrir els ulls vegi que no estava sol i somrigui. N'hi ha prou amb la paciència, que és una forma de pregar sense paraules.

Sovint el parany consisteix a voler anticipar l'oracle. Aber wer kennt das Schicksal? Es können noch viele Dinge geschehen in deinem Leben, die du dir Jetzt nicht vorstellen kannst. ¿Per a què especular? La realitat és el relat que fem d'ella.

2 comentaris:

Arcangelo ha dit...

Espero que aquesta vetlla a l'espera de somriures no sigui per res greu i que, sempre per a bé, no s'allargui massa...

Ja m'he trobat uns quants cops amb que em sembla més real el que ens expliquen les paraules que no pas el que veuen els ulls.

Toni Ibañez ha dit...

Se't felicita aquí públicament pel premiat cartell del pont i el caragol, encara que jo em quedo amb l'arc de Sant Martí. Bona Festa Major!