24.5.11

Revolucions

Jo tampoc crec en el sistema, però no arribo a estar "indignat". Indignar-se és prendre-s'ho massa a la valenta, fer la pataleta, esbravar-se, muntar el numeret. M'estimo més escapolir-me del jou convencional, prescindir de la cosa pública i fer la meva. Massa individualista? Per descomptat. Les revolucions tard o d'hora són engolides pel mateix sistema el qual les re-digereix convertint-les en innòcues. L'única revolució possible rau en tu mateix. A què collons esperes?

1 comentari:

Arcangelo ha dit...

Doncs quan acabi aquesta revolució personal, sempre es pot anar a compartir-la a la Plaça Ricard Vinyes...