24.6.11

T-3


Avui, entre papallones i flors, ha pujat a Sant Salvador del Bosc. L'ermita, encimbellada en un rocam, festeja amb dos roures centenaris que pengen sobre l'abisme. S'hi accedeix pel camí iniciàtic dels cent revolts en el qual trobem cinc oratoris: Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Sebastià i la Verge de Montserrat. A partir de l'oratori de La Moreneta l'espígol adquireix un protagonisme absolut. Les espigues del Montsec són curtes, de color fosc i perfum intens. Ha vist un cabirol que badava per la sendera que mena a la Portella Blanca. Ha demanat tres desitjos al Sant, li ha cantat gregorià i, xafarder, s'ha entretingut a mirar les fotografies i els textos que la gent ha anat deixant al llarg dels anys. No volia baixar. Des de les altures tot sembla prescindible.


Nova residència. Nova etapa. Nova capçalera.

2 comentaris:

Eduard Ibáñez ha dit...

La pujada a Sant Salvador sempre m´ha semblat molt especial. El frondós bosc al principi i després el famos camí de les cent corbes ( que una vegada vam contar i crec que eren 87..). L´ermita sempre m´ha semblat una mica tétrica i mai he gosat dormir dintre. La ruta és pot acabar pujant fins a la Portella Blanca i ,si tens ganes, baixar fins el poble abandonat de Rúbies (un lloc especial). El cercle és pot tancar baixant de Rubies, per un senderó estret, fins a la font de les Bagasses.

Toni Ibañez ha dit...

Bruder, lo de la Portella Blanca i Rúbies ho deixo per a un altre dia... Ahir vaig sortir de casa massa tard (11:15) i fotia caloreta. A les 13:30 era dalt de l'ermita. El problema és que només duia 1 litre d'aigua, però tornant em vaig banyar a la cascada del Barcedana. Vaig sobreviure :) Merci per les recomanacions. By the way, ¿quant falta per què tornis a canviar bolquers?