24.8.11

Un silenci que ve de lluny


Un silenci que ve de lluny, de segles antics.
Afamades de son, les parpelles es clouen a punta d'alba.
Tota la bellesa del teu rostre se m'apareix de sobte com una revelació.
També les ànimes abandonen els cossos.
La certesa incontestable, inadmissible.
Garses i tudons al jardí.
El Buda somriu.
Marxo.