14.12.12

Tardes així


Tardes així, a l’hora de la posta, ens confirmen que estem sols, que els altres són un decorat més o menys amable i prescindible; sols com ocells sense brúixola, vaixells sense timó, víctimes del passat, esclaus del present, enigmes del futur; sols amb música o sense, amb fred als peus, a les mans, al cor, parlant llengües inintel·ligibles; sols al capdavall i al capdamunt, ànimes atrapades en un cos, ombres maleïdes; sols com mussols, instruments ineptes, confusos, atemorits, perduts, agonies que s’allarguen, silencis tan profunds que ens esgarrifen, deixalles d’il·lusions; sols en el precís instant que renunciem a ser lliures a canvi del plat i el llit calents; sols en el precís instant de ser valents i engegar-ho tot a rodar: el que fem i el que tenim, el que som i el que serem; sols en la boira més espessa, improvisant el camí, somiant un altre destí que mai serà definitiu; tardes així, òrfenes de petons, plenes d’absències i de distàncies i de fredors, quan el sol s’ha fet fonedís, ens confirmen que el desig de volar és una quimera suïcida, com els amants que signen promeses amb sang calenta; sols, innocents, ineptes, confusos, atemorits, perduts, cerquem la manera d’escapar del laberint; borden els gossos, ploren els nens, cauen les estrelles, la nit és la mare de totes les pors; només sobreviuràs si et menteixes.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

I quina mena de vida ens queda després de mentir-nos? Creus que paga la pena viure-la?

Toni Ibanyes ha dit...

La vida que ens queda és la vida que viuen la majoria de persones: la farsa de cada dia, la covardia assumida, mirar cap a un altre costat, fer veure que tot és meravellós, etc. Si paga o no la pena ho ha de valorar cadascú. La veritat ens fa lliures i la mentida ens fa esclaus. Tu esculls. També pots escollir no escollir i perpetuar la comèdia. La llei de la gravetat i la llei de la inèrcia són les dues lleis fonamentals de l'ésser humà: tendim a la horitzontal i només canviem si no hi ha més remei o succeeix un cataclisme. Aquesta és la norma. La resta són heroïcitats, és a dir, excepcions excepcionals.

Jean Robur ha dit...

Tothom menteix, el fotut és que ens exhorten a dir sempre la veritat, a ser bons minyons i pagar tots els deutes. Quan tothom menteix, els de dalt i els d'abaix, a dreta i a esquerra, joves i seniors. No seria millor que ens ho diguesin de ben petits i ens estalviariem molts de desenganys? Potser no ho fan perqué no madurem massa aviat...

Toni Ibanyes ha dit...

Madurar és adonar-se que tot és mentida.