18.7.13

La murtra florida


De vegades sento nostàlgies de totes les vides que he viscut. Em llevo amb la fresca del matí, m'enfilo muntanya amunt, camino de pressa, sense aturar-me, fins que arribo a l'ermita blanca

De vegades sento nostàlgies de les vides que no viuré. M'assec sota la surera, deixo que la mirada es perdi horitzó enllà, sobrevolant les oliveres fins a la badia. Piulen els ocells. La murtra florida. 

De vegades sento nostàlgies indescriptibles, com si aquest món no fos casa meva, com si aquest cos no fos el meu cos, com si totes les paraules que empro fossin alienes. La murtra florida, la seva flaire antiga, em porta memòries d'un jardí abandonat. Tantes coses abandonades. Tantes persones. 

De vegades sento nostàlgies del nen que no vaig ser, de la dolça solitud perduda, de les ànimes que (com disfresses efímeres) m'he emprovat i he descartat perquè no em feien el pes. L'estiu s'esmuny de puntetes. Hi ha serps arreu, invisibles. La vista se'm perd i no sóc capaç d'albirar el punt exacte on vaig deixar la motxilla plena de records inútils. 

De vegades sento nostàlgies de mi mateix; d'aquell que era quan encara no en sabia res, de la vida; d'aquell que podria ser si canviessin les circumstàncies. La murtra florida i tantes paraules sobreres. Camino muntanya avall. Hi ha el futur que m'espera.

4 comentaris:

Isabel H. T. ha dit...



Qué bonito describes, lo que ves y lo que eres, un ser muy sensible.
Te pienso seguir desde ahora.
Yo también escribo.
soy Isabel Hernández Tibau y vivo en ontevideo Uruguay.
Sigue regalándonos esa parte de tí que nos hace la vida más agradable.

Toni Ibanyes ha dit...

Hola Isabel, bienvenida a Entrellum. Aunque la distancia fïsica (con un océano de por medio) parezca insalvable, tenemos la suerte de disponer del maravilloso puente de las palabras... El ser y el sentir en el decir, esto es, la poesía. Algo sin lo cual la vida es plana y obtusa. La gente grita demasiado. Sólo los poetas saben susurrar al oído... Tenemos nostalgias infinitas. La más profunda: volar muy lejos, más allá de todos los océanos y de todas las palabras...

JLV ha dit...

Excelente post. Sabes expresar muy bien tu estado de ánimo y sentimientos.

Esojairam ha dit...

Aquestes sensacions les noto molt properes...Enhorabona Toni per trobar les paraules i compartir-les.
Mooolt bon estiu!