2.4.18

CR13


No se’n va l’hivern ni la tristesa oceànica dels cors magolats pels cops de porra fa mig any. Fa sis mesos vam ser estomacats per votar. La violència dels cossos de seguretat de l’estat contra les persones indefenses que només volíem votar. El delicte de votar. La rebel·lió sediciosa de les paperetes i les urnes. El perill de l’exercici de la democràcia. L’estat té el monopoli de la violència per tal de perpetuar les lleis que protegeixen els poderosos contra el poble. Els lladres i el corruptes sempre guanyen. La banca sempre guanya i, si perd, és rescatada. Fa sis mesos. No ho oblidarem mai.