ENTRELLUM

No crec en gaire res, si més no en tu. En el dubte que és boira m’entretinc. Encara que no vinguis mai, crec en tu. Hi creuré sempre. Dormen els déus lluny d’aquí la seva son divina. Crec en el teu somrís de nena tímida que s’amaga rere les ulleres vermelles. En la teva absència plena de llum. No, no crec en gaire res, si més no en el vent que pentina els teus rulls a l’hora del capvespre. Dóna’m les excuses que vulguis. La meva és una fe infrangible. Dits i ulls per a percaçar horitzons impossibles. Ulls i dits per a inventar paraules que volin fins a tu. No crec en gaire res, si més no en aquest silenci que deixes quan te'n vas sense dir adéu i em quedo sol amb el teu perfum...

Els nostres papers ja són a Sant Cugat . Ja era hora!

No se puede vivir con tanto veneno ... Click here to launch music video NO video code provided by singingfool.com

Quan estic emprenyat escric millor. Com avui, que m’he trobat a la bústia un foli ple d’ insults , dicteris d’ínfima qualitat literària, motades escrites amb la malagradosa llengua dels invasors: SACO DE MIERDA, HIJO DE PUTA, CHUPAPOLLAS, CHAQUETERO, CABRONAZO, QUE TE ENCULEN, MARICÓN... Com podeu veure, un anònim preciós ple de perles i floretes. Després de denunciar-ho al Mossos, he estat rumiant una bona estona... La conclusió és que ja sé qui ho ha fet. N’estic segur. Ha deixat massa pistes. No cal ser un Sherlock Holmes. Només un deficient mental pot fer una cosa així, tan barroera, tan mal fotuda. Però que no pateixi, perquè no sóc un home venjatiu. Segueixo amb les meves 50 pulsacions per minut. He dinat un salmó fresc excel·lent, acompanyat d’un Alella blanc collonut. La migdiada perfecta. Heu de saber que el món és ple de fracassats i desgraciats l’únic objectiu dels quals és fer tot el possible per a esguerrar l’èxit i la felicitat dels altres. Cadascú dóna sentit a la seva...

A mi també m’encanten els dies de pluja. Càlida fosca. Desglaç. La neu no ha vingut fins a la meva porta. Tu a Singapur, tan lluny... deal with my quiddities and keep up my spirits ... Potser sí, que el món s’ha fet petit. Plou i penso en tu . Sue és un nom molt bonic. Busco Singapur al mapa . ¿Com has arribat fins aquí ? Hauré de posar un traductor a l’anglès. Desglaç. Càlida fosca. L’encís de l'hivern davant la llar de foc com si fora el món no existís com si la vida fos suau i llisqués sobre la neu verge blanquíssima de les hores que encara ens resten per a posar punt final a tants batecs batecs paraules notes capvespres dits llavis ulls orientals somriures silencis... Sue: escolto la cançó que sona com a banda sonora del teu bloc . Avui t’hi entraran uns quants catalans. És el meu regal. Sue. Demà, probablement, t'oblidaré. Internet és així. Bona sort. See you!

Comprendre l’Abisme, Sostenir-se dempeus Vertiginosament Sense abocar-s’hi. Acarar el Misteri Amb ulls oberts, Amb les úniques ales De les paraules. Ser enmig del No-res Convençut de què, Abans o després, Tot se n’anirà en orris. Tenir-te i no tenir-te, Recordar la teva veu. Misteri i Abisme, Abisme i Misteri, Cara i creu. Tremolor de llavis. Ja no sóc teu. Coldplay, White Shadows

Davant d' aquestes sentències , els crèduls indígenes de la tribu catalina, astorats i tremolosos, càndidament entabanats pels nostres pèrfids manaires, portem llana al clatell, ens mamem el dit, seguim bevent a galet i combreguem amb rodes de molí. El post d'ahir ha generat pintoresques reaccions: Es fascismo puro. Y dice el tío que no hacemos esfuerzos por entenderles, pero si está clarisímo: La frase de "La flama inextingible" es digna del Duce. Lo estropea un poco cuando habla de "una historia lacrimógena" rebajando la epopeya a telenovela. Pero le ha quedado un cuento mu bonico, y espero que sus niños se duerman con la ilusión de que algún día serán independientes y perderán de vista a esa gente tan mala. El tal Forn amb qui m'hauria d'identificar, Sr. Ibáñez, és el que ha insultat els militars i les seves mares? Quin exemple de patetisme! Faci's un favor, Sr. Ibáñez: no empastifi la llengua i la cultura catalanes i deixi en pau a Machado. ...

Tu també ets Iu Forn . I jo, que m'estic de dir tot el que penso perquè amb l'edat he après que no val la pena exposar-se a les pedrades dels troglodites . No és que no tingui arguments, sinó que m'han amenaçat. ¿Saps què significa això? No diré noms ni insultaré ningú. Seré subtil. Hi ha màscares que no et defensen de res. No n'hi ha prou amb ser diplomàtic. Els conec perfectament. He viscut amb ells massa temps. He menjat amb ells, he dormit amb ells, he resat amb ells... No tenim res a veure. No ens entenen. No ens volen entendre. No s'han pres ni tan sols la molèstia d'imaginar que podrien fer un petit esforç per a poder entendre'ns. Tu també ets Iu Forn . I jo. I el veí que tampoc no gosa dir res en veu alta, però que cada diada penja la senyera al balcó. Fa segles que és així. La nostra dignitat rau en aquest silenci persistent i en la ferma voluntat de seguir conreant l'esperit que vam rebre dels nostres progenitors. El batec de la llengua viva....

Tens una hora lliure. Surts per la porta del darrere. Travesses l'autopista per la passarel·la nova que han fet entre el camp de futbol i els dipòsits d'aigua. Enfiles el camí de Sant Valerià que mena a la Torre d'en Malla. Ets a Gallecs . Fan pràctiques al camp de tir que hi ha al costat de l'Escola dels Mossos. Camines de pressa com si volguessis allunyar-te de tot. Encara sents el brogit dels camions. Brullen els camps. Brots tendres, verds, prims, emergeixen de la terra. Camins ancestrals. El bosc de Can Torres. La ciutat al fons, esvanida entre la boira. A l'entrellum , muntanyes fantasmagòriques: Sant Miquel, Céllecs, Montseny... Pinsans i verderols. Canyars esmorteïts. Gallecs sobreviu, miraculosament, a la predació del progrés. T'asseus sobre l'espona i deixes que el sol t'acaroni la pell. Delit d'hivern. El camp tan a prop. El camp dels nostres avis. Masies antigues. Passa un ciclista. Saludes jubilats esmaperduts. Escrius tot això en...

Ahir em vaig deixar de dir una cosa important. L’arrel del problema està en què confonem la felicitat amb l’espasme hedònic. Aprendre per a saber. Saber per tal d’actuar rectament. Actuar rectament per a encertar. Encertar per a viure feliços. El plaer no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó una conseqüència de l’activitat correcta, de l’acció encertada. De tots els «sentits» esmentats, m’interessa principalment el sentit artístic de la vida: la vida creativa . Coincideixo amb Nietzsche ( El naixement de la tragèdia ) quan afirma que només com a fenomen estètic està justificada l’existència. Segons ell, l’art és la tasca suprema, l’activitat pròpiament meta-física de l’home. Per això, la poesia està per damunt de la filosofia . El coneixement mata l’obrar, ens condueix a la inacció. L’art, en canvi, ens salva gràcies al joc de la ficció, re-il·lusionant-nos, redimint-nos mitjançant l’aparença, sublimant l’absurd. L’art transfigura l’existència. La voluntat dionisíaca ens enlaira m...