ENTRELLUM

L’any 2004 vaig publicar a internet la llista més completa d’insults catalans. Els vaig endreçar per ordre alfabètic. La recopilació fou possible gràcies a nombroses aportacions que vaig rebre via mail d’arreu dels Països Catalans. Vet aquí:  A abacallat abaltit abductor abegot abellot abominable abraçafanals absurd aburgesat abusananos abusanenes acabacases acabat acaparador accidiós acollonit àcrata acuseta adoba-cossis de mal llamp adolescent adormit adupit advocat de marge advocat de secà afaitapagesos afamat afaneta afartapobres afemellat aferrat afonacases afram agaçant agaçoris agarrat [ets + agarrat que un xotis] agafallós agafasopes aganit aganyit agarrat agonies agre aguantaespelmes aguiló aixafabolets aixafaguitarres aixafamerdes aixafaterrossos aixecacamises aixecasamarres alarb alatrencat albardà albat albercoc alcavot alçapius alçaporro alcohòlic alficòs alienat aligot al·lucinat alobat alonso alopècic [alt i gros com un talòs] altiu amagacreus amagaolles amagapinyes ...

És esperar l’endemà mentre l’avui s’escola. Un altre dia perdut sense els teus llavis. Hi estic, però no hi sóc si Tu no hi ets. Tant se val el mar esplendorós o el cel blavíssim. Tant se val tot l’univers si em manques una altra nit. L’únic paisatge real és interior. No hi ha cap distracció tret d’enyorar-te. Una buidor infinita. Un cos orfe de tactes. El silenci dels mots i dels gestos inútils. Tu allà i jo aquí, com dos espantalls impossibles. No miraré el calendari. No imaginaré que arribes i que t’abraço. Tot això no serveix per a res. Vent de mar que no em porta el perfum de la teva orquídia sagrada. El destí m’ha robat la plenitud. Escolto la teva veu llunyana, intangible, etèria. Els batecs del meu cor són cada cop més prims. Tu allà i jo aquí, mentre el Temps engull les engrunes de la vida efímera. El tic tac del rellotge se’m clava al mig del pit. Abomino el present de la teva absència. Ressecs, els somnis fan figa. És el desert que s’allarga i una altra posta s’esmuny sota e...