30.8.06

Moleskine V

Dimarts 15.8.06 (19:00)
Còrdova. Habitació 311 de l'hotel Maciá Alfaros, que està ple de japonesos. És un hotel estrany, fet a partir de la unió de tot un seguit de cases que ja existien, decorat a l'estil mudèjar, amb piscina i tot. Hem dinat a Casa Pepe de La Judería. Com que hem arribat d'hora, hem pogut gaudir d'una taula dins el pati. Gaspatxo, ajoblanco de coco amb gelat de patata, rabo de toro i tiramisú. Ens ha servit un cambrer que s'ajusta al tòpic de l'andalús afable i divertit. A les postres, han tingut el detall de obsequiar-nos amb un plat de crema anglesa i maduixa on hi posava BARNA...

El rabo de toro és l'especialitat de la casa i un dels plats més típics d'aquests verals. Boníssim. La carn se separa de l'os el qual, tendrum cuinat durant hores, ha esdevingut una gelatina que es confon amb la salsa feta bàsicament de ceba i pastanaga... Per a sucar-hi pa i llepar-se els dits enganxifosos.

Hem visitat la Mesquita. No tinc paraules per a descriure el temple califal. Juntament amb l'Alhambra, la Mesquita de Còrdova és el monument més impressionant que van deixar els àrabs a la península. La catedral sembla ridícula posada dins d'aquest bosc de columnes marmòries. Tots els esforços per a cristianitzar l'espai han estat debades. Regna la grandesa intrínseca d'una obra eternal. A Còrdova he entès què significa Al-Andalus de veritat i per què l'enyoren tant els musulmans...

El fulletó que ens han donat a l'entrada conté paràgrafs impagables com aquest:
Es un hecho histórico que la basílica de San Vicente fue expropiada y destruida para edificar sobre ella la posterior Mezquita, cuestionando el tópico de la tolerancia que supuestamente se cultivaba en la Córdoba del momento.
Però no us perdeu la "reflexió" final, que és per a llogar-hi cadires:
Es la Iglesia, a través del Cabildo Catedralicio, quien ha hecho posible que la antigua mezquita del califato de Occidente, la Catedral más antigua de España, patrimonio histórico de la Humanidad, no sea hoy un montón de ruinas. Porque una de las misiones de la Iglesia siempre ha sido custodiar e inspirar el arte i la cultura.
¡Toma castaña! El que passa és que no van tenir pebrots d'enderrocar una MERAVELLA com aquesta. De segur que hi va haver iniciatives fermes de destrucció per part d'alguns inquisidors i talibans cristianíssims. Potser sí, que hem de donar gràcies perquè, al final, les columnes de la Mesquita cordovesa continuïn dempeus després de 1.200 anys.

El patio de los naranjos i Los jardines del Alcázar són petits oasis enmig de la ciutat. L'aigua del Guadalquivir té color de cafè amb llet. Restauren el pont romà. La calle de las Flores i la placeta del mateix nom són un dels racons amb més encant del laberint cordovès. La ciutat està plena d'estàtues de filòsofs: Averrois, Sèneca, Maimònides...

A la Plaza del Potro hi ha la Posada del Potro (esmentada per Cervantes al Quixot) i el Museu Julio Romero de Torres pintó a la mujer morena...

Demà, si Al·là vol, veurem Madinat al-Zahra i arribarem a Conil.

Fragments del dietari d'agost
Moleskine I
Moleskine II
Moleskine III

PS: Disculpeu la dubtosa qualitat de les fotografies, però en aquest aspecte no som ni aspirem a ser professionals.