30.8.06

Som...

Som estiu decrèpit, farsa de mots inextricables que panteixen sobre pantalles indolores.

Som espera, albada curulla de rou, pell que alena pels dies que hem deixat fets runes
, ressaca d'onades que foren impetuosament, esclat de segles ocults, àncores desfetes contra els esculls, estels que han perdut el fil que els estrebava a terra.

Som tot el que perdem a còpia de passes distretes sobre la pols del desert, enfosquiments, flames òrfenes, notes desaparellades d'una cançó d'amor traït.

Carnals com un adéu definitiu sense llàgrimes.

I res no canviarà.

Tan efímers que ni ens n'adonem.

Calla.

Calla i respira.

Calla, respira i sanglota.

¿Demà podràs esc-riure?

Bombolles d'escuma enmig d'una tempesta de tardor que arriba.

Som.