21.11.11

T-58


Com en els anys de la seva infantesa i adolescència a la ciutat de les cigonyes, la boira torna a ser l'embolcall dels dies freds. Amb sort, acostuma a esvair-se pels volts del migdia i, si la sort és absoluta com avui, pot veure amb claredat els cims nevats dels Pirineus.

Aquest matí ha visitat el mercat setmanal de Tremp. Té poques parades (roba, sabates, fruita i verdura, planter). Ocupa la Plaça Catalunya i tot el carrer Lleida. Ha comprat tres parells de mitjons de llana, moniatos, pomes, mandarines, plàtans i bròquil. Ha de menjar una mica més perquè aviat no tindrà sinó la pell i l'os. Ahir es va pesar i, estupefacte, va descobrir que, per primera vegada després de molts anys, havia baixat dels 80 kg. La bàscula assenyalava 79,6. Recorda sense gens de nostàlgia l'època de petit burgès en la qual havia arribat a pesar-ne 100. Alguns cínics ho anomenen "la corba de la felicitat", però us asseguro que, de feliç, ho era ben poc, aleshores. ¿Com pot ser feliç algú la panxa del qual no li permet de veure's la titola o el xut (cony en pallarès)? Els ventrelluts són poc atractius per a les femelles, i viceversa; sense esmentar els estralls per a la salut que la sobreabundància de reserves sebàcies acostuma a provocar.

La Biblioteca Pública Maria Barbal es troba a la mateixa plaça que el mercat. L'altre dia es va posar d'acord amb la directora per tal de fer una donació de llibres. Avui n'ha portat quatre: Darrer poema, L'oracle imminent, Catosfera Ciberdietaris 04-05-06 i La catosfera literària. Són els que tenia a mà. Fa dos anys va fer la donació de cinc volums a la Biblioteca Pública de Lleida. Com que ara resideix al Pallars (tot i que encara no hagi aconseguit empadronar-se a Llimiana) potser els posaran en el fons local.

L'hort segueix el seu curs amb gansoneria. Faves i pèsols han fullat. Fa quatre setmanes que va plantar les llavors. Hi ha instal·lat un plàstic per a protegir-lo de les glaçades. La temperatura nocturna frega els 5 graus.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Un dilluns rodó!
El mercat, la visió dels Pirineus i la baixada de pes...això està molt bé. La salut...aquest tresor tan preuat i que sovint no cuidem prou. Val la pena i tant que sí, verdures i fruites i caminar...
És el que tenim i l'hem de mimar.

I els llibres ens alimenten l'ànima.
A Girona plou, plou i plou :)
Que tinguis una bona setmana Toni

Toni Ibañez ha dit...

Hi havia aquella cançó que deia "I don't like Mondays", però no és el meu cas.

La salut és la base de tot. Sense salut la resta no serveix, ni l'amor ni els diners ni res.

Dels llibres cada cop en desconfio més... Portar-los a la biblioteca és com portar-los al museu.

És bo que plogui. A Girona i a tot arreu.

Bona setmana per a tu també.

Gràcies!

Esojairam ha dit...

Aquest hortet ja alegra la vista... I una mica de verd sempre alegra l´esperit en aquests dies emboirats d´hivern.

I parlant de llibres, un fragment del que m´estic llegint actualment:

-"Sempre que hi ha esperança hi ha obstacles a superar".
-"Però d´esperances n´hi ha poques i solen ser abstractes, i en canvi d´obstacles n´hi ha per donar i per vendre i solen ser concrets".

En tenim tots una esperança per la què lluitar?

Toni Ibañez ha dit...

El tema de l'esperança és fomut.

Sense esperances (en plural millor, perquè si en falla una sempre podem tenir-ne una altra a l'abast) la vida es deprimeix i perd la seva tensió, fins al punt de perillar la supervivència.

Més que esperança (que és un concepte religiós i filosòfic) jo parlaria d'objectius o metes. Hi ha d'haver quelcom (sigui el que sigui) o algú (sigui qui sigui) que ens empeny a sortir del llit cada matí, que ens arrossegui cap a la posició vertical, que doni sentit i raó als nostres actes i als nostres batecs.

Plantar un hort, per exemple, implica un gran dosi d'esperança... Cal treballar i esperar per a recollir els fruits. Un altre exemple seria tenir un fill. Cadascú ha de saber trobar els esperons que el facin cavalcar. Sense aquests estímuls, malament rai.

Gràcies!