10.3.13

L'horitzó inalterable


 La calma sempre és aparent 
La platja plena de petxines buides l'endemà de la llevantada 
He vist estrelles de mar agonitzant amb els braços escapçats 
El mar no té sentiments, sinó onades 
Tèrbola, l'aigua encara brama 
Hi ha branques i troncs escampats entre les roques 
L'horitzó inalterable 
Escuma de les nits i de les hores que no he sabut estimar-te 
El cor se m'erosiona a còpia de patacades 
Massa paraules 
Sort que tenim mala memòria 
Sort que vivim en un somni 
Sort que la solitud ens guareix quan perdem l'esperança 
Adoro aquest cel ras i el sol que se'n riu de dalt estant 
i la silueta llunyana de les muntanyes 
La calma sempre és aparent 
Encara crec en nosaltres

1 comentari:

Anònim ha dit...

Les estrelles de mar, com els crancs i els pops sobreviuen amb els braços escapçats, tenen la capacitat de tornar a fer-los créixer.

....

Un article interessant qur en parla:
http://mundobiologia.portalmundos.com/animales-indestructibles-regeneracion-de-organos/