La calma sempre és aparent
La platja plena de petxines buides l'endemà de la llevantada
He vist estrelles de mar agonitzant amb els braços escapçats
El mar no té sentiments, sinó onades
Tèrbola, l'aigua encara brama
Hi ha branques i troncs escampats entre les roques
L'horitzó inalterable
Escuma de les nits i de les hores que no he sabut estimar-te
El cor se m'erosiona a còpia de patacades
Massa paraules
Sort que tenim mala memòria
Sort que vivim en un somni
Sort que la solitud ens guareix quan perdem l'esperança
Adoro aquest cel ras i el sol que se'n riu de dalt estant
i la silueta llunyana de les muntanyes
La calma sempre és aparent
Encara crec en nosaltres
1 comentari:
Les estrelles de mar, com els crancs i els pops sobreviuen amb els braços escapçats, tenen la capacitat de tornar a fer-los créixer.
....
Un article interessant qur en parla:
http://mundobiologia.portalmundos.com/animales-indestructibles-regeneracion-de-organos/
Publica un comentari a l'entrada