21.3.13

Soms lliures


De vegades m'oriento de sobte, per pura intuïció. La brúixola interior s'atura i deixo de moure'm com una baldufa. L'espai i el temps es concentren en un punt. La calma i la consciència brollen del fons de mi mateix. Ja no em cal res exterior, ni coses ni persones. Aleshores sé qui sóc i on sóc i per què sóc. No dubto. No tinc por. El miratge de la solitud desapareix. Tot és clar. M'escolto, respiro, medito.

Obro els ulls, miro el mirall i em pregunto: ¿Quin déu ens ha regalat el do de la llibertat? Soms lliures. Cap escenari pot limitar-nos. Soms lliures. Ni la física ni la química ni la gramàtica ni el baròmetre poden escapçar les nostres possibilitats. Soms lliures. Ni els diners ni les lleis ni les ficcions poden tallar les ales de l'esperit. Soms lliures. Hi ha quelcom més enllà del cos que transcendeix les sensacions, les emocions, els conceptes i els somnis. Morir és obrir una altra porta. Segur. 

3 comentaris:

Xavier Cenzano ha dit...

Exacte, som lliures... som lliures de triar la nostra esclavitud! Jo soc lliure, i tant, de triar una opció o una altra... però no puc triar allò què m'és impossible... malgrat tot, soc lliure... lliure de triar el meu destí. I si tanmateix estigués el meu destí predestinat, que no fos jo qui trio, sinó un ésser superior o una entitat divina? Soc lliure, doncs? O trio allò que m'ha estat predestinat?
Oh llibertat,
Vull creure que existeixes malgrat no ets mes que un miratge en el camí!
Mentrestant continuem el nostre camí triant de tant en tant, a cada cruïlla, allò que anomenem destí!

Toni Ibanyes ha dit...

La gran qüestió és: ¿Tu tries el teu destí o el Destí et tria a tu?

Schopenhauer deia que Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen.

Juguem-hi, doncs!

Ariadna Matamoros Páramo ha dit...

Som lliure, és clar que ho som. Ho som tant que ens acabem empresonant nosaltres mateixos. Potser ens creuem lliures perquè mai no hem volat tant amunt com per veure les reixes... Molt bo, el blog, company!