23.8.13

Ultreia

I prefer to hike alone but miss companionship in camp. It is great when you encounter something beautiful to share it with someone else. But I find that another person talking keeps me anchored in the other world I'm trying to escape. A good day of hiking is when I don't see anybody. For me hiking is a way to re-connect to the life force, the earth. At a certain point most days I stop & truly realize my very tiny part in this incredible, non-stop ball of life that we are part of. If I am talking to someone this never happens. 
AaronT, The Lightweight Backpacker Lite Philosophies and Practices forum 

Ha arribat el moment de caminar sol. Amb una motxilla lo més petita i lleugera possible. Les coses essencials. Take less, do more. Per anar encara més lluny... 

Fugir, sempre fugir, perquè viure és fugir del que hem viscut, i els que no fugen és perquè no poden, esclaus dins la gàbia de la rutina, sedentaris, víctimes de la presumpta seguretat i de la por.

Caminar sol sense lligams de cap mena. Les arrels són per als arbres, les ales per als ocells, nosaltres tenim peus i cames per avançar sense aturar-nos, afamats, assedegats d'horitzó inabastable...

Lo important no és lo que deixes enrere, sinó lo que encara ha de venir. Estiguis on estiguis, vagis on vagis, facis lo que facis, només te tens a tu mateix i la teva força de voluntat. La resta és accessori i prescindible. 

I marxes de casa... Una casa (home, sweet home) és una presó decorada al teu gust, però una puta presó. Com la feina. Com els deutes. Com les obligacions. Com els compromisos. Com la família. Com els sentiments. Com els objectius. Com els somnis... Tot presons i gàbies. Tot cadenes, panys i forrellats. 

Marxa. Fuig. Camina. Què o qui podria retenir-te? 

La llibertat és oblit i noves possibilitats. Deixar-se endur pel corrent de la vida. Aventurar-se.

Camina, camina fins al final de la terra i, quan s'acabi la terra, neda, salta, enlaira't, sobrevola els oceans... 

Vanaprastha, the journey is never over...
 

1 comentari:

Isabel Hache Te ha dit...


"La paz sea con vosotros"Siempre me gustó este saludo, me parece lo máximo!.La paz, es un pan que se amasa con varios ingredientes:salud total,alegría,bondad,justicia,felicidad, libertad etc.y es lo que todos buscamos de diferentes maneras.Yo creo que el árbol es feliz,tiene vida en sus raices, corre su savia hasta la última hoja y además lo visitan los pájaros y le cantan. Por la noche se cubre con las estrellas.
Los pájaros crian sus pichones y no escatiman viajes de ida y vuelta para traerles la comida. También vuelan porque sí, en bandadas o solos. Pero en la noche no se meterían en una jaula porque tiene la puerta abierta, no.Vuelven en busca del nido que construyeron y allí descansan para emprender el día siguiente.
No se,cada ser humano amasa su Paz, y eso es lo importante,que antes de dormirse, suspire hondo y duerma tranquilo y feliz,guardando bajo los párpados todas las imagines que recogió ese día.