16.8.13

Yang i Yin


Yo sí confieso que he salido a buscar. 
Y he encontrado.
 La paz de ser quien soy 
y la angustia de no tener suficiente. 


Fugir i buscar no són sinònims. De què fugim quan fugim? Què busquem tots plegats? Jo tinc les meves respostes. Igual us poden servir. 

Fugim de nosaltres mateixos, perquè som incapaços d'assumir la nostra part més fosca. Busquem la llum, la tendresa, la "connexió" amb l'energia-mare que nodreix l'univers i sense la qual defallim. Busquem comprendre i estimar, ser compresos i estimats. Busquem el paradís perdut.

Per això som feliços vora mar, amb l'aigua i el sol i la brisa i la roca acaronant-nos la pell i l'ànima... ¿Hi ha res que pugui superar aquesta sensació de plenitud suprema? Potser la companyia d'una altra persona amb la que poder compartir-ho... Potser la reciprocitat d'una altra mirada... Yang i Yin...   

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ves amb compte amb els crancs, que són carnívors.

Toni Ibanyes ha dit...

Crancs no n'hi havia cap a la vista, algun pop sí, i alguna popa també ;)