21.9.14

Provisionalitat


Quan t'adones que tot és provisional, no solament el que tens o el que fas, sinó el que ets, la vida mateixa que penja d'un fil ben tènue; quan te n'adones de veritat, aleshores vius l'instant present com un regal immerescut i procures respirar conscientment perquè cada passa sigui la correcta. Sempre amb la motxilla a punt de marxa. Sempre amb el cos afinat per a noves gambades. Cada dia et calen menys coses. Cada dia ets més eteri. Allò que abans t'ancorava (treball, família, sentiments, addiccions, dependències...) s'esvaneix en l'avenç que mena cap a la dimensió ultramundana. No es tracta d'idees ni de paraules, sinó d'acció, de perdre la por a mostrar-te com ets perquè s'esdevingui la màgia. Un nen. Un salvatge. Un llibertari. Més enllà de les ombres hi ha una llum que guia el teu cor. Més enllà de tu mateix hi ha l'univers infinit que t'abraça. La vista en el camí i la mirada a les estrelles...

    El primer pelegrí que em vaig trobar (un ciclista brasiler) també blogueja

    3 comentaris:

    Anònim ha dit...

    Dime-ho a mi, Toni, que t'entenc perfectament, que amb seixanta-tres anys em veig amb números vermells, tant econòmicament com sentimentalment.Tot s'ha esvait de cop en el no res, tot pura il·lusió, tot maya, tot lila

    Toni Ibanez ha dit...

    Els tolteques ho anomenen "anar al desert" o "abraçar l'àngel de la mort"... Si superes la prova, ressuscitaràs. Llegeix aquest llibre (Los Cuatro Acuerdos):

    http://api.ning.com/files/Uj4kxRolt49-dE1yuiS7KwV7eRqlWHqosMnPwZDWuThtpvaM7t9hTyF1JdidzuIW*O9hTK*ov8vvejCzqSAg69V5HGpBbb6u/LOS4ACUERDOS.pdf

    Dejuna, resa, espera.

    Tot anirà bé.

    Una abraçada.

    Esojairam ha dit...

    Com diu J.Brodsky ( anit em van donar les tantes llegint alguns fragments dels seus poemes)

    " Només allò que és transitori és capaç de sentir felicitat"... Aprofitem doncs!