5.2.15

La forma exacta dels somnis

Els dies més freds de l'any. Em deleixo amb l'espectacle de la mar embravida, empesa per les ràfegues del vent, amb l'aigua vaporitzada que s'enlaira entre escumalls efímers transformant el Cap de Creus en una silueta fantasmagòrica. M'encanta aquesta mar despentinada, eixelebrada, salvatge. Rere el finestral –te verd amb mel–, gaudeixo de la fúria aclaparadora de la natura. Cel amunt, el sol saluda amb timidesa. Tot el protagonisme el tenen les onades que, afamades, bramen i s'empassen la sorra de la platja. Els esculls desapareixen per moments. Hi ha la bellesa de les tempestes i de l'hivern. Fins i tot hi ha la bellesa de la malaltia –amoxicil·lina amb àcid clavulànic–, la laxitud del cos que lluita contra els agents patògens. Algun valent gosa transitar pel camí de ronda amb el gosset. Segueixo acaronant pedres i fustes, cercant la forma exacta dels somnis.

    1 comentari:

    Isabel H. T. ha dit...


    La naturaleza también tiene su carácter...a veces muestra su mal humor así, con vientos, granizadas, nieve,lluvias torrenciales, nubes negras, tanto que hasta el mismo sol sólo se atreve a asomarse tímidamente...pero está viva!!! se manifiesta honestamente. Luego pasa y se sienta contigo en la arena y mira a lo lejos...el mar sereno brillando como un cristal,las gaviotas bailando en el aire, el olor salado de la costa...y ahora sí, el sol en su esplendor...Tu alma en paz...tus sueños en su justa medida ...perfectos!