9.2.15

Més a prop de mi

Cada dia estic més lluny de les paraules. Vaig regalar els llibres i a penes escric. No penso, faig. Pensar i parlar vénen a ser la mateixa cosa. Cada dia parlo menys, penso menys, sento menys... Escolto la mar, passejo de nit sota els estels, ajunto fustes i pedres... Fa dos mesos que no escric un poema. M'hauré guarit de la malaltia poètica o hi tornaré a recaure? No recordo el darrer somni que vaig tenir dormint. Cada matí, quan obro els ulls, miro la Mar d'Amunt i descobreixo el paradís. Em pregunto com he pogut sobreviure tants anys lluny d'aquí. Inevitablement, tendrament, dolçament, cada dia que passa estic més a prop de mi.    

1 comentari:

F. Puigcarbó ha dit...

http://blocfpr.blogspot.com.es/2014/07/art-efimer.html

aixó m'ho vaig trobar a TIAS (lanzarote) n'hi havia a més llocs a la vora de la platja. La cosa va per ací...

http://blocfpr.blogspot.com.es/2014/09/sobre-lart-trobat.html

o per ací, en diuen art trobat.

salut