ENTRELLUM

¿Quan es mor un blogger l'últim post és una esquela ?

I am thinking of aurochs and angels, the secret of durable pigments, prophetic sonnets, the refuge of art. And this is the only immortality you and I may share, my Lolita. Amb aquestes paraules clou Nabokov la seva obra mestra . Nosaltres encara hem de trobar les paraules per a descriure el que hem viscut, el que vam viure anit a l’ Oracle , el que viurem si som prou valents, si ens deixem endur per aquesta sang flagrant que res no sap de límits ni de morals…

I'm a secular human being... No us perdeu per res del món aquest document excepcional : les declaracions d'una dona amb un parell d'ovaris ben posats. Cinc minuts de veritat. Feu-lo córrer. Via Una temporada en el infierno

No lloverá. Quizás no llueva nunca más y te quedes en este desierto de vulgaridad rodeado de artefactos sin alma, náufrago insomne, sombra de siglos y de nombres, prendido de soledad. Y si lloviese, la lluvia será olvido en la reseca simiente de la ebriedad que fuimos. Noche, silencio, bruma y hastío. Para que nuestros hijos quemen los libros que escribimos y reciten de memoria anuncios publicitarios donde lo importante es el brillo de los cabellos teñidos. No lloverá. Lo supe pronto. Estamos perdidos. Bombas en cualquier esquina. Desierto, frío, amores que fueron, amaneceres rotos, ocaso de voces, dedos malditos... Inútilmente releo en tus ojos todo el vacío. No lloverá. Dioses funestos. Dioses altivos. No queda mucho para el final.

Liebeserklärung (bei der aber der Dichter in eine Grube fiel) Oh Wunder! Fliegt er noch? Er steigt empor, und seine Flügel ruhn? Was hebt und trägt ihn doch? Was ist ihm Ziel und Zug und Zügel nun? Gleich Stern und Ewigkeit Lebt er in Höhn jetzt, die das Leben flieht, Mitleidig selbst dem Neid –: Und hoch flog, wer ihn auch nur schweben sieht! Oh Vogel Albatross! Zur Höhe treibt’s mit ew’gem Triebe mich. Ich dachte dein: da floss Mir Thrän’ um Thräne, – ja, ich liebe dich! Friedrich Nietzsche, Lieder des Prinzen Vogelfrei Declaració d’amor (per la qual el poeta caigué en un forat) Oh meravella! Encara vola? S’enlaira i reposen les seves ales? Què l’eleva i sustenta? Quin és el seu objectiu, el seu fre, la seva tendència? Com estel i eternitat Ara viu en l’altura, fugint de la vida, Compadint-se amb l’enveja: I alterós ha volat el que ha vist el seu planar! Oh, tu, ocell Albatros! M’empenys cap a l’altesa amb impuls eternal. Vaig pensar-te: s’escolaren Una llàgrima rere l’altra, -Sí, t’...

Dues hores i mitja amb la meiga Luz Casal al Palau de la Música. De gom a gom. Impressionant. Sense paraules... (¿O què et pensaves, que jo no sabia fer posts lacònics i críptics com els teus?)

Aparquem el cotxe davant la Porsche de l'Avinguda J. V. Foix . L'edifici on es troba la seu de l'editorial Anagrama fa cantonada amb el carrer Pedró de la Creu. Façana de totxo vermell. Jordi Herralde (JH) va comprar aquest local a Grijalbo. Pugem les escales fins al primer pis. El rebedor és ple de pòsters publicitaris dels llibres que ( since 1969) ha publicat la casa. La noia de recepció ens diu que ens esperem. M'acompanya un vell amic de JH, que és el que ha concertat l'entrevista. Van fer les milícies junts a Castillejos. JH va ser un dels enginyers industrials més joves d'aquest país. Ara és un dels editors independents més respectats del panorama literari mundial. Estic emocionat. Fa molt de temps que somiava aquest moment. Apareix amb un somriure, fem les presentacions. Em trobo davant d'un home septuagenari que encara conserva una bona tofa de cabell blanc. Vesteix amb senzillesa: camisa blau cel sota un jersei blau marí. Beslluma bonhomia. Quan...

He estat una hora amb Jordi Herralde, aquesta tarda, de cinc a sis, al seu despatx d'Anagrama, carrer Pedró de la Creu, 58. En el proper post escriuré la crònica d'aquesta històrica entrevista. Subal : no te la perdis per res del món. Hem parlat de Bolaño i de moltes més coses...

M’entrevisten via mail per a demanar-me l’opinió sobre el fet de bloguejar, la catosfera , blogs de referència, etc. Responc això: Tothom pot obrir un blog , però no és tan fàcil escriure bé, sense faltes, tenir coses a dir, aconseguir més de 100 visites diàries, actualitzar-lo sovint… Si toques el tema polític , ja has begut oli. Si ets massa crític amb algunes patums o institucions culturals , ja pots oblidar-te de les subvencions. Com a bloguer, sóc un individu solitari i autosuficient que estima la llibertat per damunt de tot . Si els altres volen llegir-me, perfecte. No admeto comentaris. És una pèrdua de temps i d’estreps. Si algú em vol dir res, que doni la cara i m’enviï un mail: tonibanez@hotmail.com . Depèn del dia i del moment, estic més poètic o menys. Intento autocontrolar-me. No vull que les coses se m’escapin de les mans, com va succeir a TdQ . Conec el meu taló d’Aquil·les. Desitjaria tenir enemics una mica més intel·ligents . Col·lecciono insults (la gent és molt poc...

Curiosa la teoria del Sr. Carol exposada aquest dilluns a la seva columna de LV . Segons ell, un bloc és un blog que no admet comentaris. I es queda tan ample. O sigui, d'acord amb aquesta caroliana definició, ENTRELLUM seria un bloc en comptes d'un blog , un bloc "ideològicament entotsolat" (que així és com es tradueix al català ensimismado ). Pues va a ser que no . El debat ja fa dies que bull . La proposta que defenso és clara (malgrat Termcats i Vilawebs): La paraula "bloc" no és adient perquè es pot confondre amb el bloc de notes de tota la vida. Escriguem, doncs, weblog o blog per anomenar el quadern de bitàcola digital o ciberdietari. El verb que derivaria de "bloc" seria "bloquejar", que és inacceptable per motius obvis. Escriguem, doncs, bloguejar per a expressar l'acció d'escriure en un blog. També val postejar . El que blogueja (que no "bloqueja") no pot ser el "bloquer" o la "bloque...