ENTRELLUM

Hem sortit de casa a mig matí amb un sol esplèndid. A partir de Cervera hem trobat boira gebradora. El termòmetre no s'ha mogut dels 0º en tot el dia. Dinar familiar. Ha vingut ma germana petita, que viu a Portugal i té dos criatures: la Núria i l'Adrià. M'ha dit que llegeix cada dia ENTRELLUM perquè és la seva manera de no perdré contacte amb el català. La matrona, per descomptat, ha preparat unes plates de canelons, especialitat de la casa ... Li he dit que els seus canelons són famosos a internet... I ella ha respost que només cuina canelons per als seus fills! D'aperitiu ha fet uns cargols a la gormanta que estaven per a llepar-se els dits: Com que fotia un fred que pelava, no hem sortit gaire al carrer. Tanmateix mon pare ha insistit a ensenyar-me l'hort. Està orgullós dels seus calçots... Hem jugat al dòmino. Hem xerrat a l'entorn del foc a terra. La família és un gran invent. Et fa sentir el caliu de pertànyer. Quan hem marxat, la boira seguia allí fora...

Els canelons de sa mare l'ajuden a enfilar la recta final de l'any. Ha tornat a comprovar que els dinars familiars són força depriments. Massa menjar, massa alcohol, massa comèdia. Aquestes agrupacions de persones anomenades famílies, tot i tenir un origen natural, acaben resultant d'allò més artificials, sobretot a mesura que s'hi afegeixen membres forans. La seva, cada cop més nombrosa, no és cap excepció. A l'aplec d'ahir només hi faltaven una germana que viu a Ginebra i un nebot que està estudiant a Sant Francisco. Últimament estan molt internacionals. Hom suposa que la vida hauria de ser un camí de progressiva emancipació, però la família acostuma a frenar aquesta quimera. Les dependències interpersonals es van multiplicant fins a l'extrem de convertir-se en una xarxa que t'atrapa cada vegada més. Hom suposa que caldria allunyar-se de la tribu, trencar els lligams amb el clan, lluitar per l'autosuficiència, ser tu mateix. El ramat se'n mal...

Avui és Santa Cecília, patrona dels músics, el sant i l'aniversari de ma mare. Ahir parlava de mon pare i avui parlaré de ma mare. La Cecília és una autèntica matrona ilergeta. Mare de sis fills (jo sóc el primogènit) i àvia de deu néts. Els seus canelons ja són mítics . Avui fa 67 anys. Diumenge ho celebrarem en família. De mon pare he heredat l'urc, la capacitat de treball, l'esperit de superació... De ma mare he heredat l'ànima, l'empenta, la fermesa, l'esperança, la fe en el futur... El que sento per ells és veneració. [En castellano]

Aquest és el primer rovelló que he trobat: Aquest el segon: Aquests els dos primers ceps: Aquestes eren les vistes des del capdamunt de la muntanya (1.700m.): Aquesta la cassoleta que ha cuinat la Cecília: I aquests els canelons insuperables de ma mare (la Cecília): And all the rest is silence...