1.12.10

We'll always have Paris


Avui és el primer dia de la resta de la meva vida, suposant que no em mori demà. El cas és que volia escriure alguna cosa per actualitzar aquest blog gairebé abandonat. Res de política. Res del Barça. Per a mi avui és un dia molt especial. Demà i passat demà i l'altre també, i tots els que queden fins al final, suposant que hi hagi algun final.

7 comentaris:

carlota ha dit...

Et llegeixo amarat de vitalisme. És especial avui?
Ens veiem.
Una abraçada

Toni Ibañez ha dit...

Tots els dies són especials, però el d'avui encara més. Fa sol. La tardor no vol ser tardor. La vida sempre vol ser vida.

Arcangelo ha dit...

Aquesta frase i aquesta reflexió em recorda d'allò més a American Beauty, el primer lloc on vaig sentir-la. Feliç felicitat, doncs!

Toni Ibañez ha dit...

Lester Burnham: Remember those posters that said, "Today is the first day of the rest of your life"? Well, that's true of every day but one - the day you die.

Puigcarbó ha dit...

Los ángeles en disfraz. hr hagut de traduïr, bé, el google. Veig que estàs animat i aixó es bo.-

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Shakespeare and Co., I suppose. Quina enveja.

Òscar

Anònim ha dit...

cal dir "demà passat" i no "passat demà" (que sols seria correcte com a expressió per a dir: tots els dies després o a partir de demà. "demà passat" vol dir exactament i no res més que "el dia després de demà"

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/314502-despus-dema-i-dema-passat-o-passat-dema-despus-ahir-i-abans-dahir.html