22.12.10

Bellament inconsistent

La pluja m'inspira l'oblit dels dies que vaig romandre a l'ombra del món, reclòs en la cara oculta on s'amaguen els neguits i creixen els malsons, captiu d'un silenci dens que ofega l'esperit.

La pluja, novament, m'inspira el camí, sendera de futur (perquè hi ha un futur: aquesta tarda, aquesta nit, demà, els teus ulls, la teva pell, els teus pits...), els mots que brollaran dels dits per a dir tot allò que vull dir, el vol dels ocells cap al tard, quan retornen al niu.

La pluja m'inspira l'oblit, somriures de nen a la vora del riu, llums de colors, punts suspensius.........

Res no voldria que fos diferent. Tot és com ha de ser: bellament inconsistent.

3 comentaris:

carlota ha dit...

És el que té la pluja...

Quan escric copso la subtilesa dels moments viscuts que la mundana realitat amaga. Em costa, però, ser prou hàbil com per gaudir d’aquesta essència en el viure quotidià.

Esojairam ha dit...

Me n´alegro que apareguis després d´aquest temps i que tornis amb paraules que arriben a l´ànima... M´agrada més el que escriu aquest segon (o tercer, o quart, o metamorfosat...) Toni d´ara.

Jordi Solà Coll ha dit...

A mi la pluja em recorda el batec del món; la idea de recer mentre
et mulles; la calma després de la
tempesta... La primera part de la darrera frase: "tot és com ha de ser" em recorda a Leibniz.