La pluja m'inspira l'oblit dels dies que vaig romandre a l'ombra del món, reclòs en la cara oculta on s'amaguen els neguits i creixen els malsons, captiu d'un silenci dens que ofega l'esperit.
La pluja, novament, m'inspira el camí, sendera de futur (perquè hi ha un futur: aquesta tarda, aquesta nit, demà, els teus ulls, la teva pell, els teus pits...), els mots que brollaran dels dits per a dir tot allò que vull dir, el vol dels ocells cap al tard, quan retornen al niu.
La pluja m'inspira l'oblit, somriures de nen a la vora del riu, llums de colors, punts suspensius.........
Res no voldria que fos diferent. Tot és com ha de ser: bellament inconsistent.
La pluja, novament, m'inspira el camí, sendera de futur (perquè hi ha un futur: aquesta tarda, aquesta nit, demà, els teus ulls, la teva pell, els teus pits...), els mots que brollaran dels dits per a dir tot allò que vull dir, el vol dels ocells cap al tard, quan retornen al niu.
La pluja m'inspira l'oblit, somriures de nen a la vora del riu, llums de colors, punts suspensius.........
Res no voldria que fos diferent. Tot és com ha de ser: bellament inconsistent.
Comentaris
Quan escric copso la subtilesa dels moments viscuts que la mundana realitat amaga. Em costa, però, ser prou hàbil com per gaudir d’aquesta essència en el viure quotidià.
et mulles; la calma després de la
tempesta... La primera part de la darrera frase: "tot és com ha de ser" em recorda a Leibniz.