30.7.12

#CatalunyaLlibertat

El mateix tram d'autopista avui costa un euro més que la setmana passada. Després de fer sonar el clàxon i pagar religiosament (ja m'han arrribat prou multes), m'adreço a una dona de la concessionària que roman palplantada al costat de la barrera i li dic, clar i català: Xoriços, més que xoriços, el xollo s'us acabarà aviat! Ella es treu els taps de les orelles i em demana: ¿Qué dices? Jo repeteixo encara més fort, més clar i més català: Xoriços, més que xoriços, lladres, el xollo s'us acabarà aviat!!! Ella somriu amb autosuficiència i respon: ¿Y tu madre cómo está? (sic). Em sorprenc a mi mateix amb una reacció d'allò més civilitzada i assenyada, mesella, és a dir, catalanesca. Accelero i foto el camp. 


Per la nit faig cap a la Devesa gironina. Som molts. Hauríem de ser més. Hauríem de ser-hi tots. Fins la meva filla s'ha tornat independentista! Ara només falta que se'n faci ma mare. Tot arribarà. Sense llibertat i sense dignitat (sovint són sinònims) la vida no mereix ser viscuda.  

2 comentaris:

Mercè Barceló ha dit...

Malgrat que necessitem de la passió i la rauxa per portar a terme certes activitats, m'alegra saber que et vas autocontrolar. De fet, i relacionat amb el segon tema del teu post, ens caldrà molt autocontrol per a reaccionar "bé" a provocacions que vindran en els propers temps de les "espanyes".

Tangata Manu ha dit...

Fa 300 anys que patim "provocacions"... Fa 300 anys que ens controlem... Fa 300 anys que abaixem el cap i diem: No, no, no podrà ser, serà difícil, no ens deixaran... Fa 300 anys!!! Potser ja ha arribat l'hora de la veritat, no creus?