7.7.12

Llum i tendresa

Obro els ulls i et veig
Somrius i no dius res
Com si somriure fos la resposta a totes les preguntes
Anit vam deixar les màscares sobre la tauleta
Les xifres vermelles del rellotge no s'aturen mai
Et miro i somric també
Tot està dit en aquest somriure
Les màscares poden esperar una estona més
Encabat et vestiràs i baixaràs a fer feina
Jo també marxaré
Ara no cal pensar
Ara no cal parlar
Ara tot és perfecte
Nus i sense màscares, pell a pell
Somrient com somriuen els estels
Mentre els ocells eixorden els camps amb la seva piuladissa
Obro els ulls i et reveig
Cada matí, novament
I el somni sembla real
I el món és ple de llum i de tendresa

poemes