20.7.14

Salvatge

En mi hi ha el salvatge, la bèstia que brama mentre s'escapa, el llop que udola els plenilunis, el pell roja que rapa cranis, el porc que llaura els camins amb els ullals, l'àliga que sobrevola els espadats, la serp que es recargola entre les cames, l'escorpí que clava el fibló, el tauró que t'esqueixa el braç, el palestí que s'autoimmola, el boig que riu com un boig i la puta que xucla com una puta. En mi hi ha el salvatge. En tu també. Deixa d'enganyar-te!

4 comentaris:

Xavi ha dit...

La societat no ens vol salvatges, per la veritat del qui viu en una natura on no cal l'home.

Ets salvatge perque estimes viure en llibertat sense les cadenes de una civilitzacio decadent. On l'home es una ombra d'allo que la seva natura li reclama.

Ets salvatge perque dius la teva veritat, encara que faci mal (als altres o a tu mateix).

La simplicitat de la selva: Menges o et mengen.

Quan la fugida no es mes que una trobada amb el jo que la societat no vol que aparegui, repremint-lo, condemnant-lo. El jo que sempre es mostra de veritat, sense les mentides de l'home civilitzat.


Toni Ibanez ha dit...

Xavi, com és que no uses accents?

Xavi ha dit...

Cosa de l'angles, i ja m' he acostumat a no emprar-los.

Xavi ha dit...

Els utilizo a la pararla parlada, mai a l'escrita.