25.5.15

Màgia


El nen que sóc no sabia que era possible fins que s'esdenvingué. La màgia existeix. El somnis deixen de ser somnis quan ets generós i valent. Llavors tot flueix i la realitat supera qualsevol expectativa. La casa plena de gent. El cor ple de gent. Gent que som persones amb cara i ulls i noms, ànimes que vibrem amb l'energia que ens uneix, que parlem i riem i cantem i ballem fins que surt el sol. No tinc cap dret a demanar res més. O potser sí... M'ho mereixo. I tant, que m'ho mereixo!     

    2 comentaris:

    NINA ha dit...

    La Màgia existeix!!!!!! Qui és capaç de dubtar-ho??
    És diu Pere, 30 anys, motxilla a l'esquena, camina per Anglesosa, li surt al pas Montse, 50 anys, que li pregunta, ets pelegrí? i ell diu si! et convido a fer un café.Parlem i parlem, som pelegrins, no porta conxa i li he donat la que un dia em vas donar tú a mi, la tira per penjar-la era de color taronja com la seva motxilla, li he donat una espiral que s'ha penjat al coll.
    Conexió a l'instant, abraçades sortides del cor cada cop que compatiem una mateixa sensació, pensament, il.lusió...
    Que si la màgia existeix?? Si, definitivament avui s'ha dit Pere i Montse,demà es dirà d'una altre manera o surgirà en una altre forma.
    Bon Camí Pere.
    P.D en farà falta una altre conxa, queda dit

    Toni Ros ha dit...

    Una de conchas........ marchando!!!

    En tinc per a regalar, les vaig portar de l'expedició a la Bretanya.

    Goig al cor per la trobada entre pelegrins. Estem a peu de Camí (tu allà i jo aquí).

    Buen Camino!